[title]
De la Sara Amat a la filla d’un lladre
Llargmetratges com 'Els dies que vindran', 'La vida sense la Sara Amat', 'La filla d’algú' o '7 raons per fugir' i curtmetratges de la qualitat de 'Suc de síndria' o 'Nana' no només ens garanteixen una propera edició dels Gaudí amb un nivell notable i una gran varietat temàtica: també ens mostren un canvi en els arguments de les nostres pel·lícules. ¿I ara us fotré el rotllo sobre la necessitat (encara) d’explicar més històries on les dones no hi siguin el complement directe o indirecte del protagonista masculí? No us equivoqueu gens! Perquè era això precisament el que venia a explicar-vos, però amb dades i exemples que certifiquen que, des de fa un temps, s’ha iniciat un canvi, una transformació que ha enriquit els arguments i hi ha afegit matisos i punts de vista inèdits. La representació de la dona (o les dones) al cinema és un fet. La cosa va lenta, però no s’atura. I aquestes són tres pel·lícules catalanes que continuaran completant el puzle: 'La hija de un ladrón', de Belén Funes, 'El viatge de la Marta', de Neus Ballús, i 'La dona il·legal', de Ramon Térmens.
La complicada família Fernández
Funes es va donar a conèixer amb dos curts tan celebrats com ‘Sara la fuga’ i ‘La inútil’, i ara ha dirigit el seu primer llargmetratge, del qual ja n’havíem parlat aquí mateix. La diferència: ja l’he vist. I, a més de virtuts tècniques i interpretatives, ‘La hija de un ladrón’ supura virtuts en el seu guió (coescrit entre la realitzadora i Marçal Cebrian): el dur personatge d’una impressionant Greta Fernández és una mare coratge, una filla coratge, una germana coratge, una parella coratge, una treballadora coratge i, per descomptat, una dona coratge que aspira a trobar la felicitat, aspira a riure i que algú l’estimi. O que, com a mínim, algú la truqui. “Casi nunca me llama nadie”, diu ella, més o menys, en un moment de la pel·lícula a Eduard Fernández, que hi interpreta el seu pare, un pare esquerp, mal bitxo, mentider i incapaç de mantenir la seva paraula. Supervivent malgrat tot, pobra rateta de clavegueres sense opcions, sense opinions, la Greta/Sara t’encomana el seu patiment i, en una escena, fins i tot et contagia la seva plorera. Bravo, Greta Fernández, Adela Silvestre, Anna Alarcón, Maria Rodríguez i totes les actrius del film. I Àlex Monner!
La Marta viatja lluny i madura una mica
Per descriure la nova pel·lícula de Neus Ballús, podríem dir allò tan cursi que es tracta tant d’un viatge exterior com d’un viatge interior. No se m’acut una definició més original i exacta. Queda dit, i avancem. De vacances nadalenques al Senegal amb el seu pare (Sergi López) i el seu germà petit (Ian Samsó), la Marta (Elena Andrada) es farà una mica més gran i madura entre alegries i sotracs, il·lusions fugisseres i decepcions sonades. I coneixerà l’amor. O potser només el sexe. La Marta també té un mal rotllo amb el pare, però no tan insalvable i viciat com en el cas dels Fernández de ‘La hija de un ladrón’. ‘El viatge de la Marta’, després d’alguns canvis de dates, s’estrenarà el 25 d’octubre. Premi Gaudí per a Sergi López al millor actor secundari? Ho veig bastant clar.
Les putes il·legalitats
‘Joves’, ‘Negro Buenos Aires’, ‘Catalunya über alles!’ i ‘El mal que els homes fan’ són quatre històries molt ‘masculines’ de Ramon Térmens, però no oblidem que, en l’última d’elles, el personatge més espavilat era el de la jove Priscilla Delgado. L’humor en la filmografia de Térmens també escasseja, excepte a ‘Catalunya über alles!’, on apostava per la sàtira. Al cineasta lleidetà li interessen els merders socials, els xocs culturals, les màfies i la cara fosquíssima d’allò anomenat el Sistema. No hi ha res més ‘ramontermensià’ que explicar què li passa a Fernando (Daniel Faraldo), un advocat d'immigració, la vida del qual “canvia irremeiablement quan coneix la Juliet (Yolanda Sey), una immigrant nigeriana que es dedica a la prostitució i que li demana ajuda per aconseguir el seu permís de residència”. Tornarem a parlar de ‘La dona il·legal’, més endavant. Per cert, si us interessen totes aquestes qüestions, recomano la pàgina web de Dones Visuals. Per estar al dia, per veure si rutlla, o no, la cosa. La seva tasca: impulsar accions de les dones de l’audiovisual. Informeu-vos, ara per ara, sobre les seves dues més recents iniciatives: ‘Acció Curts’ i ‘Acció Viver’.