[title]
L'art i l'entreteniment no són incompatibles. Si en teniu algun dubte, només cal que pregunteu a les persones que van decidir combatre el cansament per gaudir de la diva i exmembre de Chairlift, Caroline Polachek, l'última nit del Primavera Sound –també conegut com el seu festival de música preferit.
Amb vint anys de trajectòria i dos discos a la butxaca ('Pang' i 'Desire I want to turn into you'), Polachek va inundar de palmeres, suor –algunes llàgrimes– i un sol abrasador la nit del Fòrum, des de la primera nota de 'Welcome to my island'.
Amor i passió en la seva textura vocal
La seva veu de soprano, portada directament dels dies adolescents en què cantava a quatre cors d'òpera alhora i un grup a cappella, va estar afinada en tot moment i ens va permetre que gaudíssim també dels seus crits, tant orgàsmics com destructius.
Un cop dins d'aquest univers oníric i futurista, 'Pretty in possible' i 'Bunny is a rider' van ser el primer intent de fer moure un públic que duia tres dies de festival a l'esquena. I ho van aconseguir amb l'ajuda del tema (dedicat a Espanya) 'Sunset'. No és casualitat que en el temps d'espera per veure a Rosalía unes hores més tard sonés 'Cómo ronea', cançó de Las Chuches que va inspirar la compositora en una estada a Espanya a escriure aquest tema.
L'actuació va anar avançant de forma fluida i tot això va ser gràcies, no només a la bona veu de la cantant i l'acompanyament de baix, guitarra i bateria, sinó als seus moviments hipnòtics. Ella es mou com si el seu únic llenguatge fos el del desig i hagués estat feta per comunicar a través de les mans.
'So hot you're hurting my feelings' va ser l'última cançó del concert i va deixar el públic taral·lejant el "show me your banana" durant una llarga estona. L'attrezzo d'arbres, deserts i volcans havia acabat, però la 'fisicalitat' de Caroline Polachek va seguir entre el públic i molts van decidir quedar-se a viure en aquesta illa del desig.