Notícies

Com ens enfrontem des de Barcelona a l'emergència climàtica?

Escrit per
Eugènia Sendra
Manisfestació de FFF a plaça Sant Jaume
Foto: Carmein / Shutterstock.comManisfestació de FFF a plaça Sant Jaume
Publicitat

Aturem-nos un moment per prendre consciència, reflexionar sobre els nostres hàbits i reclamar mesures que ajudin a frenar l'emergència climàtica. Tenim un màxim d'onze anys per reduir fins a un 50% les emissions de gas hivernacle i evitar que la crisi sigui irreversible, segons apuntaven els informes presentats el 2018 pel Grup d'experts sobre el canvi climàtic de Nacions Unides. La veu d'alarma també prové d'associacions mediambientals i socials i de personatges com Greta Thunberg, la jove activista que ha encapçalat i promogut les aturades d'estudiants en divendres –les mobilitzacions del Fridays for Future han arribat també a Barcelona–, un moviment sense precedents ni fre que ha acabat arrossegant tothom.

Mobilització global

Coincidint amb la gran cimera sobre el clima que es va celebrar a Nova York el dilluns 23 de setembre s'han promogut accions i moblitzacions arreu del món. Fridays for Future ha proposat una setmana de mobilització per l'emergència climàtica que culminarà el divendres 27 de setembre amb una jornada de vaga estudiantil i de consum, i la manifestació convocada a les 18 h als Jardinets de Gràcia (a d'altres parts del món es va celebrar el 20 de setembre).
A Barcelona es perceben petits canvis urbanístics, com la implantació progressiva de les superilles, i també de mobilitat amb la popularització del cotxe elèctric i la regulació de l'ús del transport privat per reduir l'emissió de gasos i afavorir la millora de la qualitat de l'aire. Per contra, les costes de Barcelona segueixen apareixent en informes sobre l'elevat grau de contaminació del Mediterrani.
Calen gestos polítics –el 17 de setembre el Congrés de Diputats espanyol aprovava la mesura d'emergència climàtica per establir un marc prioritari d'actuació, i al maig ho va fer la Generalitat– però més enllà de la regulació i els canvis normatius, entitats i experts apunten que per revertir la crisi i poder parlar de futur cal un canvi sistèmic que condueixi a un planeta més solidari i just. Això passa per noves formes de relació i de consum.

Activisme domèstic

Com a consumidors, més o menys activistes, hi ha molts gestos possibles: des d'evitar envasos i embolcalls d'un sol ús (en aquesta línia destaquen iniciatives de comerços que prescindeixen del plàstic i marques que proposen alternatives als productes d'higiene femenina) fins a apostar per pràctiques de reciclatge i reparació de roba, electrodomèstics i altres béns de consum; alimentar-se amb productes de proximitat, més les aplicacions que donen sortida als excedents alimentaris; i, de la mateixa manera, parar atenció a com viatgem o què vestim.

Fora de l'àmbit domèstic, la resta de motius pels quals hem d'unir-nos a la mobilització és extensa i diversa: pels focs a l'Amazones, per la progressiva desaparició d'espècies animals, per la necessària promoció de les energies renovables i alternatives al petroli, perquè l'escalfament del planeta provoca que comunitats hagin d'abandonar el seu hàbitat... Per responsabilitat de present i de futur. En aquest sentit, el manifest promogut per Emergència climàtica és contundent: "Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa".

NO T'HO PERDIS: el 27S surt al carrer per l'emergència climàtica.

Últimes notícies

    Publicitat