Com van arribar les cotorres verdes a Barcelona?

Les cotorres són més barcelonines que molts de nosaltres. No tenen cap pinta de ser aus autòctones, no, però porten als parcs i carrers de la ciutat al voltant de mig segle. I es multipliquen. El 2015 n’hi havia al voltant de 5.000 i avui els experts calculen que poden haver-n’hi unes 8.000. Però, d’on venen aquests ocells? Per què es reprodueixen tan ràpid? I, sobretot, per què a Barcelona?

A la ciutat hi ha diferents espècies de cotorra, però la principal és l’argentina o la “cotorreta de pit gris”, com es coneix popularment en al·lusió al color de la seva davantera. Aquesta espècie és considerada com una “exòtica invasora”. Exòtica perquè no és originària d'aquí, sinó de l'Amèrica del Sud -concretament, els exemplars que hi ha a Barcelona són de l'Uruguai, com explica l'Atles d'ocells nidificants de Barcelona-. I invasora perquè pot suposar una amenaça per a l’entorn. Però això no vol dir que sigui nova: els primers registres d’aquest animal es remunten a 1974 i els experts parlen, fins i tot, dels anys 60.

No, les cotorres no es van escapar del zoo

La principal hipòtesi sobre la seva entrada a la ciutat indica que les cotorres van arribar a Espanya a través del comerç legal d'espècies exòtiques, segons un estudi de la Societat Espanyola d'Ornitologia i la fitxa del govern espanyol sobre les espècies invasores presents al territori. La majoria, un 99,9% dels exemplars, es van importar com a animals de companyia i la resta, una part ínfima, va anar als zoològics o a la investigació, apunta l’estudi.

A finals del segle passat els espanyols compraven cotorres per tenir-les com a mascotes, de fet, els anys 70 i 80 les cotorres eren uns animals de companyia molt populars, però aquelles que havien estat capturades originàriament a la natura s'escapaven perquè no estaven acostumades a viure engabiades. Aquesta explicació, segons els experts de la recerca, podria ser una de les causes de la seva expansió per tot el territori, ja que fins al 2005, quan es va prohibir la seva importació a la Unió Europea a causa de la grip aviar, havien entrat legalment 190.000 cotorres argentines i 63.000 de Kramer a tota Espanya. Anys més tard, el govern espanyol va prohibir definitivament el comerç i la possessió de cotorres argentines, i l’última importació que es coneix d’aquesta espècie és del 2008, segons l’estudi de la Societat Espanyola d’Ornitologia.

Aquesta explicació desmenteix la llegenda urbana que diu que les cotorres es van escapar del zoo. El director d’aquest centre, Antoni Alarcón, que diu que és “absolutament fals” i que al zoo no han tingut mai ni tenen actualment cotorres argentines. Alarcón explica que l’única espècie de cotorra present en el seu inventari i en exposició és la cotorra daurada, que és una espècie exòtica que està molt amenaçada, i de la qual en tenen menys de deu exemplars. A més a més, els zoos i centres de recerca, apunta, tenen protocols de control dels animals que entren i surten de les seves instal·lacions, cosa que els permet fer seguiment de qualsevol possible fuga.

El 2017, per exemple, uns intrusos van obrir l’ocellera d’aus del delta del zoo, però com explica Alarcón no hi havia cotorres entre les aus que es van escapar. En primer lloc, “perquè al zoo no n’hi ha” i en segon “perquè les espècies d’aquesta gàbia precisament eren autòctones, com les espàtules o ibis”, explica en línia amb la nova política del zoo de treballar amb animals locals o en perill d’extinció. Tots aquests ocells es van acabar recuperant, afirma Alarcón.

Joan Carles Senar, cap de Recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i expert en cotorres argentines a la ciutat, també insisteix: “[que s’hagin escapat] del Zoo no és cert”. Segons explica a Verificat “les primeres cotorres assilvestrades varen ser observades a Barcelona als anys 60. Eren animals importats de l’Argentina i l’Uruguai com animals de companyia i que s'escapaven de les gàbies”. Per això, com que al zoo hi havia ocells en captivitat, “els seus crits les atreien [a les cotorres que havien escapat de les gàbies] i es va crear una petita colònia allà. Els exemplars venien d'ocells escapats dels ciutadans de Barcelona, no del zoo”, explica l’expert.

Barcelona, ciutat ideal?

Així i tot, a aquests ocells els encanten les zones verdes de Barcelona i són veïns del parc de la Ciutadella i també es poden veure per dins del recinte del zoo, encara que no formin part de les instal·lacions. Els seus nius poden arribar a pesar 200 quilos i tenir dos metres de diàmetre, segons les dades de l’Ajuntament, que ha arribat a retirar-ne més de 100 en un sol mes per evitar que amenacin l’ecosistema local o les vianants que passen per sota dels arbres.

L’últim cens, realitzat l’any 2015, apuntava que hi ha més de 5.000 cotorres a la ciutat i segons explica Joan Carles Senar, la població d’aquestes aus es duplica cada vuit anys. És a dir, que tenen una “taxa de creixement molt alta”. Segons aquesta xifra, Senar calcula que actualment hi poden haver al voltant de 8.000 cotorres a la ciutat. Però Barcelona no és l’única. Madrid, per exemple, en té unes 6.000.

Què explica que aquests ocells es reprodueixin tan ràpidament? En primer lloc, s’han adaptat molt bé a la ciutat i a les seves condicions climàtiques, com explica el departament de premsa de Benestar Animal de l’Ajuntament. En segon lloc, tenen elevades taxes de supervivència (80%) i de reproducció (quatre polls per parella). I per últim, i no menys important, no tenen pràcticament depredadors naturals, cosa que no passa als seus països d’origen i que els facilita encara més la vida.

Les cotorres acostumen a estar en àrees amb molta densitat d'arbres on construeixen els seus nius. Tenen preferència per les palmeres: si han de triar un arbre, en un 65% dels casos es decanten per aquests últims, segons l’atles. Precisament per això, una d’aquestes zones verdes on els agrada viure és el parc de la Ciutadella, on hi ha el zoo. També són freqüents a la part alta de la Diagonal o a Montjuïc.

NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona aquesta setmana