[title]
“Des de la primera sessió de crossfit que vam organitzar ara fa més de dos anys, el grup ha crescut molt. Llavors eren quatre atletes amb una discapacitat visual. Ara, també hi entrenen esportistes amb una afectació física. Adaptem l’activitat a cada perfil i a qualsevol tipus de discapacitat però sempre mantenint l’objectiu de treballar una o diverses capacitats físiques. A més, ara hem creat l’entitat Limited Edition Athletes des d’on vehicularem tots els projectes socials que fem”. Qui parla és en Marc Gil, impulsor del primer grup d’entrenament de CrossFit adaptat a persones amb diversitat funcional que va néixer a Barcelona i que treballa a CrossFit Les Corts (Marià Barrientos, 16). Ara també és el fundador d’aquesta associació d’Atletes d’Edició Limitada.
En Marc pateix la malaltia d’Stargardt: una distròfia macular degenerativa que afecta la visió central i a la identificació de formes, detalls, colors... “Allà on miro no hi veig res. Només veig al voltant. En pocs anys vaig perdre gran part de la meva visió central. A primer de carrera podia seure a l’última fila i veure la pissarra. A segon ja no veia ni la cara del professor des de la primera fila. Sempre havia fet esport. Vaig descobrir el CrossFit pel meu germà i em va ajudar molt a nivell tant físic com mental. I si ho va fer amb mi, també ho podia fer amb la resta de gent”. La seva és una malaltia invisible. En començar a entrenar dubtava si comentar-ho o no. Va decidir fer-ho, primer al 'coach' i després a la resta de companys. “L’objectiu era normalitzar-ho”, diu.
© Karolina Genes
Així va ser com Gil va passar de practicar el CrossFit a acabar engegant un grup d’entrenament adaptat a persones amb diversitat funcional que és pioner al nostre país i que . Ara, a banda del Marc i un altre tècnic, els esportistes treballen amb el suport d’un assistent voluntari. “Des del principi vaig pensar que era clau. És una figura que fa de guia. Són membres del gimnàs CrossFit Les Corts. Vam fer una crida i així com el grup d’esportistes ha crescut, el de voluntaris també ho ha fet en número, implicació i ganes”.
Quan arriba un nou alumne, primer se li fa una entrevista per avaluar afectacions, possibles lesions, objectius... se li fa una ‘foto’ inicial i a partir d’aquí es veu com treballar en cada sessió. Entrenen els divendres en una disciplina que busca treballar moviments funcionals a alta intensitat i de manera sempre variada. Té fama de dur i ho sembla. “Ho és però sempre s’adapta a les capacitats de cadascú. Hi ha el fals mite que no pots fer CrossFit si no estàs en forma. El CrossFit et posarà en forma. La gràcia és que s’ajusta a les teves possibilitats”, explica Gil.
© Karolina Genes
El CrossFit beu de diferents disciplines esportives: en una classe se salta a la corda, es fan dominades, halterofília, es corre, es treballa amb barres o anelles... “El que enganxa és que millores molt ràpid. De seguida veus potenciades les teves capacitats, guanyes en autoestima, et sents millor físicament, et sents part d’un grup...”. De fet, si els tercers temps del rugbi tenen fama, els del CrossFit no es queden enrere i l’aspecte, social, la comunitat i l’ambient són uns altres dels aspectes que els que el practiquen sempre destaquen. Des d’aquest grup de Les Corts aquesta bona sintonia es nota en cada cosa que fan i es proposen. L’última? Participar a l’Spartan Race, una cursa d’obstacles, a la muntanya. Fet. “Més enllà dels meus objectius individuals com a atleta vull centrar els meus esforços en acostar el món de la diversitat funcional al CrossFit i viceversa. Ja no només pels evidents beneficis físics i mentals sinó com a eina d’inclusió i normalització de la mal anomenada discapacitat a la nostra comunitat i societat”, conclou Gil.