[title]
Falten poques hores per saber com acabarà el primer cara a cara entre 'El 47' i 'Casa en flames', les dues pel·lícules que han trencat rècords de recaptació i espectadors i han aixecat l'autoestima del cinema català i en català. Els seus directors, Marcel Barrena i Dani de la Orden, fa mesos que alimenten un divertidíssim 'beef' a les xarxes socials, desitjant-se el pitjor en una carrera de premis que ara troba la seva primera destinació: els Gaudí, on 'El 47' defensarà la històrica xifra de 18 nominacions i 'Casa en flames' aspira fins a 14 estatuetes. La següent, els Goya, arribarà el dia 8 de febrer.
Però Barrena i De la Orden no enganyen ningú. O, com a mínim, a nosaltres, perquè en l'estona que passen amb Time Out només els ha faltat petonejar-se. La seva relació és molt bona, i coincideixen en moltes de les reflexions que comparteixen en una entrevista que té lloc tres dies abans de l'entrega dels Gaudí. Fins i tot, a l'hora de fer una porra dels premis de dissabte, fan pronòstics gairebé idèntics. Aquesta és una versió editada i comprimida d'una llarga i molt divertida conversa.
View this post on Instagram
Quin creieu és el secret de la pel·lícula de l'altre?
Marcel Barrena: No hi ha secret. Perquè si hi hagués un secret el sabríem tots, i tots replicaríem la fórmula. És la suma de moltes coses. Primer, que la pel·li estigui de puta mare. Si la pel·li és un moniato, ja te'n pots oblidar. Una pel·li catalana o espanyola ha d'estar molt bé perquè la gent s'hi interessi. Ha d'estar molt bé i tenir molta qualitat, si no, oblida-te'n. Dit això, els encerts que 'Casa en flames' ha tingut està en els actors, els diàlegs, les situacions, i que és una comèdia que ve molt de gust veure. Tots dos hem tingut un encert brutal en la data d'estrena, per exemple, i aquesta és una qüestió fonamental que, de vegades, la premsa i la gent no té en compte. I quina era la competència en aquell moment. 'Casa en flames' va trobar el forat a la cartellera durant tot l'estiu. I en el cas d''El 47' passa una mica el mateix, però a més hem pogut aprofitar el terreny que ells ja havien conreat.
Dani de la Orden: Més enllà que la pel·lícula estigui de puta mare, perquè hi ha pel·lícules que ho estan i el públic no les va a veure tant i s'esperen a que surtin en plataformes, en el nostre cas passa que hi ha molt poca comèdia en el cinema en català: a la tele n'estem farts en el bon sentit, perquè tots volem que torni 'Plats bruts', 'Jet lag', 'L'un per l'altre' o 'Lo Cartanyà'. En teatre també hi ha molta comèdia, però en cinema no és tan comú. I en el cas d''El 47', jo crec que juga amb la cosa de la 'feel good movie', i d'explicar una història real, fent-ho d'una manera que sigui molt vistosa, molt agradable, molt emotiva, i tocant l'espectador, perquè, al final, el què explica la pel·lícula del Marcel és molt extrapolable a l'actualitat, a la consciència de classe, a l'estima per una terra i una llengua tot i que vinguis de fora... Tot un seguit de temes interessants i sobretot molt ben explicats.
No sé qui va ser el primer en comparar les vostres pel·lis amb allò del 'Barbenheimer' (aquell afortunat cop de màrqueting que enfrontava les estrenes de 'Barbie' i 'Oppenheimer'). Fer-vos la guitza a les xarxes, ha jugat a favor per assolir aquests èxits? I... qui seria qui?
Marcel: No sé si a favor, en contra no. Quan això va començar, el seu èxit ja estava consolidadíssim i el nostre també, al final es tractava de riure. Riure ell i riure jo, però no crec que ens hagi aportat ni una sola entrada. Ja havíem fet el que havíem de fer. I és veritat que vam fer la conya des de la seguretat de que havien funcionat les dues pel·lis.
Dani: En l'inici del 'beef' aquest, tu jugaves amb desvantatge, perquè tu deies... jo em sumo la conya però com la meva pel·lícula fracassi... quina putada! Però jo crec que ens va anar a favor. És veritat que jo tinc tendència a baixar a terra tot el que és el mundillo del cine, a treure-li importància a les pel·lícules i fer-ho tot d'una manera propera, que crec que és més divertit. Aleshores, si hi ha una pel·lícula catalana que diu que és la pel·lícula de l'any, i aleshores n'arriba una altra que també...
Marcel: No volem que n'arribi cap més!
Dani: Exacte! Doncs en aquest punt, en lloc d'obviar-nos, fem el contrari. Tant de bo la teva pel·li em superi i ja està. També sabem que la meva és millor, llavors estic tranquil [riuen].
Marcel: Ell s'ho ha d'anar dient perquè sap que no és veritat. Ell és 'Barbie' i nosaltres som 'Oppenheimer.'
Dani: Ho dius pel 'toston' que és la teva pel·li, no?
Marcel: Ho dic perquè guanyarà els premis...
Dani: Això és veritat...
Em va sobtar que als Goya teniu les nominacions a Millor Pel·lícula, però cap dels dos és candidat com a Millor Director. Com ho valoreu?
Marcel: Bàsicament és un error a Matrix. No hi ha cap explicació. Podem fer teories, però al final es tracta de gent que vota des de casa seva. No hi ha un ens, un ésser estrany, que decideix les nominacions. Però no ho entén ningú, ni aquí ni allà. Això és així. És un error en el sistema, que es barreja amb normes que no tenen gaire sentit. El sistema demanava i exigia que hi fóssim. Però és l'any més difícil per competir, perquè és el millor per a l'audiència. El què ha passat és que tot ha quedat molt repartit. El Dani i jo estem nominats a Millor Pel·lícula i no a Millor Direcció. Pedro Almodóvar, Paula Ortiz i els Moriarti (Garaño i Arregi, directors de 'Marco') estan a Millor Direcció i no a Millor Pel·lícula. T'asseguro que ens canviarien el lloc. Perquè les pel·lis són les pel·lis. Volíem ser nominats? Sí, al menys parlo en el meu nom. D'alguna manera, hi som i no hi som.
Tant el Dani com jo, ha arribat un moment en el qual no podem dir que no a més propostes
Us heu sentit menystinguts com a directors?
Dani: Jo no, perquè sé perfectament les pel·lícules que he fet. He fet moltes comèdies i és un gènere que no es porta massa bé amb els premis. Però amb això sempre he estat molt tranquil, no hi he donat gaire importància. Com a defensor de la comèdia, jo sempre dic sense embuts que 'El padrí' m'agrada però que obres mestres són les dues parts de 'Cómo acabar con tu jefe'... Però certament estic molt content que una comèdia com 'Casa en flames' estigui nominada a Millor Pel·lícula als Gaudí i als Goya.
Marcel: Menystinguts? En absolut. Tenim les nostres pel·lícules nominades als premis. Tant el Dani com jo, ha arribat un moment en el qual no podem dir que no a més propostes. Tenim projectes per endavant aquest any, el proper i el següent.
Jo sempre dic que 'El padrí' m'agrada però que obres mestres són les dues parts de 'Cómo acabar con tu jefe'
Quines creieu que són les virtuts de l'altre?
Marcel: Tot! La majoria dels seus llargmetratges han estat un èxit, ha omplert els cines, ha generat feina i filmografia. Ha fet pel·lícules que m'interessen molt, i que a mi m'hauria agradat fer-les. Jo recordo el moment en el qual vaig veure el tràiler de 'Barcelona, nit d'estiu' i vaig pensar: qui és aquest paio i que guai que hagi fet això, perquè jo vull fer 'Notting Hill', 'Quatre bodes i un funeral' i això.
Dani: Intentant que això no sembli una menjada de piiiiiip, diré que el Marcel és capaç de parlar de fets reals i explicar-los d'una forma molt emocionant i sense caure en el melodrama. I després, per posar un exemple, és capaç de fer un pla d'apertura tan brutal i amb tant de sentit i d'intenció com el de 'Mediterráneo'...
Fa més il·lusió una bona crítica de Carlos Boyero o piulades de recomanació de Pedro Sánchez i de mig Govern d'Espanya?
Marcel: El Boyero va parlar bé de la teva pel·li?
Dani: Sí, sí!
Marcel: D''El 47' va dir que feia molts anys que no veia en un cinema a gent aplaudint i aquell nivell d'emoció tan gran... però que ell no la compartia [riallada]. Però això està bé! Respecte a les piulades...
Dani: Tu vas anar a la Moncloa a veure el Sánchez, i al Salvador Illa, oi?
Marcel: I a Jaime Collboni. I vaig rebre una carta a casa de Jordi Pujol. Aquesta no me l'esperava. Em deia que li havia agradar molt i que gràcies per fer-la.
Dani: Una carta, eh... No utilitza mail, en Jordi?
Marcel: Sí, perquè a la carta també hi posava el seu gmail.
Dani: A mi em va escriure Salvador Illa. Suposo que la secretària de la secretària de la secretària de Salvador Illa. O no, potser era Collboni. Tu a l'alcalde li vas regalar una claqueta, oi? Creus que la té decorant el despatx?
Marcel: No ho sé. Ell em va regalar un pòster de la Mercè.
Els 'pijos' amb famílies desestructurades no són un problema social
Dani: Ah, mira que bé. A veure, també és veritat que 'Casa en flames' és una pel·lícula sobre la vida d'uns 'pijos' odiables sense més conflictes que una mare que se sent sola. Té un punt frívol. Però sí que hi ha pel·lis que representen alguna cosa més potent cap al país. 'El 47' parla de temes importants: de consciència de classe, de les dificultats de la gent obrera, de la immigració... Crec que tota pel·lícula té un contingut polític d'alguna manera, però també crec que n'hi ha algunes que ho fan més evident. Els 'pijos' amb famílies desestructurades no són un problema social.
Marcel: Però és que no les hem de comparar. 'Casa en flames' és un pel·lículon.
Dani: Des d'aquí dir-li a Jaume Collboni que li puc enviar la pel·li, si la vol veure. També et dic que a mi em va fer una piulada bona en Risto Mejide, i em va fer il·lusió. I Berto Romero...
Marcel: A mi el Berto no m'ha dit res, però l'Andreu Buenafuente sí.
En el vostre beef a xarxes vau anunciar segones parts de les vostres pel·lícules. No dono massa versemblança al tema, però.. com us imagineu una seqüela de la pel·lícula de l'altre?
Marcel: Jo sí que m'imagino una seqüada de 'Casa en Flames'.
Dani: Doncs dona'm alguna idea, però de veritat, perquè les estem buscant.
Marcel: Un any més tard. La família no s'ha tornat a veure des d'allò que va passar, i ho fan un any després.
Dani: I què passa?
Marcel: No ho sé, noi. S'ha de veure com han canviat els personatges, si han evolucionat o no... Podríeu fer una pel·li cada estiu. O al Nadal.
Dani: A la història d''El 47', després d'allò, hi va passar alguna cosa més?
Marcel: Va haver-hi un judici, i és molt guai, perquè hi va anar la gent a defensar el Manolo. Però això ja no m'hi cabia. I ja està, jo ho deixaria aquí.
Dani: Seria maco veure com l'Estat, la burocràcia, el sistema va contra el més petit. Un judici funcionaria, però potser li faltaria alguna cosa...
Explicaveu que ja teniu projectes pel futur immediat. L'èxit de les vostres darrers pel·lícules us afegeixen pressió? Perquè el llistó està ben amunt...
Marcel: Jo la pressió me la poso sempre. Tinc assimilat que no tornaré a viure una cosa igual al què he viscut amb 'El 47'. Estic fent feina per posar tot això en un bon lloc i estar tranquil. És que nosaltres hem canviat la realitat d'un barri i de milers de persones, una gent que se sentia abandonada i que ara veu com el seu barri sona a tot arreu. S'estan canviant les estructures de Torre Baró a causa de la pel·lícula, han posat el nom del Manolo Vital a una plaça a causa de la pel·lícula, han trobat els restes en una fosa comuna del seu pare assassinat per la Falange, ens ha rebut el president del Gobierno i de la Generalitat... És una altra cosa! Llavors ara li estic fent una mica de padrí a la Zoe Bonafonte, l'actriu que fa de filla de l'Eduard Fernández i la Clara Segura, i li dic tota l'estona: Aquesta és la teva primera pel·li, i això no et passarà sempre! Perquè això no passa! És que la senyora Desideria, que va arribar a Barcelona des d'Extremadura amb la maleta i les gallines, i que té 90 anys i viu a Torre Baró, i surt al pòster de la pel·lícula amb la Clara i amb l'Eduard, ara està molt feliç perquè li han ofert participar en una anunci de cervesa. 'El 47' ha canviat vides de les persones. Com ho igualo, això? És impossible! Així que ara m'agradaria fer una pel·li descomplexada, i que jo pugui estar en pau amb ella i passar-m'ho bé, perquè això que hem viscut és un miracle. No hi ha una fórmula per fer un altre 47, és impossible.
'El 47' ha canviat vides de les persones. Com ho igualo, això? És impossible!
Dani: Jo també he canviat moltes vides, al final jo he donat veu a un col·lectiu que no té altaveus, com són els pijos de Cadaqués, i alguns no tenen barca [en Marcel deixa anar una riallada]. I crec que és important que tot pijo de Cadaqués tingui la seva barca. I més a Cadaqués, que és una zona que està despoblada a l'estiu, que hi falta gent, que no té massificació turística, doncs crec que gràcies a la meva pel·lícula tornarem a reflorir l'Empordà. Que hi vagi la gent perquè allò a l'estiu és Sibèria. Aleshores crec que Casa en flames també té una part humana molt important i dona veu a un col·lectiu que se sent poc representat en el medi cinematogràfic [riuen].
Marcel: En tot cas, el que està passant aquí no és just, perquè 'Casa en flames' és una superpèl·li, i 'El 47' també, però són coses molt diferents.
Dani: Clar, però les estem comparant perquè hem arribat fins aquí.
Marcel: Si ens donen un premi, la pel·li serà la mateixa, però el que no podem fer és comparar Transformers amb As bestas, són dues pel·lis que en el seu món són fantàstiques, però no tenen res a veure. Jo estaria orgullós d'haver fet Casa en Flames, com ho estic d'haver fet El 47.
En De la Orden aparca la comèdia i es posa seriós en la propera...
Dani: Sembla que sí, i estic una mica acollonit. Farem l'adaptació d'El director, el llibre del David Jiménez que explica la seva etapa dirigint el diari El Mundo. I parla d'una cosa tan actual com és que la premsa sucumbeix a les pressions dels poders i del pes econòmic, i com n'es de complicat, o d'impossible, tenir una premsa lliure i objectiva. I és un repte, perquè em fa posar-me seriós, i jo no en sé.
Marcel: Sí que podràs! Ho faràs i faràs una super pel·lícula.
I el futur de Barrena per on passa?
Marcel: Un dels projectes que tinc és sobre la selecció espanyola de cricket, que no pot ser més pintoresca, perquè tots els seus integrants són pakistanesos, hindús, persones que tenen feines de merda, que són pàries, que són menystinguts pel carrer, que reparteixen paquets nevant o plovent i fent feines que ningú més voldria, i en les seves estones lliures formen part de la selecció espanyola i van camí d'anar als Jocs Olímpics.
Dani: No coneixia la història i em sembla boníssima.
Marcel: A veure com ho fem això.
Dani: Però té un punt de comèdia?
Marcel: Sí, és un 'Full Monty'.
Dani: Una feel good movie basada en una cosa molt dramàtica?
Marcel: Exacte, el que passa és que encara no li estic trobant el punt, perquè em passo de drama o em passo de comèdia...
Dani: Passa'm el guió.
Marcel: Quan tingui el primer tractament te l'enviaré.