[title]
Si haguéssim de dir el top cinc de les millors bandes punk de la història, els Dead Boys sens dubte hi entrarien, fent companyia a The Clash, Ramones, Sex Pistols i The Damned. Protagonistes de la primera onada punk de la història, la de l'any 1976 a Nova York, la banda liderada pel guitarrista Cheetah Chrome i l'icònic cantant Stiv Bators (1949-1990) va deixar un testament de dos discos, Young, Loud and Snotty (1977) i We Have Come For Your Children (1978) que encara avui marquen l'agenda punk: grups com Green Day o Sum 41 no existirien sense aquest llegat de 20 i tantes cançons urgents, petites obres mestres de la mescla de brutalitat i melodia que han esdevingut himnes i han sigut versionades per Guns N' Roses o Pearl Jam, per esmentar-ne dos.
El pròxim dimecres 5 de febrer uns Dead Boys liderats per Chrome –l'únic membre original que queda al grup– actuaran a la sala Upload a les 20 h, reivindicant aquest llegat. Val la pena veure Chrome de prop; aquest home és a la guitarra punk el que Paco de Lucía a la flamenca: és a dir, un iconoclasta que va refer el gènere inventant-se una manera de tocar. Parlem amb Chrome.
Per què vas gravar de nou Young Loud and Snotty amb altres músics el 2017? No hauria estat millor un disc en directe de celebració?
Sí, també hauria estat una bona opció. Però el nostre mànager d'aleshores ens va aconsellar tornar a gravar-lo, perquè això ens hauria donat més oportunitats editorials que no estarien lligades a Sire Records.
Publicaràs un nou disc sota el nom de Dead Boys, amb llegendes del punk i amics com Clem Burke de Blondie i Glen Matlock dels Sex Pistols. Quan sortirà?
Encara no hem decidit la data de llançament. De fet, no consideraria aquest un disc dels Dead Boys. Tot i això, hi ha una cançó titulada You Don't Really Love Me que prové d'una antiga gravació dels Dead Boys amb els cinc membres originals. La resta de la banda està format per Clem Burke, Glen Matlock, James Williamson dels Stooges i jo mateix. Michael Monroe ha expressat interès a aportar el seu talent al disc.
M'agrada molt la versió que va fer Guns'n'Roses de 'Ain't it fun'
Entenc que aquesta gira europea serveix com a escalfament per al nou disc dels Dead Boys?
Exacte. Però per a un disc de veritat dels Dead Boys, no el disc ple de col·laboracions d'estrelles que he esmentat abans.
Llavors, com és que en Johnny Blitz, el bateria original, no s'ha unit a la banda per a la gira commemorativa aquesta vegada?
Per moltes raons, però sobretot perquè en Johnny i jo treballem millor junts quan no treballem junts, he, he, he.
Una bona col·lecció de discos no està complerta sense Pink Floyd
Vau fer una versió de Pink Floyd, Pigs on the wing, per al disc homenatge Punk Floyd. Eres fan de Pink Floyd, tot i ser un jove punk?
És clar que sí, vaig créixer als anys seixanta, amb Atom Heart Mother, Ummagumma i Piper at the Gates of Dawn. Cap bona col·lecció de discos està completa sense Pink Floyd.
Molta gent, de Wilco a Pearl Jam, ha versionat les vostres cançons. Quines són les teves versions preferides?
Tot i que tècnicament no és una versió, m’agrada molt An Open Letter to NYC dels Beastie Boys i el que van fer amb Sonic Reducer. També la versió d'Ain’t It Fun de Guns N' Roses i la seva versió en directe de Sonic Reducer. A més, m’agrada la versió de Down in Flames de Michael Monroe i Ain’t Nothing To Do per Green River és fantàstica.
Les cançons dels Dead Boys són enganxoses i melòdiques, malgrat la seva fúria, a diferència d’altres bandes punk-rock. Què en pensaves del punk britànic, els Clash, Pistols, etc, a finals dels 70?
Em semblava genial. Hi havia molta sincronització entre la música dels EUA i el Regne Unit en aquella època. Des de la música fins als dissenys gràfics, la moda i els fanzins, es notava un ressorgiment de l’esperit rebel dels anys seixanta.
Què et sembla la pel·lícula sobre el CBGB, CBGB (2013) i que Rupert Grint, el pèl-roig de Harry Potter, fes el teu paper?
Em fa l'efecte que la pel·lícula es va fer amb bona intenció. Rupert estava molt preparat i és conegut per interpretar personatges peculiars. Alan Rickman va estar magnífic fent de Hilly Cristal.
NO T'HO PERDIS: Els millors concerts del mes de febrer