[title]
Ja ha començat el compte enrere per a la celebració dels Jocs Olímpics de 2024. Aquest any, París ha estat l'escenari escollit per acollir l'esdeveniment esportiu més important del món, on més de 10.500 esportistes competiran en alguna de les 32 disciplines olímpiques. Durant 18 dies, del 26 de juliol fins a l'11 d'agost, els participants s'enfrentaran a les 329 proves de la competició i, per preparar-se, l'alimentació hi juga un paper protagonista. Aquest aspecte ha cridat l'atenció dels grups FoodLab i Epi4Health, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i l'han escollit com a focus de la primera tesi del doctorat de salut i psicologia de la UOC, dirigida pels investigadors F. Xavier Medina i Laura Esquius.
Des que es van celebrar a Atenes els primers Jocs Olímpics contemporanis, l'any 1896, la societat no ha deixat de canviar, una evolució que també s'ha notat a les pràctiques esportives i a la seva alimentació. "A les primeres edicions no hi havia vil·les olímpiques, els atletes eren amateurs, bevien vi i encara pensaven, com a l'antiga Grècia, que si menjaven pota de cabra tindrien la força d'una cabra. Avui, cal preparar 50.000 àpats cada dia, informar bé, incloure opcions vegetarianes i vetllar per la sostenibilitat", explica Xavi Santabàrbara, l'autor de la tesi.
En els Jocs Olímpics de 2024, les polítiques de la nutrició esportiva se centraran a incidir en la producció local, l'aprofitament d'aliments i fomentar les opcions de proteïna d'origen vegetal. A més, la sostenibilitat serà un objectiu principal per poder posicionar la gastronomia de la ciutat i del país.
Quins factors han afectat l'evolució de la nutrició olímpica?
La investigació va més enllà dels nutrients que beneficien el rendiment esportiu i se centra en l'estudi dels factors que influeixen en l'evolució de la nutrició olímpica. Un d'aquests és la cultura gastronòmica de cada país; no hi havia els mateixos aliments a la vila olímpica de Seül l'any 1988 que als de Barcelona l'any 1992. En el cas de la ciutat Coreana, es va convertir en tot un exemple de gastrodiplomàcia, que va utilitzar la seva gastronomia per potenciar el país. En el cas de Barcelona, però, es va donar més prioritat a la renovació i transformació de la ciutat que a la seva cultura gastronòmica.
Uns altres factors que Santabàrbara ha inclòs en la seva tesi són el subministrament d'aliments, les empreses de restauració o la suplementació esportiva de cada país. A més, la nutrició esportiva es va començar a tenir en compte dins la ciència a principis de segle, quan es considerava que les proteïnes eren el més important. "A mitjans dels anys 40, les investigacions ja van determinar que qui dona l'energia és l'hidrat de carboni. I, després de la Segona Guerra Mundial, als Jocs Olímpics de Hèlsinki ja es tenia en compte la importància dels hidrats", afegeix Santabàrbara.