[title]
L'eslògan del restaurant és "On el Riu de la Plata s'uneix amb la Mediterrània". Gurí (Rector Triadó, 72. 93 417 74 40) és al cor de Sants. Va de cuina de fusió? No. Ens ho aclareix l'amo, en Nicolás Zas (ex Juno House, COME i el desaparegut Ginette); "Quan parlem de la gastronomia uruguaiana inevitablement hem de mencionar la italiana i l'espanyola. La nostra cultura culinària té un vincle fortíssim amb el Mediterrani. Al cap i a la fi, és un país de fills d'immigrants". Oriünd de Montevideo, va anar a petar a Lanzarote de jovenet. Allà va estudiar cuina i va fer el salt a Austràlia i Nova Zelanda, on va tenir l'oportunitat de treballar a diversos restaurants amb 'hats' (l'equivalent de les estrelles aquí). "Són països que, com l'Uruguai, la seva identitat gastronòmica s'explica a través de la immigració". El nom del local, 'gurí', significa 'amic' en argot lunfardo i ens dona una pista de per on van les intencions d'en Zas. Resumides en una paraula; proximitat, tant en tracte com en producte. L'acompanyen als fogons el xilè Cristian Cáceres (ex Mugaritz, Llamber i desaparegut Tanta).
La cultura culinària uruguaiana té un vincle fortíssim amb el Mediterrani
La carta està dividida en tres blocs -mossos, per compartir o no i irresistibles- i més de la meitat dels plats es fan a la brasa o alguns dels seus ingredients hi passen durant l'elaboració. De fet, tampoc es pot explicar la cuina uruguaiana sense el seu 'asado'.
Del primer apartat provem el còctel sòlid d'espuma d'herba mate, ginebra i llimona -curiós i refrescant- i l'empanada d'espàrrecs, formatge Urgèlia i romesco, un deliciós viatge d'anada i tornada Uruguai-Catalunya. Del segon bloc, ho gaudim molt amb l'enciam a la brasa i salsa criolla; la gamba vermella, gazpachuelo, salsa verda i nyàmera, el 'katsu sando' de pedrer, fonoll adobat i ají groc, i la presa ibèrica a la brasa, el seu suc i llavors confitades de mostassa. Per postres, la seva versió desconstruïda del 'chajá', un pastís tradicional uruguaià de merenga, pa de pessic, crema doble i préssec. El seu va amb nectarina marcada a la brasa.
De vins en trobareu una trentena, majoritàriament catalans, però també argentins i uruguaians. "Estic a punt de rebre un tannat de l'Uruguai i estic encuriosit per veure com el rebrà la clientela perquè en aparença pot semblar un vi un xic difícil". Ja tenim tres motius per tornar al Gurí; tastar aquest vi negre, un plat de pasta i la broqueta de llengua de vaca, vinagre de cabernet sauvignon i pebre rosa, que no hem provat per falta d'espai estomacal. "És un clàssic de la taula nadalenca uruguaiana. He agafat la recepta de la meva tieta i li he donat un parell de voltes tècniques".
L'espai encaixa perfectament amb la filosofia del restaurant; més aviat petit, amb poques taules i una barra alta i llarga per sis comensals prop de la cuina oberta. "Volia que emanés intimitat i familiaritat", ens explica en Nicolás. La ubicació també és un encert; "Vaig estar vuit mesos buscant local, era indispensable que tingués cuina a la vista i que estigués a un barri sense les aglomeracions del centre", afegeix. Objectius aconseguits. Sants té sort de tenir-lo al seu planter.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants argentins de Barcelona