[title]
Deien de Lola Flores: "Ni canta ni baila, ¡no se la pierdan!", dita que s'ha recuperat per explicar altres fenòmens actuals com C. Tangana. No és el cas de Dua Lipa, qui no només canta i balla, sinó que ho fa divinament. Tinc una amiga que diu de la cantant que és una reina. Després de veure-la al xou del Primavera Sound, la corregiria per dir-li que no, que és una deessa. I és una exageració, esclar, perquè si Dua tingués poders superiors, a la Terra triomfaria el bon rotllo i el món seria una immensa pista de ball en què només sonaria música celestial: com el que vam viure en el dijous del segon cap de setmana de Primavera (però, potser amb una mica menys de gent).
La cantant britànica d'origen albanès, que ja havia presentat el seu xou només un parell de setmanes abans al Palau Sant Jordi, va desfermar un xou impecable a una esplanada del Fòrum plena com un ou. L'engranatge del seu espectacle –amb banda de músics, coristes i una nodrida 'troupe' de ballarins–, és tan perfecte com l'enginyeria d'un rellotge suís: afinat fins a l'últim detall, com els moviments de la mateixa Dua. Tot orquestrat per fer lluir encara més els enlluernadors hits de Dua.
Tot va començar amb 'Physical', i d'això va anar la nit: de ballar com si no tinguéssim una altra opció els temes dels seus dos àlbums publicats fins ara, que reuneixen cançons que sonen a clàssics i al mateix temps absolutament modernes. Per aquestes coses dels festivals, que tenen molts inconvenients, però també et fan regals inesperats, Angèle –actua el dissabte al PS– va aparèixer a l'escenari per cantar el seu duet a 'Fever'. Una meravella.
Després del seu cover de 'Cold heart' –en què va fer onejar una bandera LGBTI+–, va arribar la traca final: de 'Future nostalgia' va passar a 'Levitating' i el públic ja no va tocar terra fins a bona estona després que acabés 'Don't start now', amb què va posar punt final a un xou que confirma per què Dua corona l'Olimp del pop actual.