[title]
Alejandro Lerroux es va guanyar el títol d'Emperador del Paral·lel, a base de populisme i demagògia (amb les infaustes conseqüències que sabem tots). Per sort, si algú és digne del títol d'emperador del Paral·lel, cent anys després, és l'Albert Adrià: i mal que pesi als detractors de l'herència bulliniana, no ha venut fum sinó que en vuit anys ha construït un imperi sòlid d'alta cuina: una cantonada a tocar Plaça Espanya amb sis restaurants –Niño Viejo/Hoja Santa, Enigma, Tickets, Pakta, Bodega 1900– i quatre estrelles Michelin.
I el que va aconseguir la nit del deu de juliol El Barri d'Albert Adrià i la família Iglesias –associats amb Bacardi– ratifica el seu títol oficiós de reis del Paral·lel. La ruta El Barrio Loco va fer moure 260 persones pels sis espais a ritme 'andante con moto', degustant tapes d'avantguarda maridades amb els primers fruits de la col·laboració d'Adrià amb el laboratori d'innovació coctelera Bacardi Innovation Lab.
Repeteixo: una ruta de tapes amb 260 persones dividides en vuit grups, que va arrencar a les vuit del vespre i va culminar a les dotze de la nit. A ritme frenètic, a cop de pito, elèctrica, sense els minuts morts i plumbis que poden convertir el menú degustació en 'disgustació'. Un pont hedonista i frenètic entre el menú d'alta cuina i la ruta pedestre de tapa i canya que des de fa anys ha colonitzat el màrqueting gastronòmic.
I el ritme va ser extraordinari: per cada local, queien en vint minuts cinc o sis tapes maridades amb un còctel. Exemples n'hi ha a cabassos, però no em puc treure del cap: una 'jícara' –tasseta, feta de 'tortilla'– amb intens xai, maridada amb una margarita amb sabor de 'taco al pastor' (Hoja Santa), o uns ngiris d'espardenya, delicats i sublims, complementats amb un delicat trago de llima, Saint Germain i Sake (Pakta), o la coça de sabor boví, rossal gallega, lligada al pa eteri (l''airbaguette') amb un aromàtic còctel de Palo Cortado, ginebra, cordial de llorer i taronja.
"No se m'ocorren moltes experiències a nivell mundial que puguin oferir en tan poc temps tanta intensitat gastronòmica. Hem anat molt més enllà del còctel en copa i hem sorprès els comensals amb coses que no s'esperaven. El que hem fet no ha deixat ningú indiferent ", afirma Albert Adrià. No exagera. Si hi penseu, és del tot lògic que els cuiners que van revolucionar l'alta cuina amb esperit –i sobretot humor– popular hagin fet aquesta volta de rosca, on ens porten de la taverna al laboratori, cridant i ballant. Una gimcana menú degustació.
Aquesta primera edició d'El Barrio Loco només va ser per a gent del gremi: amics, proveïdors, periodistes, cuiners... Però des de la companyia de begudes alcohòliques ens asseguren que «ho repetirem i esperem estendre-ho a la gent del carrer». Si ja van sorprendre a a una audiència de saberuts acostumats a pontificar sobre tot el que xumen i endrapen per la cara... Imagineu-vos l'èxit potencial que pot tenir tenir entre la gent que paga i gaudeix de cada mos. Quatre estrelles Michelin pel preu d'una? Benvinguts al passacarrers d'estrelles Michelin!