[title]
L'avorrida 'timeline' de xarxes socials del mes d'agost –plena de notícies insubstancials i postureo vacacional amb fotos de cames salsitxa a les platges– ha fet un tomb inesperat amb la irrupció d'un testimoni que completa una de les històries televisives més populars de l'inici de segle XXI.
Com oblidar aquest reportatge del programa 'Callejeros'? Una dona, que denunciava l'assetjament de la seva veïna, havia d'entrar a casa tapada amb bosses d'escombraries perquè no li llancessin orinis i productes químics, que suportava que escrivissin 'puta puta puta' en el seu timbre "sin ser nada de eso" ella.
Aquest conflicte d'escala va connectar, entre el drama i l'esperpent, amb les misèries del nostre cansament sistèmic de la propietat vertical, amb la impotència que genera la convivència veïnal, tragèdies que ni els còmics més exagerats de '13, Rue del Percebe' o els capítols més delirants de 'Aquí no hay quien viva' van poder retratar tan bé com la història d'Isabel.
13 anys després, Twitter ens sorprèn amb un nou capítol d'aquest serial. El testimoni d'un dels fills de la més popular de les conegudes com 'les veïnes de València'. La història contínua:
Nunca pensé que haría este hilo pero allá vamos. Esta es mi madre y hoy os vengo a contar mi terrorífica infancia y como mi madre es una heroína para mi hermano y para mí. Dentro hilo ⬇️⬇️: pic.twitter.com/tGBgbuCB6O
— ラストストーリー (@jesus_GD97) August 12, 2020
El commovedor i colpidor fil d'un usuari identificat com Jesús (@jesus_GD97), que rebutja entrevistes i justifica l'autenticitat del seu testimoni amb una foto on surt amb la que afirma ser la seva mare, ha causat sensació en les xarxes per aportar una nova perspectiva a aquest fenomen que ja forma part de la cultura popular. Una infància gens senzilla atrapada en un conflicte veïnal que desborda tots els estàndards.
Mi infancia estuvo condicionada desde muy pequeño por los sucesos que tanto se han dado a conocer en la TV. Sin embargo, me dolió en el alma que se ridiculizara así a mi madre y se formará un circo. No se dio a entender el miedo que pasábamos cada día, en nuestra propia casa.
— ラストストーリー (@jesus_GD97) August 12, 2020
"Imagineu-vos a un xaval de 7 anys i al seu germà de 3 anys", explica Jesús en el fil, "cada dia sortia la teva veïna amb un ganivet o una galleda de lleixiu a dir-te que anava a matar a la teva mare. Que al moment menys pensat l'anava a tirar per les escales, que anés amb cura pel carrer".
Més enllà d'una història que ha servit per a disfresses de carnestoltes i de la qual fins i tot s'han fet versions còmiques –com la que van parodiar en la famosa sèrie 'Paquita Salas' dels Javis–, la part de la història que ens explica Jesús afegeix una nova perspectiva perquè recordem el calvari que van passar la seva mare, el seu germà i ell. Un conflicte, per cert, amb sentències judicials pel mig que van donar la raó a Isabel, icona i símbol en aquest país de tots els rancors que ens genera l'estreta i malparada convivència amb els nostres insuportables veïns.
Més enllà d'una història que ha servit per a disfresses de carnestoltes i de la qual fins i tot s'han fet versions còmiques –com la que van parodiar en la famosa sèrie 'Paquita Salas' dels Javis–, la part de la història que ens explica Jesús afegeix una nova perspectiva perquè recordem el calvari que van passar la seva mare, el seu germà i ell. Un conflicte, per cert, amb sentències judicials pel mig que van donar la raó a Isabel, icona i símbol en aquest país de tots els rancors que ens genera l'estreta i malparada convivència amb els nostres insuportables veïns.
Por favor, difundid esto para conocer la historia de mi madre. La historia de una mujer que defendió a sus hijos y luchó hasta el final para que no nos echarán de nuestra casa.
— ラストストーリー (@jesus_GD97) August 12, 2020