[title]
L’any 2014, quan dir "croqueta gurmet" sonava gairebé exòtic –tot i que la croqueta ja era reina indiscutible de la tapa–, Catacroquet va aterrar al Poblenou amb una proposta clara: convertir-la en plat principal i elevar-la al podi gastronòmic. Res de succedanis congelats ni farcits previsibles: van sortir a escena amb croquetes de calçots amb romesco, de xipirons amb la seva tinta, de gorgonzola amb pera o de pollastre al curri vermell tailandès.
Va ser tota una declaració d’intencions, una cuina de barri amb tècnica i producte, i deu anys després encara voltegen les croquetes a mà (literalment) al mateix local. Per celebrar aquest aniversari, han instaurat un menú degustació amb grans èxits —per 30 euros, maridatge inclòs— que es podrà gaudir fins a finals de juny.
¿Quines croquetes inclou el menú de Catacroquet?
El menú, que repassa una dècada d’èxits sense pretensions, comença amb dues de les seves joies croqueteres: la de musclos gallecs en escabetx casolà i la melosa de cua de bou. Un resum perfecte de la seva manera de fer: bon producte, idees clares i sabor per damunt del maquillatge. Després arriben els ous estrellats amb tòfona negra i salamino trufat, una crepe de cocotxes de bacallà al pil-pil
–rescatada de les receptes del pare de la xef– i un rostit de xai d’Aragó a baixa temperatura. Per postres, pastís cremós de formatge d’ovella Odre Can Pujol amb melmelada de maduixa casolana. Igual que les croquetes, tot servit en format individual per poder tastar-ho tot sense morir en l'intent.
El maridatge demostra que es pot maridar una degustació bé evitant les clavades de 90 euros de les estrelles Michelin: vins ecològics seleccionats amb criteri, que van des d’un blanc sobre mares fins a un criança riojà, passant per escumosos i ancestrals amb DO com Terra Alta, Penedès o Conca de Barberà. I per acabar, copa de gintònic de cortesia.
Al capdavant del restaurant hi ha Andrea Pérez-Lorente, fundadora del projecte i motor des del primer dia, i la xef Andrea Zevallos, formada a Le Cordon Bleu i al Culinary Institute of Barcelona. Totes dues signen una cuina casolana i feta amb cura, sense productes de cinquena gamma ni màquines (més enllà de la volejadora de croquetes).
¿Val la pena, la terrassa del Catacroquet?
Catacroquet viu una benèvola contradicció: va començar cavalcant la moda de la croqueta, i amb els anys ha consolidat un projecte arrelat entre la clientela local (un dissabte a l’hora del vermut, t’has de treure el boli de la butxaca per trobar lloc a la seva meravellosa terrassa en zona de vianants, a la primera superilla de la ciutat. Per cert: on són ara els haters de la superilla? Menjant croquetes?). Deu anys després, el projecte es reivindica sense haver canviat la filosofia: croquetes, plats de cullera i un bon menú de migdia. En un Poblenou farcit de cafès cars specialty i brunch, això ja mereix un brindis.
NO T’HO PERDIS: Les millors tapes de Barcelona