[title]
Els temps d’UHF
La penya que ja compta més cabells blancs que cabells... que cabells a seques, que camina i grinyola, i que ja fa una mica olor a resclosit i ho dissimula amb una potent colònia recorda que, durant la seva formosa joventut, la segona cadena de TVE, popularment coneguda com l’UHF, molts anys abans de ser La 2, emetia les millors pel·lis del món. La primera cadena també, eh?: allà hi van descobrir 'La festa' (1968), de Blake Edwards, o gairebé tota la filmografia de John Ford. L’UHF era el cau de les rareses, del cinema furtiu, de les pel·lis amb més missatge que massatge, vaja, que t’incomodaven moltíssim i et tranquil·litzaven poquet. La 2 segueix essent una cadena exemplar a l’hora d’educar-nos cinèfilament, però li ha sortit una gran competidora, Betevé, que, a més, té el millor informatiu de cinema de la tele: 'La cartellera'.
FOTO: 'La festa' (1965)
L’alternativa per fugir de les escombraries
Durant les últimes setmanes, mentre alguns dels meus col·legues s’han enganxat a merdes com 'La isla de las tentaciones' o 'Supervivientes', i a sobre han pretès comentar la jugada amb mi, jo he recuperat, per exemple, 'L’última projecció', aquell preciós homenatge de Peter Bogdanovich a les sales de cinema de poble, els primers amors i l’Amèrica profundament aïllada i trista. Una pel·li del 1971 en blanc i negre que Betevé va emetre en versió original subtitulada. Ai, Jeff Brigdes, Cybill Shepherd, Timothy Bottoms, Ben Johnson, Cloris Leachman... quines històries i minihistòries, les vostres! Aquell dia de la pel·li de Bogdanovich em vaig adonar que Betevé ja portava uns mesos amb una política cinematogràfica exigent, acurada i molt UHF. Mesos o anys.
FOTO: 'Angeles rebeldes'
Una programació plena de dones
Potser no és el millor dels llargmetratges que va rodar Ida Lupino (1918-1995), però la cadena barcelonina també ha emès aquests dies 'Ángeles rebeldes' (1966). En qualsevol cas, una constatació de l’existència d’una directora que va trencar motlles en una indústria masculina. 'Sense sostre ni llei' (1985), d’Agnès Varda, i 'Maria Antonieta' (2006), de Sofia Coppola, també han passat ara per Betevé: un drama duríssim sobre el desarrelament i la recerca de motius per viure, que vaig descobrir al mític cinema Casablanca; i una vistosa revisió de la Revolució Francesa amb Kirsten Dunst. 'Cat Ballou' (1965), el western còmic i musical d’Elliot Silverstein amb Jane Fonda, i 'Actrius' (1997), de Ventura Pons, han estat dos títols més que han afegit heterodòxia a la programació recent del canal públic. Però, què ens hi espera?
FOTO: 'Cat Ballou'
I el que veurem
Reviso la graella de Betevé i, afortunadament, em recorda la de la Filmoteca. I no em recorda la de Telecinco. Properament, i pel que fa al cinema més modern, hi trobarem 'A la recerca d’en Forrester' (2000), o quan Gus Van Sant va creuar el seu camí amb el de Sean Connery; 'El gran falcó' (1991), la pel·li de culte/animalada com una casa de pagès de Bruce Willis, dirigida per Michael Lehmann; 'Innocència interrompuda' (1999), de James Mangold, amb una oscaritzada Angelina Jolie; 'Mujercitas' (1994), de Gillian Armstrong, per poder comparar-la amb la versió posterior de Greta Gerwig; i 'Bojos a Alabama' (1999), un potent retrat de l’adolescència rural signat per Antonio Banderas. Amants del cinema més clàssic, no patiu, i deixeu la vostra col·lecció de DVD en pau: si us va el rotllo negre, 'La casa número 322' (1954), de Richard Quine, amb Fred MacMurray i Kim Novak; si us mola el Polanski més claustrofòbic, tanqueu-vos a l’apartament londinenc de Catherine Deneuve de 'Repulsió' (1965); si sou uns amants dels cineastes ‘destroyers’ apocalípticament integrats, 'Major Dundee' (1965), de Sam Peckinpah; i si us abelleix comparar llibre i pel·lícula, 'A sangre fría' (1967), de Richard Brooks, sobre l’immortal relat de Truman Capote.
FOTO: 'Mujercitas'