[title]
¿Mar o muntanya? L'estiu del 2024 ha guanyat sens dubte aquesta segona opció. Si per desgràcia existeixen els refugiats climàtics, aquest any ha sigut l'estiu del turisme climàtic a Catalunya: l'ocupació del turisme interior ha sigut pràcticament del cent per cent. A la Cerdanya hi trobem l'exemple més rotund: el turisme residencial d'aquesta temporada es xifra en 100.000 visitants (en una comarca que té una població de 19.000!). Un visitant de la Cerdanya que, posem que vulgui fer cicloturisme, a hores d'ara ja es deu sentir com el que agafa el carril bici de Pujades per anar a la Ciutadella. Servidor sempre ha pensat que el turisme sostenible de veritat és aquell que amb prou feines es percep. Qui viatgi a Sardenya –no pas Cerdanya– descobrirà, en algunes parts, un país verd i mariner com era l'Empordà de fa 25 anys. I qui passi unes vacances al Parc Natural d'Urbasa, a Navarra, descobrirà que relativament a prop de Catalunya hi ha una zona verda meravellosa, ideal per visitar en família, amb temperatures fresques a l'agost i una incidència turística molt limitada.
"Urbasa" significa bosc humit. A 1400 metres per damunt del nivell del mar, la Serra d'Urbasa allotja un parc natural que exerceix de frontera geogràfica entre la zona bioclimàtica mediterrània i atlàntica de la península. Les fronteres solen ser llocs remarcables, i Urbasa no s'escapa d'aquesta norma. Als catalans ens fascina la Fageda d'en Jordà. Bé, doncs Urbasa presumeix d'una de les fagedes més espectaculars del món. La Fageda Encantada d'Urbasa, que es pot recórrer sense cap desnivell en un passeig de vuit km, és un lloc per caminar molt a poc a poc i recordar que els arbres són éssers vius.
Absolutament cobert per molsa i fulles, l'estiu aquí és incapaç de trencar la penombra amistosa, i en ple agost només sentireu el xiuxiueig del vent i com es vinclen els arbres. Bocabadats, passareu per davant de formacions de roca calcària cobertes de vegetació i arbres centenaris fagocitats per bolets, com en un escenari del Senyor dels Anells. I per descomptat, això no té la freqüència de pas de la plaça Catalunya, com passa amb la Garrotxa o l'Alt Berguedà. Hi ha molt poca gent, però el camí està marcat per balises de fusta, ple de bancs on seure a contemplar els mastodonts rocosos i arboris.
La carretera N-718 travessa el parc. Creuar-la en bicicleta ben bé justifica una visita al parc: una ruta serpentejant d'uns 40 kilòmetres, ideal per fer pedalant. Arribats en aquest punt, val a dir que a Urbasa es pot esprémer un rendiment fenomenal al cicloturisme: l'elevació de l'altiplà és d'uns 1400 metres per damunt del mar. Si pugeu des de la banda del poble d'Olazti, la pujada serà immediata i abrupta, i gaudireu d'una vista de pel·lícula de tota la vall, que competeix sense problemes amb indrets de postal noruega com Rondane.
En un atiplà a 1400 metres, Urbasa disposa de rutes de bicicleta i senderisme ideals per fer en família
Un cop arribeu al Centre d'Interpretació, el trencacames i les corbes –uns set km de patir un xic, acceptem-ho– s'anivellen i queda per davant vostre una via amable amb la qual podeu tenir una visió panoràmica d'Urbasa. Val a dir que el cicloturisme a la serra d'Urbasa és poc nodrit, si el comparem amb Girona –en tres dies d'agost em vaig topar amb dos únics grup de ciclistes– i encara menys el familiar. Ara mateix, la Comunitat Foral de Navarra està potenciant la seva oferta de cicloturisme enfocada a tots els públics, com demostra la seva presència a la fira Sea Otter Europe a Girona.
Això significa que teniu molt camp per córrer en un espai meravellós. La serra d'Urbasa és un punt estratègic de rutes en bicicleta de muntanya de dificultat fàcil i mitjana. Si no porteu les vostres bicicletes, les podeu llogar a Mendi E-Bike, un servei de bicicletes elèctriques amb tot inclòs –casc, assegurança i kit de reparació– que us podrà subministrar informació sobre rutes i visites, i fins i tot un guia. Amb el coet elèctric al cul propulsant-vos els bessons, les coses són ràpides i fàcils. Podeu agafar, per exemple, l'itinerari circular d'Otxaportillo, i gaudir de paisatges frondosos que de cop i volta es converteixen en paratges lunars (atureu-vos a contemplar l'escultura de José Ramón Anda dedicada als assassinats pel franquisme. Inaugurada el 1980 ha convertit el cim d'Otxaportillo en un indret de memòria històrica).
Des d'aquest recorregut –que podeu fer en un sol dia, si sou aguerrits, o segmentat si us ho preneu amb calma– s'accedeix als punts clau d'Urbasa. Una visita obligada és el Balcó de Pilatos: un espectacular mirador a 900 metres d'altitud, on si rellisquessis cauries per una paret de pedra horitzontal a un abisme de 300 metres de profunditat (tranquils, una tanca delimita el passeig). Deixeu la bicicleta a la porta d'entrada, i podreu accedir a peu a una caminada d'uns tres kilòmetres –anada i tornada– amb unes vistes que tallen l'alè, a tota la vall d'Améscoa i al naixement del riu Urederra. I sobretot pareu atenció per gaudir del majestuós desplegament aeri de milans reials, trencalossos i voltors (però com deia, petja ferma, que si no seran els voltors els que gaudiran de vosaltres!).
Urederra, per cert, significa literalment "aigua bonica". El nom fa curt: des de la localitat de Baquedano, molt a prop del mirador de Pilatos –una mitja hora en bicicleta– comença un passeig que culmina en el naixement del riu (encara que no es pot accedir als darrers 300 metres per ser un espai natural molt protegit). L'excursió són vuit quilòmetres a peu, anada i tornada, i el recorregut és màgic: el cabal brolla d'un aqüífer soterrani i travessa un bosc de fagedes. Pel camí, els vostres ulls quedaran hipnotitzats per les tonalitats de l'aigua mesclant-se amb vegetació i pedra, i modulant-se en forma de salts, pous i petits estanys tranquils. El color és un turquesa que sembla sobrenatural, per un fenomen òptic únic a Espanya, resultant de la puresa de l'aigua i el color blanc del carbonat càlcic del fons del riu. Ull, que aquesta és una atracció turística de primera magnitud: l'accés és gratis, però té un aforament diari limitat a 500 persones per evitar la massificació.
Arribats en aquest punt, cal dir que aquí les coses van a un altre ritme que en destins de muntanya nostrats, com ehem, la Vall de Núria o el Montseny. Per la carretera principal d'Urbasa hi campen, amb indolència i flegma, famílies senceres de rucs, vaques, cavalls i ovelles! Si vas amb cotxe, és molt probable que hagis d'interrompre el trànsit fins que els preciosos ruquets hagin satisfet les ganes de passejar (si va en bicicleta i amb mainada, aturar-se a interactuar amb la fauna és un dels moments àlgids del viatge!).
D'altra banda, és refrescant estar en un territori que ofereix recorreguts extraordinaris sense massificació, i on la industria turística no està abocada a satisfer –o a crear– necessitats als visitants. Un bon exemple: el Camping Urbasa, de tres estrelles, al bell mig del parc natural, ofereix una sèrie d'allotjaments que van des de l'espai d'acampada pelat fins al bungalou amb cuina per a quatre o sis persones, passant pel glàmping, a preus continguts i un restaurant amb una cuina basco-Navarra d'allò més suculenta i ben feta.
Aquí no hi ha piscina, ni spa, ni monitors de fitness ni un bufet de poke bowls ni una cocteleria al costat amb entrepans belgues (com podeu trobar en un càmping de la Costa Brava. Però sí que hi trobareu un centre de cicloturisme amb taller, garatge i manteniment). Aquí només hi ha la confortable austeritat de la naturalesa, l'aire fred i fresc i les nits de ben dormir.
NO T'HO PERDIS: 15 pobles del Sud de França que has de conèixer