[title]
Com porteu el fenomen de les gavines a Barcelona? Us han atacat alguna vegada? A mi, sí. Fa uns anys vivia al Raval i pujava feliçment al terrat a estendre llençols. Sempre hi trobava dues gavines que em miraven, amenaçadores des de la seva cantonada, mentre posava les pinces. La situació era incòmoda, però no anava més enllà. Fins que un bon dia, una de les gavines va obrir les ales i se'm va apropar fent crits, amb la intenció claríssima de picotejar-me per deixar clar qui manava en aquell terrat. Des d'aquell dia, evidentment, vaig estendre els maleïts llençols al balcó, arrugats com una pansa. La gavina va guanyar.
L'atac de la gavina no em va sorprendre gaire perquè ja les havia vist protagonitzar episodis agressius abans, des de decapitar coloms despistats fins a barallar-se a mort per un Donette® oblidat sobre una taula de la cafeteria de la Facultat d'Història i Filosofia de la UB. Va ser salvatge i esgarrifós.
Les gavines de ciutat –almenys les de Barcelona– no són un animal simpàtic. Fan crits estridents, ataquen, amenacen. Això i tot, classificar els animals en bons i dolents és bastant roí, així que enumerarem algunes dades informatives sobre les gavines, perquè entendre és estimar (o detestar encara més, però amb coneixement de causa).
1. El que veiem a la ciutat, en la seva majoria, no són gavines sinó gavians, clarament més grans que les gavines. El més comú a Barcelona és el gavià de potes grogues.
2. El primer niu es va instal·lar al Seminari Conciliar de Barcelona, al carrer Diputació, l'any 1980.
3. Actualment hi ha al voltant de 500 parelles de gavines a la ciutat, que contant cries, es tradueix en prop de 1.500 exemplars.
4. L'augment de gavines a la ciutat en els últims anys es deu al fet que els humans ens estem carregant el seu hàbitat natural i de cria, la zona del litoral, i per tant no els queda una altra que adaptar-se a la ciutat. Si bé fa uns anys menjaven sobretot –o només– peix, a la ciutat han descobert les deixalles dels abocadors, les restes del nostre menjar, la carn de colom.
5. Com tot animal, les gavines no són agressives per plaer psicòpata, sinó perquè defensen els seus nius. Per això, l'època en què estan més agressives és en el periode de reproducció, de l'abril al juliol.
6. Amb els seus ferotges atacs, les gavines contribueixen a regular el nombre de coloms, la gran plaga voladora de la ciutat.
I una més, dada d'interès general que resol un engany d'anys:
7. L'au del logo del PP no és una gavina. Tot i que els mateixos integrants del partit n'estaven convençuts, fa uns mesos el dissenyador del logotip va esclarir que ll'ocell és un xatrac.
Si voleu saber més sobre els reis del cel i la resta de bestioles que viuen a la nostra ciutat, ho trobareu tot a la Barcelona animal.
