Notícies

El regal que Shane MacGowan va fer a Barcelona o com es va gravar el clip de 'Fiesta'

Plorem la mort del cantant de The Pogues i recordem el seu tema més conegut, que va tocar al Zeleste, quan va aprofitar per fer el videoclip entre Barcelona i Tiana. I ens ho explica el fotògraf Jordi Oliver

Begoña García Carteron
Periodista cultural i Branded Content Manager
Shane MacGowan a 'Fiesta'
YouTubeShane MacGowan a 'Fiesta'
Publicitat

Tot va començar l’any 88 quan es va anunciar el concert de The Pogues a Zeleste (l’actual Razzmatazz). En Jordi Oliver, aleshores un noi de 19 o 20 anys que només pensava a passar-s’ho bé, com toca a aquesta edat, va enredar els seus col·legues. No li va resultar difícil. The Pogues era el grup irlandès folk punk per excel·lència que només coneixen ells a Barcelona, o això pensaven. Es van preparar pel concert i van anar a donar-ho tot. Estava a petar de penya, els coneixia molta més gent del que imaginaven. Un munt de gent que no sabia que estaven a punt de ser els figurants del nou videoclip del grup, d’un tema que es deia ‘Fiesta’; una cançó que en aquell moment ja sonava a tot arreu, a les ràdios, a les pistes... Sí, aquell tema que encara sona a qualsevol festa on es vulgui ballar i fer un ‘pogo’.

En Shane va anunciar que volien gravar un videoclip, i que tot el concert s’enregistraria. I que potser, alguns dels allà presents, podien acabar de figurants al videoclip. Entre els col·legues del Jordi hi havia la Maria, ulls blaus i mirada rebel, cabell ros despentinat, punki, pura vida. En veure el concert, com els passa a moltes fans, es va enamorar d’en Shane, el cantant. Qui no. Tot i que fos lleig com ell sol. I sí, la Maria, i en Jordi també, i alguns altres col·legues, van ser triats per fer de figurants al videoclip. Estaven tan emocionats que, en acabar el concert, es van presentar al camerino per abraçar en Shane, que els va rebre tan content, els va convidar a uns whiskies i, fins i tot, es va intercanviar la camisa amb en Dani, un dels col·legues del grup que, per cert, encara conserva la que li va donar a canvi com un tresor.

En acabar el concert, es van presentar al camerino per abraçar en Shane, que els va rebre tan content

L’endemà van anar a fer el vídeo a Tiana, on van ballar a sac ‘Fiesta’! I en un moment donat, durant el rodatge, en Shane i la Maria es van fer un petó i van caure a terra. El primer que van pensar els seus col·legues va ser com la Maria li pot fer un petó així a un paio sense dents? Es van pixar de riure, encara riuen.  

La Maria els hi va obrir les portes per conèixer en Shane de prop. De molt a prop. L’endemà els va trucar des de l’hotel on havia acabat dormint amb ell perquè necessitaven ajut. I en Jordi va agafar el seu Mini vermell sense pensar-s’ho i els va portar a l’aeroport, com li demanaven. En Shane anava encara vestit de torero, com havia sortit al videoclip, i portava una bossa de speed a la mà (que havia pillat a la plaça Reial!) de la que anava llepant cada dos per tres. I, en pujar al cotxe, va demanar que sortís conduint disparat sense mirar enrere. Per què?

La Maria va donar la resposta. En comptes de follar, en Shane s’havia passat la nit bevent i pintant grafittis a la paret de l’habitació de l’hotel. Per això les presses... A l’aeroport, un guàrdia civil no va deixar que en Shane agafés l’avió, i no perquè portés drogues a sobre, que no va trobar (ni tan sols va buscar), sinó perquè anava massa pet.

Un guàrdia civil no va deixar que en Shane agafés l’avió perquè anava massa pet

Tota la banda ja havia marxat a Irlanda menys ell, que estava tot sol. Sol no, vaja, amb el Jordi, la Maria i en Dani. Que no oblidaran mai de la vida aquella nit. El millor de tot, és que en Shane i la seva banda, The Pogues, es van encarregar de deixar-ne constància. Al videoclip de ‘Fiesta’ (que trobeu a sota), encara poden veure el recorregut de la festa que van fer, això sí, tot amanit amb imatges de la Casa Batlló i de toreros fent corrides a places on ja no es fan aquestes coses. I mostrant-nos una Barcelona, amb la nostra pròpia gent, que val la pena redescobrir.

Aquella nit no és l’únic record personal que els hi va quedar d’aquells temps. La Maria va mantenir el seu idil·li amb en Shane durant un temps, temps suficient perquè ell la mencioni en una de les seves cançons, ‘Lorca’s Novena’. Anys després, ella va morir. Un càncer cabró. I els seus amics la recorden sentint aquell tema que Shane va dedicar al poeta malagueny i on s’arrenca amb un ‘Viva Maria’. Visca la Maria i visca en Shane!

NO T'HO PERDIS: Els millors concerts del desembre a Barcelona

Llegeix el número de novembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat 

Últimes notícies

    Publicitat