El satanisme-pop de Ghost triomfa a plena llum del dia

Diuen que els vampirs esclaten quan els toca la llum del sol. Però a Tobias Forge la il·luminació només va fer que li veiéssim l'arnès de les seves ales de rat-penat (que causen molt més horror i fàstic en una sala fosca que en una esplanada de ciment, val a dir). D'acord, que la banda sueca Ghost sortís a quarts de vuit de la tarda i amb un sol de justícia potser va restar solemnitat al seu ritual de metal polifacètic, però ni un àpex de diversió. Van arrencar amb "Kaisarion", himne de melodia power-pop i empenta power-metal, amb un so un xic difuminat que es va arreglar a la segona cançó, "Rats". 

I aquesta va ajustar el to per a tota l'actuació: un rosari d'himnes melòdics i corejables que semblen fets per a un hipotètic karaoke on manés el bon gust. A plena llum del dia, Forge es va ficar més en el paper de Cardinal Copia –que és un 'crooner' amb maquillatge de cadàver i esmòquing de brilli-brilli– que no pas en el de l'Anti-Papa Emeritus (només va assumir atuells eclesiàstics en la, aquesta sí, molt satànica "Year Zero"). 

Una hora justa plena d'himnes i teatralitat va deixar el públic amb ganes de més

Imatge i so: la banda dels Dimonis sense Nom –que ara van amb estètica steampunk i no pas luciferina– projecta un so net i embolcallador, un mur de so amb tres guitarres, teclat i coristes que va potenciar l'emotivitat de les melodies (El Bon Jovi d'avui i ahir pagaria una bona pasta perquè li componguessin un temarro com "Spillways", que sembla tret del primer elapé de l'astre de New Jersey). També ens van recordar que són una banda culta i sense prejudicis, amb una versió de Genesis ("Jesus He Knows Me") i la viral "Mary On a Cross", refrescant glopada de psicodèlia californiana que pica l'ullet al garatge seixanter.

També són uns 'cachondos' de mena que dominen el vocabulari del shock-rock i la comèdia 'slapstick': el moment de l'Anti-Papa que reviu d'una nevera-taüt, i com que no pot estrangular el 'roadie' fa un solo de saxo, fa petar de riure encara que l'hagis vist tres vegades. 

Moments de foscor? Algun n'hi va haver, com aquesta exaltació al 'riffisme' petri –i un xic avorridota– que és "Mummy Dust" i a "Year Zero", una ballaruca i ambiental invocació al regnat del Dimoni a la terra. Ghost van haver de fer un concert de butxaca; una hora intensa i intensiva, on van tocar molts pals de pop-rock diferents, d'Abba a la new wave, i que va deixar clar que el dia que Forge es vulgui presentar a Eurovisió s'ho menjarà tot: "Danse Macabre" és el 'hit' de disco-rock que hauria fet la Carrá si hagués parit un disc conceptual sobre la Pesta Negra.

Va culminar la nit amb un triomfal "Square Hammer", una horeta que ens va deixar amb ganes de més, i amb la tristor de no haver pogut sentir cap de les seves oceàniques baladas. Ni tampoc la versió de la Tina Turner de "Mad Max", que hauria enfonsat el Fòrum a quarts de nou del vespre. 

NO T'HO PERDIS: Primavera Sound 2023: la guia completa