[title]
Vinga, diguem noms d’edificis de Barcelona ideats per Antoni Gaudí. Començo jo: La Pedrera, la Casa Batlló, la Sagrada Família, el Palau Güell, la casa Vicens, la casa Calvet, etcètera. Segur que si juguem a fer aquesta pluja d'idees gaudiniana, poques persones diran el nom d’un edifici ple d’història però poc famós, que també és obra d’aquest arquitecte català. Estem parlant de la Torre Bellesguard, a la qual se l’ha considerada “el gran edifici desconegut de Gaudí”.
Costa tenir-lo present per diversos motius. El primer és que es troba a dalt de tot el barri de Sant Gervasi, als peus de la serra de Collserola. L’emplaçament li dona unes vistes de 360 graus de la ciutat i també li ha donat el nom a l’edifici (bell esguard vol dir, literalment, vistes boniques), però això fa que quedi allunyat del bullici. L’altre és que, durant molt de temps, va ser una casa particular. Des del 2013, però, la Torre Bellesguard és un monument modernista visitable i, ara, l’edifici celebra el 10è aniversari de la seva obertura al públic desvetllant nous descobriments de l'edifici i permetent per primera vegada l'accés a espais no visitables.
El 5 de novembre, el GCO (Grup Catalana Occident), actual propietari de Bellesguard, organitza una visita que permetrà accedir al segon pis noble de la Torre i, a part, gaudir de la singular arquitectura d’aquest edifici en què conflueixen els tres pilars de la filosofia gaudiniana: la natura, la catalanitat i la religió. I, a més, la visita també permet conèixer un secret d’aquest edifici, que Gaudí va deixar amagat a les seves parets i que ara ha sortit a la llum.
El secret de Gaudí que només es pot veure el dia de Nadal
Un dels elements més distintius d’aquesta finca és la rosassa que protagonitza la façana. A diferència d’una rosassa d’una església, aquesta no és esfèrica, sinó que representa un cel estrellat amb una gran estrella de vuit punxes al mig. La vidriera té diversos significats: pot ser una referència a la nit què va néixer Jesús, a l'astre de Venus, a l’estel de Nadal que segueixen els Reis d’Orient o a la rosa de Reus. Però el més sorprenent d’aquesta estrella l’ha descobert Galdric Santana, actual càtedra Gaudí i director del Grup de Recerca Bellesguard.
La seva recerca ha provat que Gaudí va dissenyar la vidriera de la façana principal amb la inclinació precisa per projectar un joc de llums i ombres que arriba a la seva màxima esplendor per Nadal. Així doncs, cada 25 de desembre, entre les 16 h i les 17 h de la tarda, el sol entra per l’estrella de la Torre Bellesguard de manera directa i projecta nítidament la silueta a l’interior de l’edifici. El joc de llums també es pot veure en altres dies o èpoques de l’any, però Gaudí va calcular que tingués la seva màxima brillantor i nitidesa el dia de Nadal.
L'arquitecte, que definia els colors que deixava la llum en passar a través dels vitralls com a “pintures efímeres de Déu”, va voler experimentar al màxim amb el potencial de les vidrieres en aquest edifici, tot i que l’ús de la gnomònica (la ciència que estudia la trajectòria del Sol i el seu ús per crear projeccions) normalment estava reservat per a edificis sagrats o de culte, com ara catedrals o esglésies, i no a edificis privats com la Torre Bellesguard.
La casa, però, no era un edifici qualsevol: en aquell mateix solar hi havia hagut un castell erigit per Martí I l'Humà, l'últim rei d'Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Gaudí, en els bancs que rodegen la casa per fora, fa referència a la història de Martí l’Humà, que des de la Renaixença es va interpretar com la fi de l’esplendor de Catalunya que calia tornar a avivar. I, a les golfes de la Torre, la Sala dels Maons llueix una volta catalana de la qual penja un canelobre en forma de corona invertida: es tracta d’una rèplica exacta de la corona de Martí l’Humà, l’original de la qual es troba a la Catedral de Barcelona.
Compte enrere pel 2026: el centenari de la mort de Gaudí
Abans d’obrir les portes al públic, el 2013, la Torre Bellesguard havia tingut usos diversos. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser un orfenat i, més tard, va ser també un hospital i una maternitat. A partir de l’any 1974, es converteix en residència familiar. De moment, la torre ja ha obert visites als espais del segon pis noble, on vivia la família. La següent tindrà lloc el dia 5 de novembre i les entrades es poden adquirir via web, per un preu simbòlic de 16 €. La idea és que, de cara al 2026, en el marc del centenari de la mort de Gaudí, la Torre Bellesguard ja es pugui visitar al complet.
