[title]
A l’entrada de la sala, una gran catifa et dona la benvinguda “a la república independent de casa teva”. Si aixeques el cap, veus el gran neó vermell que encapçalava la botiga Vinçon del passeig de Gràcia. Aquesta tria és tota una declaració d’intencions: segons l’arquitecte Juli Capella, comissari d’aquesta exposició al DHub, “Vinçon és al cel, i l’Ikea sempre ha tocat de peus a terra”.
'100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON' és el nom de la mostra, que té l’origen en una idea de Fernando Amat, alma mater de l’emblemàtica botiga barcelonina. Lluny de confrontar dues marques icòniques, l’exposició se centra en els seus punts de trobada: la bellesa, la funcionalitat i la democratització del disseny són els pals de paller que han sostingut els dos projectes, que són símbols del disseny mediterrani i l’escandinau.
El recorregut té forma de dònut. L’anella et fa circular per aquest joc de miralls entre Vinçon i Ikea per descobrir, per exemple, que el disseny i l’humor van de bracet -Ikea va ironitzar amb un anunci sobre la bossa de Balenciaga inspirada en les seves conegudíssimes bosses blaves i Vinçon venia un gos que servia per “aguantar llibres, portes i converses!”- o que la inclusivitat, més que un repte, podia ser una porta oberta a la creativitat. “Tant Vinçon com IKEA volien equipar-te la casa sencera, i fer-ho per tothom que hi viu: els infants i la gent gran, però també les persones amb diversitat funcional”, explica Capella. A més, ambdues marques han jugat i experimentat amb la publicitat per arribar al públic no tan avesat al món del disseny. “Als 80, tenir objectes de disseny era de pijo”, comentava el comissari: “Però democratitzar el disseny també era poder dir: que no tens gots o plats, a casa? No tens un sofà, un llit? Doncs aquests objectes també els ha dissenyat algú”.
Un cop completat el circuit, pots entrar al forat del dònut. Una sala circular on hi ha exposats els cent objectes que Fernando Amat ha escollit d’Ikea. Són els que ell hauria volgut vendre a Vinçon. Hi ha de tot: sofàs, estanteries, tauletes de nit, escorreplats, capses d’emmagatzematge, miralls, penjadors, làmpades, etcètera. Collats a les parets blanques i lluminoses d’aquesta habitació (inspirada en la Sala Vinçon), es poden reconèixer mobles que tothom té a casa, ara disposats com objectes de museu. Alguns són d’altres èpoques i ja no es fabriquen, però molts formen part del catàleg actual. Com els ha escollit, Fernando Amat? Doncs viatjant a Älmhult, ciutat matriu d’Ikea, però també voltant pels museus, els arxius i les botigues de la marca. Ah, i es mostra el preu dels objectes exposats, cosa que no acostuma a passar, als museus! No direm què val cada objecte, però la suma de tots el contingut de la sala és de 5.000 euros.
La mostra, que es podrà veure del 17 d’octubre de 2024 al 23 de febrer de 2025 al Disseny Hub Barcelona és una manera que ha tingut aquest museu d’homenatjar la famosa botiga barcelonina Vinçon, emblema del disseny, que va abaixar la persiana l’any 2015 després de quasi 75 anys de singular activitat comercial i cultural.
