[title]
L'escena és d'aquest dijous a la nit, al Teatre Grec, mentre Rocío Molina i Sílvia Pérez Cruz feien el seu 'Grito pelao', però podria referir-me també a 'El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', la inauguració del Grec 2018. El que passa damunt l'escenari és molt bonic, gràcies al que fan les dues artistes i el 'mapping' que ho tenyeix tot de llamps, dibuixa façanes antigues, bombolles de colors... I passa el que hem vist poques vegades: salta un flaix a la platea. Pensem: un despistat, que no ha sentit que no es poden fer fotos ni que s'han d'apagar els mòbils. Al cap de cinc minuts, nou dispar. I així fins a acabar la funció. Un flaix rere un altre.
Més discrets, a la fila del davant, una noia no para de fer fotos (sense flaix) durant tota la funció. Per un moment, penso que Molina, així com és, saltarà a la platea i agafarà pel coll els fotògrafs amateurs i els fotrà al carrer, així com fa uns anys va fer l'actor alemany Lars Eidinger a Avinyó mentre representava el 'Ricard III' de Thomas Ostermeier. O com quan Benedict Cumberbatch, en la pell de Hamlet al Barbican londinenc, va fer parar la funció, atordit davant de tanta foto. Però no, Molina i Pérez Cruz van continuar fent la seva.
I jo em pregunto: per què coi les volen, les fotos? A qui se la deuen enviar? Tant els fa molestar el 95% dels espectadors que no fan fotos? Ells, els espectadors maleducats, no veuen que la seva acció destorba de manera enorme els intèrprets que són a escena? Crec que això també els hi rota.
(Un amic em diu que passa tot això perquè els espectadors s'avorreixen. És possible. No ho sé).
I em torno a preguntar: per què els acomodadors del Teatre Grec no fan fora els disparadors de flaixos? Ahir, unes files davant meu, hi havia un home que anava borratxo. Durant la funció i davant la queixa d'una espectadora, els acomodadors van fer-li una visita fins a quatre vegades. Als flaixistes, fotògrafs del mal, ni piu. I no en parlem dels espectadors que s'aixequen de la cadira i surten del teatre i tornen a entrar, potser perquè tenen pipi o perquè volen estirar les cames. Si t'aixeques és per marxar i no tornar!
Ja ens estem acostumats al fet que sonin mòbils (ahir en vam sentir uns quants), a suportar que gent xerri durant tota la funció, que es desemboliquin caramels sorollosos just en el clímax de la funció... Però això de les fotos ja és massa.