Els guerrers de la Superilla

Qui passegi per la Superilla de Poblenou –quelcom que cada cop té més tirada, ara que ja s'ha diluït la campanya anti-Superilla– es veurà sorprès per tres guerrers de metall: la Fundació Vila Casas acaba de cedir a Barcelona tres escultures de l'obra 'Guardians', de l'artista Xavier Mascaró. Les figures s'acaben instal·lar a Sancho De Àvila, entre Llacuna i Roc Boronat, just davant del Museu Can Framis.

I la veritat és que impressionen: són tres figures de 190 centímetres d’amplada, 130 centímetres de fondària i 280 centímetres d’alçada, encastades en una base de formigó prefabricat de 200 x 130 centímetres en planta i assegudes sobre set potes aparentment fràgils de ferro, un fet que atorga a les figueres la sensació d'equilibri intern. Pesen una tona. Amb un fort component simbòlic: assegudes en situació de meditació, miren cap a la zona de la Superilla que sovint està plena de nens i a l'Escola Flor de Maig (encara en barracons). És, segons explica el seu creador, «un símbol de protecció» i alhora «una nova atracció cultural», segons l'Ajuntament.

Els 'Guardians' de la Superilla són, de fet, part del primer prototip que l’autor ha reproduït al llarg dels anys en diferents conjunts de figures, d’acord amb les necessitats de cada nova obra que ha creat. Aparentment semblen iguals però presenten diferents textures i oxidacions.

Figures com aquestes es van veure per primera vegada a París l’any 2008 en el marc d’una obra més extensa formada per deu Guardians que acompanyaven una gran barca de 17 metres de llarg, obra que va ser exposada a l’aire lliure, al Palais Royal parisenc.

La instal·lació d’aquestes tres escultures al carrer de Sancho d’Àvila, que eren propietat de la Fundació Vila Casas, és el fruit d’una donació per part d’aquesta fundació dedicada a la difusió de l’obra d’autors catalans, i d’un acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. Sigui com sigui, aquests guerrers sembla que tenen prou caràcter com per no deixar que els vagin arrossegant pels racons durant anys, com va passar amb el pobre gat de Botero.