[title]
Dissabte celebrem el Time to Eat Fest. Al Museu Marítim de Barcelona reunirem vint grans cuiners –entre ells, tres Michelin!– de disset restaurants extraordinaris. El repte que ha proposat Time Out Barcelona als xefs –que no hauria sigut possible sense el patrocini de la Generalitat de Catalunya i Estrella Damm– és que ens cuinin un plat inspirat i basat en un producte de Denominació d’Origen Protegida o d’Indicació Geogràfica Protegida.
El resultat són les setze meravelles inèdites que us presentem: un dream team de petites obres mestres fetes amb producte de proximitat. Aquestes certeses les mossegarem dissabte vinent, d’ 11 a 22 h, totes sota el mateix sostre (previ esmorzar de forquilla espaterrant a les 9 h, a càrrec de Nandu Jubany).
També us hem preparat activitats centrades en tastos i maridatges, així com tallers i xerrades que ens ajudaran a aprendre més sobre el món de la cuina i els aliments catalans. No ens hem oblidat de la part lúdica i cultural: hi haurà concert, DJs i jocs durant tota la jornada. Gireu pàgina... I mengeu!Aquí teniu el llistat complet dels plats que hi podreu menjar. Bon profit!
01. Ochiai - Mousse de xocolata i poma de Girona sobre un llit de torró.
“Sempre hi ha un toc japonès en tot allò que fem, però la norma és el producte de proximitat; amb excepció del fet japonès, esclar”, diu la Yuri Ochiai, filla de Takashi Ochiai. En aquest plat, és poma de Girona caramel·litzada contraposada a un mochi de mousse de xocolata. La millor pastisseria nipona? Una de les grans de Barcelona, i punt.
02. KITSUne - Sushi amb anguila del Delta i arròs shari del Delta.
Aquesta izakaya de Sant Cugat ara amb seu a Gràcia (Montseny, 13) tria l’opció més purista: “Fem una cosa del tot japonesa amb producte 100% català”. Un 'nigiri' amb llit d’arròs per a sushi del Delta –punt de vinagre i textura mil·limètrics– amb una anguila del Delta cuinada a la cassola: allò neutre i subtil contra la untuositat, el greix i el punt just de fumat.
03. Tandoor - Curri vegetal de mongeta del ganxet amb calçot i oli de l’Empordà.
Aquest plat representa el seu creador, l’Ivan Surinder. “Soc un indi nascut a Barcelona, i aquest és un plat amb què em sento còmode per evolucionar: el producte català amb un gir indi”. És un plat de cullera, ideal per al fred, en què un calçot confitat en oli de l’Empordà, sedós, fa de xarnera entre la contundència de la mongeta i les espècies.
04. This & That - Roll de vaca rossa amb cremós de patata de Prades trufada.
Al·lucineu amb el farcit de l’entrepà: costella de vedella amb una cocció de 14 hores a 78 °C, i després marcada a la brasa i fumada amb sarment. Esfilagarsada, i apuntalada amb un ferm puré de patata de Prades amb mantega trufada de l’Alt Urgell per un cantó, amb salsa de carn per l’altre. El roll és el brioix. Això segueix sent un entrepà?
05. Plata Bistró - Callos del Plata, a l’estil de l’àvia del xef, amb oli del Baix Ebre i el Montsià.
Terol existeix. En dona fe el plat més visceral del Time to Eat. En Víctor García cada dia renova segons mercat la carta del Plata Bistró, però no en cauen mai el 'callos', record dels del Bar el Plata de Terol: tripa i pota de vedella amb un sofregit d’all, ceba i pebre vermell. Sense cigrons ni xoriço, és un plat humil, potent i melós, gràcies a la cocció amb oli del Baix Ebre-Montsià.
06. Mucho - Pizza de calçot escalivat, tomàquet, praliné d’avellanes i alfàbrega.
La filosofia del Mucho és oferir receptes de massa de tot l’arc mediterrani. I en Jordi Vilà –potser el xef Michelin que més entén en matèria pizzera– està encantat de tancar el cercle d’una manera coherent amb un plat que “ajunta la gofra francesa i la pizza italiana i va rematat amb una recepta de producte IGP d’identitat 100% catalana”: calçots i avellana!
07. Xerta Tapes - Lingot de xai amb patata de Prades, demi-glace i mostassa.
“Sempre em pregunteu per què cuino el Delta... I ara em preguntes per què no ho he fet!”, riu en Fran López, xef top (dues Michelin) i compromès amb el producte del territori. Ens ha preparat una llaminadura càrnia per a adults: espatlla de xai cuita a baixa temperatura i desossada, amb una salsa de carn que banya una parmentier de patata de Prades.
08. The Last Monkey - Gyoza amb salsa de calçots a la carbonara.
Carbonara: ou, parmesà i cansalada. A partir d’aquí, l’Stefano Mazza es treu de la màniga un plat èpic: una gyoza de massa casolana farcida de cansalada i bolets. Hi convergeixen dues salses: una de parmesà amb base de calçots, i una altra de carbonara i bocinets de cansalada. “La mística de la calçotada em va atrapar”, explica el xef italià.
09. La Mundana - Coca de rosbif de vedella de Girona, amb mostassa i oli de Siurana.
Som un país mediterrani però també molt agrest. I La Mundana tira a la muntanya: amb un rosbif de vedella de Girona fumada sobre una flammenkuchen (que no és una coca de recapte sinó una pizza alemanya). El plat contraposa la picantor de la mostassa alemanya amb la untuositat quasi dolça de l’oli de Siurana. Deliciós, melós, matisat!
10. Llamber - Arròs de pop del Pedreru, cansalada de Cal Tomàs, sàlvia i festuc.
El cuiner asturià Fran Heras honora el pont culinari entre Catalunya i Astúries combinant els seus productes fetitxe: en un brutal arròs mar i muntanya (gra bomba del Delta, clar) amb cansalada de Cal Tomàs –el cel porcí– i pop del Pedreru, aquells pops petits que queden a la roca quan baixa la marea. El pop hi aporta salinitat i la sàlvia, una astringència estimulant.
11. Hawker 45 - Kare-kare amb galtes de vedella, salsa d’avellanes de Reus i pa de pagès.
Connectar cuines distants és una qüestió de talent, respecte i coherència. La Laila Bazham (pare brasiler, mare filipina) s’acosta al menjar popular amb aquestes tres qualitats. La declinació catalana del kare-kare –un estofat filipí de cua de toro i cacauet– és una galta de vedella amb salsa d’avellana de Reus i achiote: sobre pa de pagès IGP!
12. Frankie Gallo Cha Cha Cha - Moniato al forn estil Frankie, amb avellana de Reus i escuma de formatge.
“El veritable street food català són els moniatos!”, riu en Max Colombo. Experts a dignificar allò humil, els Colombo us n’ofereixen la seva versió: “A la nit, deixem els moniatos al forn apagat i es rosteixen de puta mare. I mira, amb una escuma de formatge de l’Alt Urgell i avellanes torrades, i queda un plat nadalenc fantàstic”.
13. Delacrem -Gelat de pa amb xocolata i oli i formatge de l’Alt Urgell i pera de Lleida.
La posada en marxa d’un obrador possibilita que Massimo Pignata porti els al·lucinants gelats de Delacrem un pas més enllà: amb un gelat de xocolata i pa de pagès amb oli (amb engrunes torrades!) combinat amb gelat de formatge de l’Alt Urgell –llet crua de vaca– i pera de Lleida. “Càlid en boca, connecta amb l’imaginari local”, descriu l’italià.
14. Casa Xica - Baos farcits de porc a la barbacoa xinesa amb kimchi i pera de Lleida.
Els cuiners barcelonins més xinesos creuen referents amb una naturalitat viscuda. El porc a la barbacoa –amb la massa del bao casolana– es realça amb un kimchi fet amb pera de Lleida. Brutal: tens el toc picant del kimchi, però en lloc del gust agre de la col hi entra en joc la dolçor de la pera de Lleida. Homenatge des del sud-est asiàtic a l’ànec amb peres!
15. A Pluma - Caneló de pollastre de pagès del Prat estil A Pluma.
La carta i el preu de les tres rostisseries A Pluma són idèntics, però cadascuna té la seva personalitat. Tots els plats són èxits, i el caneló no n’és cap excepció: pollastre del Prat, rostit i picat a mà, amb poma golden i vi ranci. Beixamel, i al forn. “Si fas una cosa simple amb el millor producte i bona tècnica, no pots fallar mai”, diu l’Eugeni de Diego.
16. Cafeteria Industrial - Pa de pessic d’aigua amb romaní, pera de Lleida i oli de Siurana.
En Miquel Coulibaly és un pastisser psiconauta que electrificava xocolata. Ara se centra a “hiperhidratar la massa, generar prototips de pastisseria lleugers i de sabors nets i purs, detoxificar la part dolça”. En aquest cas, això es tradueix en el fet que el dolç de la pera de Lleida i l’oli fan un pastís eteri, un petó dolç que deixa sabor però no greix a la boca.
