[title]
Els Oscar són terriblement previsibles. Al menys, això és el que acostumem a dir cada any, somnolents després d'haver passat la nit en blanc, quan acaba la cerimònia. Serà aquest 2020 una excepció? De moment, les nominacions tornen als conservadors temps dels #OscarSoWhite, cosa que ve reforçada per la sonada polèmica que es va desencadenar després que alguns mitjans americans diguessin que Antonio Banderas és un actor negre. Nosaltres hem elaborat la nostra porra a partir de paràmetres fiables, pensant en les tendències i costums de l'Acadèmia de Hollywood, en patrons que es repeteixen edició rere edició, en la manca de risc i originalitat que caracteritza la gala. Haurem d'esperar a la matinada del 10 de febrer per confirmar les nostres prediccions.
Oscar a la Millor pel·lícula
Hi ha una llei no escrita però força fiable que diu que els Globus d'Or són l'avantsala dels Oscar. Si això es compleix, '1917' serà la triomfadora absoluta. Tindria prou sentit. Sam Mendes ha rodat un pla seqüència de dues hores, amb molta tècnica i encara més pirotècnia, i les gents de Hollywood es tornen ximples amb gestes d'aquest calibre. Recordeu de 'Birdman', d'Iñárritu, un altre pla seqüència ambiciós, fals i ple de costures digitals, però sens dubte eficaç. A '1917' passa el mateix. De les trinxeres al camp de batalla, de les línies de foc enemigues a una ciutat en ruïnes, de l'avió que s'estavella als cadàvers que es podreixen en el fang o inflats per l'aigua surant al riu, la càmera es mou incansable seguint a un soldat que intenta lliurar un missatge que podria salvar milers de vides. Amb aquestes dues raons n'hi hauria prou per confirmar l'auguri.
Oscar a la Millor direcció
Ens indigna una miqueta que Greta Gerwig no estigui nominada en aquesta categoria. És impressionant el que la directora de 'Lady Bird' ha fet a 'Mujercitas'. Transforma una història que ja coneixíem bé en una cosa que sembla radicalment nova, que sona fresc i natural -enterra la versió telefilmera que va fer Winona Ryder en els 90 en l'oblit més fosc-, a part de molt actual. Però no. Els senyoros de Hollywood no surten del seu anquilosament testosterònic. Aquests dies s'ha arribat a debatre si, per incentivar els premis a les dones cineastes, caldria crear una nova categoria exclusiva per a la Millor direcció femenina. Nosaltres creiem que això seria un error. Greta Gerwig és perfectament capaç de disputar un Oscar a Martin Scorsese. El que cal és que l'Acadèmia vetlli per la paritat, amb major representació de dones en les seves càtedres. Per cert, se l'endurà Sam Mendes, encara que dels nominats qui s'ho mereix és Quentin Tarantino per 'Érase una vez en... Hollywood'.
Oscar a la Millor actriu
Als Oscar sempre tenen molt èxit els actors i les actrius que interpreten a personatges històrics reals. Meryl Streep, per exemple, se'l va endur quan va fer de Margaret Thatcher a 'La dama de ferro'. També Helen Mirren per 'The Queen' i Gary Oldman pel seu paper de Winston Churchill mastegant puro a 'El instante más oscuro'. Podríem deduir que serà Renée Zellweger qui guanyi aquest any en la categoria de Millor actriu pel seu treball a 'Judy', un biopic de Judy Garland que relata l'etapa més truculenta de la seva vida. A més, costa creure que els acadèmics es vagin a resistir a fer-li un homenatge a una de les grans figures del musical del Hollywood clàssic, des de 'El mag d'Oz' fins a 'Ha nascut una estrella'. Si fos per nosaltres, l'Oscar seria per Saoirse Ronan pel seu paper de Jo March a 'Mujercitas' o per Scarlett Johansson per 'Història d'un matrimoni'. Però aquí ni punxem ni tallem.
Oscar al Millor actor
Aquest se l'endurà Joaquin Phoenix per la seva 'Joker'. Es tracta d'un dels papers més inquietants i exigents de la seva carrera, juntament amb el veterà de guerra que va interpretar a 'The master' de Paul Thomas Anderson -recordeu aquella primera escena a la platja, en la qual es feia una palla a la sorra amb cara de boig i les escàpules afilades com aletes d'acer-. Aquell riure nerviós, com l'escataineig d'una gallina moribunda. Aquell ball de psicòpata mentre baixa les escales. Aquella aparició en un plató de televisió, a punt de treure la pistola i rebentar el crani al presentador. Es confirma que és un dels millors actors de la seva generació... tot i que ens fa molta pena per Adam Driver, que és una bèstia indòmita, fort com una pantera engabiada i vulnerable com un nen perdut en un dia de pluja. El seu treball a 'Historia de un matrimonio' de Noah Baumbach s'ho mereix tot. No ens faria res portar-nos una sorpresa d'última hora.
Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa
En aquest punt, la cosa està molt renyida. D'una banda tenim 'Parásitos', que competeix també en la categoria de Millor pel·lícula, contra títols tan sonats com '1917', 'Mujercitas', 'El Irlandés' i 'Érase una vez en... Hollywood'. Sembla estrany que es pugui anar de buit. A més, la peli ho mola tot. Bong Joon-ho construeix un thriller pervers al voltant de la lluita de classes, amb tocs de 'Les criades' de Jean Genet i en un to no gaire llunyà al de la seva gèlida distopia 'Rompenieves'. Amb tot, semblaria un cas resolt. Però és que també tenim 'Dolor i gloria'. Sabem que Almodóvar agrada molt a la Costa Oest. Es va endur l'Óscar a la Millor pel·lícula estrangera per 'Todo sobre mi madre' i els Oscar al Millor director i al Millor guió original per 'Hable con ella'. A part, la pel·lícula és una obra mestra d'una sensibilitat crepuscular que sona a la culminació d'una carrera brillant. Nosaltres li donaríem. Per desitjar que no quedi.
