[title]
Aquest final de 2024 és per a Enric Cambray. L'actor, al TNC, es posa en la pell del mític príncep de Dinamarca al 'Hamlet 0.2' que Sergi Belbel ha escrit per a ell a partir del clàssic de Shakespeare. Segona part d'una sèrie que va néixer el març de 2022 gairebé de manera clandestina a la sala Dau al Sec i que tindrà continuïtat en els propers anys. El desafiament és interpretar els cinc actes de la tragèdia en cinc obres diferents. Per ara, en tenim dues. Però la cosa no s'acaba aquí, ja que Cambray torna a portar 'Les dones sàvies' al Maldà a l'octubre i s'estrenarà com a director amb el musical 'El dia de la marmota', al Coliseum, pels volts de Nadal.
Fa deu anys vas estar al grup de joves actors que va fer 'El joc de l'amor i de l'atzar' amb Josep Maria Flotats al TNC i ara hi estàs fent una mena de 'Hamlet'. Què ha passat?
Va ser molt fort, allò, perquè en Josep Maria va voler tornar al teatre que havia fundat per posar en valor tota una generació d'intèrprets, com va fer en el seu moment amb 'El despertar de la primavera'. Això et dona un impuls. Potser el fet d'estar en aquell espectacle fa que li donés més valor a la institució, al que representa el Teatre Nacional. I el fet de tornar, al cap de deu anys, com a intèrpret, com a monologuista, en un espai no convencional del mateix teatre, és un honor, un privilegi i una responsabilitat. A més, hi torno de la mà d'un altre director d'aquest teatre: el Sergi Belbel. Són gent que s'estima molt aquesta casa.
És un regal, aquest 'Hamlet'?
Aquest 'Hamlet 0.2', com el 'Hamlet 0.1' i els que vindran, són un regal tant per a mi, com un regal que en Sergi fa a tots els amants del teatre. Hi ha abocat tota la seva saviesa i hi aboca tot l'amor que té pel teatre i per l'ofici d'actor. Ell és un home fascinat pel que fem a l'escenari. L'hauries de veure als assajos, com riu, com es tira per terra. És un regal per tots els costats. És un regal per als amants de la llengua catalana, de la traducció, per als amants de Shakespeare, per als detractors de Shakespeare també. I poder-ho verbalitzar, ser el canal que transmet aquests pensaments, aquestes emocions, aquestes idees de Shakespare, també és un regal.
Això és un projecte llarg, oi?
Tot neix que un dia li dic al Sergi: ningú em donarà mai un 'Hamlet'. Per edat o pel que sigui. I ell, que no n'havia volgut dirigir mai cap perquè havia vist el de Patrice Chéreau al Palau dels Papes d'Avinyó, em diu que tenia ganes d'entendre'l a través de l'escriptura... Un dia em convida al seu estudi i em presenta un projecte que són cinc 'Hamlet', un per cada acte...
Quin és el repte?
El repte és no passar per alt cap síl·laba de 'Hamlet'. De vegades, quan la veiem representada, l'obra va més ràpida que el nostre cervell, necessitem parar, pensar què acaba de dir. La primera rèplica de Hamlet és: "A little more than kin, and less than kind". I seria: "No és més parent qui més ho aparenta". Dius: un moment, ja comença així aquest paio? Necessito parar. I el que fem és posar la pausa. I, a més a més, des d'un punt de vista molt humorístic. De 'stand-up tragedy', que li diem. Això connecta molt amb l'espectador perquè, lluny de ser una cosa molt pedant, que el personatge sí que l'és, l'obra parla de coses elevades però a un nivell de tu a tu.
El segon acte de 'Hamlet', que és el que versioneu, és el de la bogeria, on la resta de personatges comencen a tractar Hamlet com si fos boig. Però també entren Rosencratz i Guildersten, la companyia de teatre que l'ajudarà a saber la veritat sobre la mort del seu pare... On poseu el focus?
Aquest és un acte de transició que molta gent es poleix de pressa. La primera escena, que és entre un criat i Poloni, no sol sortir. D'això en parlem. I és el primer acte on la resta de personatges comença a assumir aquesta presumpta bogeria, o no, de Hamlet. Aquí posem molt el focus, entre la intriga i el suspens que Shakespeare transmet als espectadors, amb aquesta cosa que els espectadors saben coses que els personatges encara no coneixen. És un joc en què Shakespeare posa l'ofici d'actor al centre, és quan arriben els còmics i, al tercer acte, faran una obra per desemmascarar la culpabilitat del seu oncle Claudi. A més a més, Shakespeare parla molt de les noves fornades d'autors i actors que estan apareixent aleshores i critiquen la tradició.
"'Hamlet' és un culebrot'
Per què és important per a un actor fer de Hamlet?
Per la fascinació que l'obra exerceix en tots els actors des del moment que la coneixem. I perquè és un personatge molt complex. Sempre intentes trobar personatges que no siguin fàcils, que et generin reptes. I Hamlet et planteja un repte a cada paraula, a cada síl·laba. I les traduccions, moltes vegades, són molt difícils de fer. Aquest "ser o no ser" tan famós defineix molt bé el personatge. I, a més, ens defineix com a societat i, especialment, la societat catalana. Això del cagadubtes: ho tenim a tocar però ara no, ser o no ser. El fet de poder-lo entendre o, si més no, intentar-lo explicar des d'un punt de vista, és el repte més bèstia.
Quin Hamlet dels últims anys t'ha impressionat més?
Tots són molt admirables, però vaig tenir la sort de veure el d'Ostermaier a la Schaubühne de Berlín i poder parlar amb l'actor, amb Lars Eidinger. Aquell em va agradar molt perquè tenia molta comèdia. Han arribat a aquesta comèdia perquè fa molts anys que el fan. Té un punt desenfadat en el propi personatge que és el que trobo a faltar quan el fem aquí. No crec que Hamlet es prengui tan seriosament a ell mateix. Ell juga amb la bogeria: potser no està boig, potser li va bé per aconseguir els seus objectius. Això ho expliquem molt al 'Hamlet 0.2'.
Quan acabis la sèrie, t'agradaria fer l'obra canònica?
M'encantaria fer 'Hamlet' tal qual. Però des de l'opinió que li ha posat en Sergi, molt còmica, molt crítica amb ell mateix. Perquè l'espectador surti d'aquell spleen, aquesta tristor congènita dels romàntics: és un pobre jove a qui li passen coses... A la primera escena, l'avisen que ha aparegut el fantasma del seu pare, el seu oncle s'ha enrotllat amb sa mare i ara és el rei de Dinamarca... és un culebrot.
Un culebrot metafísic?
Sí.
El 'Hamlet 0.1' el vau estrenar a Dau al Sec, vau fer dos anys de gira i el '0.2' arriba al TNC. És un gran salt, no?
Ningú ens va voler acollir i vam produir l'obra nosaltres. Allà, a Dau al Sec, va passar alguna cosa. Teníem previstes deu funcions i ens va passar una cosa molt curiosa que no m'havia passat mai: l'endemà de l'estrena ja estava tot exhaurit. Vaig fer gira pel territori, cosa que m'encanta, i l'any passat ens va acollir l'Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya i va anar molt bé... A Dau al Sec va venir Carme Portaceli [directora del TNC] i em va fer una abraçada. I no és que ens tinguem gaire confiança, no ens coneixem gaire. Vaig dir-me: li ha agradat, li ha tocat. Amb aquesta abraçada, en Sergi i jo vam tenir la gosadia d'anar a veure-la i dir-li que volíem fer el '0.2' al Nacional. I ens va dir que sí.
I la resta d'episodis, els fareu al Nacional?
No ho sabem. Fins que no estrenem l'espectacle i veiem quin recorregut pot tenir, si connecta o no, en Sergi no escriu el següent. I el següent pot ser un musical, teatre de gest... Li volem donar un punt diferencial. Al '0.2' el punt diferencial és que el públic està molt més involucrat, de manera passiva, i a més a més hi ha una sorpresa, que pot ser que hi hagi algú més a l'escenari, que aquest monòleg es converteixi en un diàleg.
El 9 d'octubre, tanmateix, ja estaràs fent 'Les dones sàvies' al Maldà... No et provoca una sensació estranya?
Ho visc d'una manera molt orgànica, molt natural. El nostre ofici és així. Un any ets al Nacional, un altre any estàs a casa teva i l'altre te'n vas al Maldà. I res té més importància que una altra, ni menys caixet, mentre creguis en el que estàs fent. Per sort, tant el 'Hamlet' com 'Les dones sàvies' són dos projectes que neixen de mi i que han anat molt bé. Això és una satisfacció. Així com amb 'Hamlet' ha estat potser un pas estrany passar de Dau al Sec al Nacional, farà deu anys que fem 'Les dones sàvies' i no hi ha hagut manera que cap altra sala el vulgui. I és un espectacle que hem fet cada temporada al Maldà i exhaurim abans de començar.
I porteu més de 100 funcions...
Portem 150 bolos. A mi m'agrada molt girar... Al 'Hamlet 0.2' hi ha una part en què a Shakespeare se li critica que des que té el Globe a Londres ja no porta les obres de gira, que s'ha aburgesat. Que tu ets de províncies! M'agrada molt portar la cultura a altres llocs que no sigui la capital.
I dirigiràs 'El dia de la marmota' al Coliseum, pels volts de Nadal. Com ha anat?
El motiu pel qual l'estic dirigint jo sol no és molt agradable i és perquè l'Àngel [Llàcer] ha tingut un sotrac vital complex. Al final, m'ho prenc com un camí més o menys natural que fins i tot havíem previst amb l'Àngel. Vaig començar a fer ajudanties de direcció, vaig ser el seu ajudant a 'El temps i els Conway', vaig ser codirector de 'The producers'... Sabent com funciona tot, amb l'aprenentatge de com fer un espectacle de gran format, he dirigit dues gales dels Goya, tres dels Gaudí, ho veig com una cosa molt orgànica.
Ens sorprendràs?
Crec que la història sorprendrà. 'El dia de la marmota' o 'Atrapat en el temps' és una comèdia romàntica però la manera com l'han passat a escena, amplia la dimensió de la pròpia pel·lícula. I té un humanisme i una emoció que no estem acostumats a veure en espectacles de tan gran format... És la primera vegada que es fa en un idioma que no és l'anglès i serà el català.
Ja comences a acceptar invitacions per dirigir altres espectacles?
Sí, sí. De fet, tinc una carpeta plena de projectes com a director. Em ve molt de gust. Sempre havia tingut la inclinació de dirigir i m'hi estic trobant molt a gust. El fet de ser actor et dona uns recursos i uns mecanismes que fan que et facis entendre. Dins l'epígraf, ja podem posar: actor i director.