[title]
Tots alguna vegada, i més d’una, ens hem passat hores i hores davant la pantalla mirant una sèrie. Probablement una d’aquestes sèries que es converteixen en vici és ‘The Crown’, el drama de Netflix que dona vida al regnat d’Elisabet II al Regne Unit. Si parlem de moments històrics en la política britànica, el 4 de maig del 1979 va ser transcendental, quan per primera vegada una dona, Margaret Thatcher, es convertia en primera ministra. I si parlem de moments històrics de ‘The Crown’, el dia en què Gillian Anderson va acceptar donar vida a Margaret Thatcher va ser, també, vital. Avui entrem al set per saber exactament com sota una laca molt espessa, la ‘Dona de ferro’ es desfà en la forma riallera de Gillian Anderson.
“Vaig entendre perquè m’ho va demanar. Vull dir, Thatcher i jo tenim algunes similituds, que no compartiré".
Els aficionats a la sèrie tenen marcat en vermell al calendari el mes de novembre i és que ha estat en aquest mes que ‘The Crown’ ha estrenat la quarta temporada, que ens endinsa al govern de Thatcher, la ‘Dona de ferro’. I és aquí on Gillian Anderson fa el seu debut a la sèrie. Però, com Anderson va arribar a Thatcher? El creador d’aquesta sèrie, Peter Morgan, va dir un dia: “Hmmm. Creus que series capaç d’interpretar Margaret Thatcher?”, al que Anderson va contestar: “Vaig entendre perquè m’ho va demanar. Vull dir, Thatcher i jo tenim algunes similituds, que no compartiré".
Els estudis Elstree, on una vegada hi va haver la casa del ‘Big Brother’, alberguen ara una recreació fidel de la planta baixa de la casa de maó negre del primer ministre. Per sobre i darrere hi ha una enorme pantalla verda on virtualment s’afegeix la resta de l’edifici. A l'altre costat, com si haguessin estat col·locats deliberadament al davant, hi ha la recreació del palau de Buckingham, cosa molt adient perquè es considera que a la quarta temporada la tensió entre la senyora Thatcher i la reina Elisabet II és evident.
La catalogada ‘Dona de ferro’ i la reina d’Anglaterra "són dues dones que semblen tenir moltes coses en comú, però en tenen poques”, diu el productor executiu i director, Benjamin Caron. “M'interessava reflectir, en un primer moment, les similituds d’aquestes dues dones, perquè així quedava clar que havien de seguir endavant. Evidentment, a mesura que ‘The Crown’ avança, realment no ho fan”.
“Quan vaig arribar per primera vegada a una prova de perruca, estava caminant casualment per la Sala del Gabinet i de sobte vaig sentir el pes què havia assumit”
Per Anderson, al principi va ser tot molt aclaparador. “Quan vaig arribar per primera vegada a una prova de perruca, estava caminant casualment per la Sala del Gabinet i de sobte vaig sentir el pes que havia assumit”, recorda. Però després la van portar al pis de dalt del número 10, on la primera ministra es va reunir amb el seu cercle íntim. “Tanta atenció, esforç i amor invertits…”, diu Anderson. Aquí, curiosament, la seva por es va esvair. “Hi havia alguna cosa reconfortant en entrar en aquell escenari. Vaig sentir que tot aniria bé”.
I aquesta és la clau de ‘The Crown’: tant es tracten grans moments històrics, com d'altres de personals.