Notícies

Entrevista a Grady Hendrix: "Ser titellaire és com estar posseït"

L'escriptor de terror nord-americà, un dels més importants del món ara mateix, acaba de publicar 'Cómo vender una casa encantada'

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Editor de Menjar i Beure, Time Out Barcelona
Grady Hendrix
Foto: Ricard Martín Grady Hendrix
Publicitat

Si Jon Landau va dir de Bruce Springsteen que era el futur del rock and roll, l'escriptor Grady Hendrix (Carolina del Nord, 1972) sens dubte és el present i el futur de la literatura de terror. Més enllà de l'epítet de 'nou Stephen King', Hendrix ha publicat set novel·les de ficció terrorífica empeltada d'humor –o a l'inrevés– tradicionals per la forma, però renovadores del gènere per la frescor i la intenció: rere vampirs, fantasmes i possessions, analitza la violència de gènere, el capitalisme del s. XXI o el 'bullying'. Acaba de publicar 'Cómo vender una casa encantada' (Minotauro, 2023) on aprofundeix en les relacions familiars i el dol a través de nines i titelles diabòlics. L'entrevisto a l'Estudi Oleguer Junyent de Gràcia (un museu familiar de nines antigues!) just després que hagi fet una hilarant conferència (en esforçat castellà i power-point) sobre la correlació entre les crisis immobiliàries i les cases amb fantasmes. 

Vasos comunicants entre els tipus d'interés i els fantasmes!
Foto: Ricard MartínVasos comunicants entre els tipus d'interés i els fantasmes!

En els teus llibres sempre hi ha un motiu clàssic d'horror (vampir, fantasma, assassí en sèrie, el dimoni...) que és el pretext per un tema de fons: la vida de mestresses de casa riques i avorrides, patir l'adolescència, els abusos... Rere les nines diabòliques, el subtext és estar distanciat de la teva família.

Sí, però també tracta sobre les famílies a seques. Totes les famílies es barallen. Vaig escriure el llibre en confinament, i volia tractar la família perquè trobava a faltar la meva. Cada conte de cases encantades va d'una família. Una maledicció familiar, un crim familiar, un mort a la família que ha deixat alguna cosa enrere... Si escrius sobre famílies, estàs escrivint sobre cases encantades sempre.

Desplegues el tema familiar amb moltes capes: les mentides que expliquem als nens, la incomunicació amb algú molt proper, com la mare o el germà, el dol...

Sí, però aquestes situacions són molt normals. La relació entre germà i germana, per exemple: et baralles sovint amb ton germà sobre qui té raó pel que fa a la història de la família, sobre què va passar de veritat. Sobretot si els teus pares s'han mort. Sovint, quan els pares es moren els germans es distancien. I has de fer l'esforç de mantenir les coses juntes. Perquè una família és com un país independent amb un idioma, uns costums i una història que ningú més no entén. I els únics altres habitants d'aquest país són els teus germans. Quan els teus pares es morin, hauràs de buidar casa seva. Ho haurem de fer tots. Per sort, no deixen enrere nines assassines, sinó històries i records, que en certa manera són fantasmes. I hauràs d'enfrontar-t'hi. Aquest és el sentiment que vull transmetre al lector.

Quan els teus pares es morin, hauràs de buidar casa seva. I això és una casa encantada

Per cert, ¿per què has triat nines i titelles quan podries haver fet servir bruixes o homes-llop?

Perquè havia passat molt temps d'ençà que ningú havia fet un llibre sobre nines encantades, però també perquè nines i titelles tenen màgia. Són l'únic objecte que quan el mires et torna la mirada. Tenim peluixos de petits, els infonem personalitat i els estimem. I a través dels nostres sentiments prenen vida. Tenen una màgia estranya.

Grady Hendrix, entre nines que ens sobreviuran
Foto: Ricard MartínGrady Hendrix, entre nines que ens sobreviuran

Al final del llibre dius que malgrat que estimis alguna cosa, això no vol dir que estigui viu.

Saps que una cosa està viva si pot morir. Una nina no pot morir. Tu moriràs abans que la teva nina. Aquestes nines que ens envolten pertanyen a l'àvia i a la besàvia de la propietària. Han viscut molt més temps que la gent, però no estan vives!

Però un titella pot fer més por que una nina: hi estableixes una relació d'intercanvi, li dones vida.

Vaig fer molt teatre de marionetes, i tot plegat era molt estrany. De jove estava dins d'un col·lectiu de titellaires socialistes. L'experiència d'en Mark és la meva, però sense el titella assassí. I vaig aprendre que ser titellaire era com estar posseït. Repeteixo, va ser molt estrany.

En certa manera ets tant un escriptor d'humor com de terror. 

Són molt similars, l'horror i la comèdia. Tots dos volen que tinguis una reacció física, enganyar-te i sorprendre't. No em puc imaginar una pel·li de terror que no tingui un bocí d'humor, fins i tot films molt obscurs, com 'Alien' o 'El projecte de la bruixa de Blair'. Has de tenir la gent en tensió, després relaxar-los i després sorprendre'ls. Treballen molt bé, junts, humor i terror.

Però no els barreges. Coexisteixen. Fas somriure el lector molta estona, i de cop li glaces el somriure amb una escena terrible.

És que per mi la vida funciona així. Reps la trucada de la mort dels teus pares després que hagis tingut un sexe increïble! Reps l'ascens més important de la teva vida abans que t'entrebanquis amb una pell de plàtan i et trenquis una cama! Estàs rient per alguna cosa abans que tinguis un accident de cotxe. Totes aquestes coses de la vida van de bracet. Les nostres vides barregen molts gèneres diferents. 

Humor i terror van junts. Estàs rient al cotxe per qualsevol ximpleria i de cop tens un accident

T'emprenya que diguin que ets el nou Stephen King?

No! Hahahah, tant de bo fos igual de ric! Tinc la sensació que aquesta és una pregunta més aviat per a Stephen King, però em sentiria afalagat si ell digués això.

Mariana Enríquez diu que no es considera una escriptora de terror, però no la molesta que li posin aquest títol. M'imagino que tu sí que t'hi consideres.

Realment no tinc un passat d'escriptor, vinc del periodisme. No vinc de la literatura. Només faig allò que estimo. I sí! M'encanta que diguin que soc un escriptor de terror!

Sobre la teva feina anterior: vaig llegir que vas treballar com a bibliotecari de la Societat Nord-americana d'Estudis Parapsicològics. T'ha ajudat aquesta experiència per escriure de temes sobrenaturals?

No era bibliotecari, era l'office mànager. Contestava el telèfon, processava afiliacions, enviava correus. Però passava molta estona a la biblioteca i treballava allà. L'associació ha funcionat des de 1885 per trobar evidències del fet paranormal, i és molt interessant. Perquè tenen una llarga connexió amb l'espiritualisme als Estats Units. L'espiritualisme va ser la primera vegada en què les dones van ser rol de líders religioses. Era un lloc de trobada de la gent que s'oposava a l'esclavitud, que organitzava els treballadors, que volien vot per a tothom: es van ajuntar en una única religió. Trobo que la seva història és molt commovedora, perquè és la història de la pena i el dolor, del dol. Abans de l'espiritualisme, quan et mories anaves a l'infern. Si el teu fill té tres anys i es mor sense batejar, se'n va a l'infern o al purgatori. És una cosa molt terrible, dir-li això a uns pares. L'espiritualisme diu: "Veuràs el teu fill de nou, estareu junts de nou en un lloc millor. No hi ha càstig, només hi ha una recompensa". I per mi, hi creguis o no, això és reconfortant, bonic i humà.

Molts dels teus llibres s'adaptaran com a sèrie o pel·lícula. Quina opinió en tens de la teva primera adaptació, 'My best friend's exorcism', del 2022? 

Em va agradar molt la feina de les actrius. Però crec que els directors no van confiar en les emocions i no es van creure que pogués ser divertit i terrorífic alhora i també reflexionar sobre l'amistat. Crec que volen que vagi d'una cosa una l'altra. I ho entenc. Quan fas un film, et vols dirigir a la majoria de gent possible. Però en aquest projecte no hi estava involucrat. Però a partir d'ara seré l'escriptor de tots els projectes. La majoria dels meus llibres s'adaptaran, i estic fent l'esborrany de l'adaptació de tots ells. 

NO T'HO PERDIS: Llocs terrorífics, secrets i misteriosos de Barcelona que no coneixes

Llegeix el número de novembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Més de Time In

    Últimes notícies

      Publicitat