És cert que l'aigua de Barcelona és diferent segons el barri?

No pagar per l’aigua en un bar o restaurant ja és una realitat gràcies a la nova llei que pretén reduir els plàstics d’un sol ús. A partir d’ara, el sector de l’hostaleria i la restauració –i a partir de l'any que ve, també els festivals i esdeveniments esportius– està obligat a oferir de manera gratuïta aigua no envasada –de l’aixeta– als clients. Amb aquesta mesura també ha tornat un dels clàssics debats de la sobretaula barcelonina: l’aigua que surt de l’aixeta és la mateixa a tota la ciutat?

Doncs no. L’aigua que surt de les aixetes de Barcelona no sempre és la mateixa, però aquesta variabilitat no té res a veure amb barris, districtes ni amb l’ordenació de la ciutat, sinó amb les anomenades zones d’abastament. Són ‘àrees geogràficament definides”, en què l’aigua té una qualitat que pot “considerar-se homogènia en la major part de l’any”, segons consta a la normativa per la qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

Barcelona disposa de tres zones d’abastament, cadascuna de les quals subministra aigua d’origen diferent a una regió concreta de la ciutat. Part dels districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella (zona B1) reben aigua del riu Llobregat i de la dessalinitzadora del mateix nom; a les àrees de Sant Andreu i Nou Barris (zona E) hi arriba l’aigua procedent del riu Ter i de l’aqüífer del riu Besòs; i la resta de Barcelona (zona D) s’abasteix amb una barreja d’ambdues conques i de la dessalinitzadora del Llobregat, segons el darrer informe de la qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona dut a terme per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i publicat el 2012.

Diferències en funció d’on et trobis

Per tant, notar que l’aigua de la ciutat varia en funció d’on et trobes no és una percepció errònia. Però no varia només en funció d’aquestes tres zones, sinó que dins de cada àrea hi ha diferents sectors on l’aigua tampoc és la mateixa.

“Dos habitatges propers poden tenir qualitats de l’aigua, gust i olor diferents, si aquests dos habitatges corresponen a zones d’abastament diferents, o fins i tot, si dins d’una mateixa zona d’abastament, el percentatge de cada un dels possibles orígens de l’aigua varia de manera substancial”, resumeix en conversa amb Verificat Javier Herranz, cap del Servei de Supervisió de Concessions als Serveis del Cicle de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

En general aquestes diferències dins d’un mateix sector són petites, tal com assegura Anna Gómez, cap del servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Però, en cas que els percentatges d’on prové l’aigua siguin molt diferents el consumidor sí que pot percebre-ho. Per exemple, si en la zona B1, un subsector rep un 20% de l’aigua del riu Llobregat i un 80% de la dessalinitzadora i un altre subsector rep un 40% de l’aigua del riu i la resta de la dessalinitzadora, l’usuari pot notar diferències per la composició de la barreja.

L'aigua d'avui no té per què ser com la de demà

Xavier Duran, responsable de premsa de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), afegeix que, a més, les característiques del líquid poden variar amb els dies segons la disponibilitat dels recursos hídrics que hi hagi en un moment concret. “Actualment, que estem en el sistema Ter-Llobregat en situació de prealerta [per falta de recursos hídrics], hi ha una major producció d’aigua dessalinitzada [...] reduint així l’aigua que s’allibera dels embassaments del Ter i el Llobregat per alentir el descens de reserves”, exemplifica.

És potestat de l’ACA determinar “quin és l’ús que s’ha de fer de cada font” en funció de la disponibilitat dels recursos naturals, assegura en conversa amb Verificat.

Aquesta dependència dels recursos hídrics va motivar la construcció d’una canonada d’interconnexió que va entrar en funcionament el 2011 per tal de connectar les diferents aportacions d’aigua, de manera que “en funció de la disponibilitat del recurs, l’aigua d'un origen o de l'altre pot arribar a tots els punts de la ciutat”, com indica Anna Gómez. Per aquesta raó, les zones d’abastament no es consideren espais fixos, sinó susceptibles de canviar en el temps.

Tota és apta per beure

Independentment de l'origen, però, “la qualitat de l’aigua que surt per l’aixeta [a Barcelona] és apta per al consum humà”, assegura Javier Herranz. El departament de premsa d’Aigües de Barcelona (AGBAR), l’empresa publicoprivada responsable de la gestió del cicle de l’aigua a l’AMB, recalca que “té la mateixa garantia sanitària a tots els barris”.

Per tal de garantir que es tracta d’aigua saludable per al consum humà, la Unió Europea estableix uns paràmetres que les entitats han de controlar regularment, per tal de no superar uns nivells màxims de concentració i garantir-ne la seguretat. Paral·lelament, el servei que ofereix a la ciutat compta amb la certificació ISO 22000, que ratifica la garantia sanitària “més enllà del compliment de la legislació aplicable a les aigües de consum”, segons indica a Verificat la mateixa empresa.

Els controls de seguretat els ha de dur a terme de manera regular la mateixa entitat gestora, segons estableix la normativa, que també fixa la freqüència d’aquestes analítiques. Els informes són públics i es poden consultar dins la pàgina web d’AGBAR. A més, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recull mostres de manera periòdica, sense avís previ a les gestores, per tal de verificar que no se superen els màxims establerts per a cadascun dels paràmetres. En el darrer informe, corresponent a les dades de l’any 2020, l’entitat va validar que “es manté el compliment dels objectius establerts” en matèria de qualitat de l’aigua.

Un gust diferent

Ara bé, tot i la uniformitat en la qualitat sanitària de l’aigua que arriba a la ciutat, poden existir diferències de gust i olor entre zones que depenen de tres factors, segons explica Herranz: l’origen de l’aigua, el tractament que rep i la quantitat de clor que conté. És a dir, el gust de l’aigua canvia en les diferents zones d’abastament.

La component principal en la determinació del gust de l’aigua és la seva composició en origen, indica l’expert, ja que cada riu té una composició mineral natural diferent (per exemple de clorurs, sodi, calci, sulfats, carbonats, etc.) que determina, en gran manera, el gust i l’olor del líquid. La procedent del Ter “és una aigua de poca salinitat [...], en canvi, l’aigua del Llobregat té més sals”, detalla Herranz, cosa que la fa tenir un gust diferent. El mateix passa amb la provinent de la dessaladora, que té unes característiques derivades del seu tractament que li confereixen un sabor particular.

Per tant, “el gust que pugui tenir l’aigua a cada barri depèn de l’origen de l’aigua”, conclou i, en conseqüència, tant de la zona i el sector d’abastament com del dia concret.

Diferències segons l'habitatge

La responsabilitat d’Aigües de Barcelona “acaba en el punt [...] on lliuren l’aigua” als edificis, explica a Verificat Anna Gómez. A partir d’aquí, l’aigua passa pel sistema de canonades de la instal·lació interior, on la responsabilitat del manteniment, per tal d’evitar modificacions de la qualitat de l’aigua fins a les aixetes, és dels propietaris dels immobles, segons el PVICSACH.

Per tal d’analitzar la qualitat de l’aigua a la sortida de les aixetes i, per tant, poder valorar el manteniment de les instal·lacions interiors, l’Agència de Salut Pública de Barcelona condueix analítiques en les aixetes dels consumidors des del 2004. Les incidències detectades tenen a veure amb l’antiguitat i el mal estat de les instal·lacions interiors: canonades de plom o ferro, o la presència de dipòsits, que tenen com a conseqüència la presència de metalls o bacteris en algunes mostres.

Aquests ítems no tenen efecte sobre l’olor i el gust de l’aigua, assegura Anna Gómez, però sí sobre la qualitat del líquid que ingereix el consumidor. Qualsevol persona pot sol·licitar una analítica gratuïta a l’ASPB.

NO T'HO PERDIS: És cert que cada vegada hi ha menys espais per als gossos a Barcelona?

Llegeix el número de maig de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat