[title]
Al pròleg, 'El llanto' ens presenta una noia agredida a la pista d'una discoteca, gairebé en una violenta simfonia de música i llums estroboscòpiques. Aquesta primera seqüència marca la pauta d'un relat en tres temps i llocs diferents sobre tres dones assetjades per un espectre maligne, una maledicció paranormal que serveix de perfecta metàfora de violències que malauradament són molt més comunes.
És aquest un notable debut rere la càmera de Pedro Martín-Calero (Valladolid, 1983), inesperadament premiat com a Millor Director a l'últim Festival de Sant Sebastià. Ell mateix va escriure el projecte a quatre mans amb Isabel Peña, la cada vegada més reconeguda guionista habitual de Rodrigo Sorogoyen (amb crèdits com 'As bestas' i 'Antidisturbios' al seu currículum). A més, 'El llanto' serveix també per seguir descobrint el potencial de la seva protagonista, Ester Expósito (Madrid, 2000).
Sota el focus mediàtic des que la sèrie 'Élite' es convertís en un fenomen massiu, Expósito ha hagut de surfejar els prejudicis de mig planeta, lluitant per no ser encasellada en una indústria que ho posa molt més difícil a les dones, i ha dissenyat una estratègia que no traeixi la vocació que sent des de petita per la professió. Popular fins a la sorpresa, com demostren els seus 25 milions de seguidors a Instagram o els fans que constantment la paren pel carrer, l'actriu defensa les seves eleccions laborals amb dents i ungles (i crits, perquè, amics, això és cinema de terror). En el marc del Festival de Sitges, Expósito i Martín-Calero s'asseuen a xerrar amb Time Out.
'El llanto' arriba a Sitges, el seu aparent lloc natural. Però va passar per Donostia, amb premi al Millor Director, reconfirmant aquesta ruptura de fronteres del cinema de gènere en grans festivals...
Pedro: Bé, la pel·lícula ja des de la seva concepció és una mica entre el cinema d'autor, de personatges i de gènere. Hi és com en diversos llocs alhora, una mica en aquesta frontera. Aleshores, i encara que no m'ho esperava, puc comprendre que la seleccionessin a la Secció Oficial a Sant Sebastià: perquè hi ha en una mirada a la pel·lícula que crec que se surt de les normes més clàssiques del gènere. Transita per altres llocs. Una altra cosa va ser guanyar la Concha de Plata, això va ser un sorprenent, i és una cosa que encara estic assimilant. I passar per Sitges és un plaer, perquè notes de quina manera la gent devora aquest tipus de cinema, amb unes ganes i una passió que m'encanten.
Per a Ester no és una novetat viure Sitges, ja vas estar aquí no fa gaire amb 'Venus', de Jaume Balagueró.
Ester: Sí, i és una alegria tornar-hi. Jo adoro el terror, és el meu gènere favorit des de molt petita. Sempre va ser de les meves metes com a actriu: poder fer cinema de terror. I aquest és el meu segon any amb la meva segona pel·li de por, molt diferent de 'Venus', d'un terror més psicològic i una mica menys a l'ús.
Adoro el terror, és el meu gènere favorit des de molt petita
Com et van convèncer per protagonitzar la pel·lícula? Què et va atrapar de la història?
Ester: Em van fer xantatge, em van obligar, em van posar una pistola al cap, perquè jo no volia [rialles]. Ja m'interessava el simple fet que fos terror. Després hi havia la figura d'Isabel Peña com a coguionista, l'admiro moltíssim. A Pedro no el coneixia, però quan, ja fa cinc anys, ens vam reunir i em van explicar l'enfocament, em va semblar molt nou, molt original i interessant. Després vaig llegir el guió i em va encantar. Em va passar això que m'ha de passar a mi, que se m'encén una espurna. M'atreia que fos una història de tres dones, i que no s'assemblés gens al terror que hagués llegit o vist.
'El llanto' té una segona lectura en què reconeixem l'espectre maligne que persegueix les protagonistes com a metàfora dels terrors quotidians que pateixen les dones des que el món és món.
Ester: Sí, actua com una metàfora, un paral·lelisme, d'aquesta violència que hi ha a la nostra societat. I que moltes vegades a les víctimes no se les creu. Aquest símil és allà, a la història. També es parla de com, amb aquest tipus de violències contra les dones, se les intenta aïllar del seu entorn. Això passa a 'El llanto', veus com s'intenta apartar les víctimes de la família, dels amics, fins que ja després s'acaba amb ella.
Pedro: Escrivint amb Isabel Peña, ens semblava clau unir les pors i els assumptes de la societat que ens feien mal en aquest sentit. Vam fer una posada en comú del que aquestes violències ens fa sentir, des de les entranyes, i vam voler compartir, buscar un lloc en comú, entre la meva mirada masculina i la visió cap a aquest problema d'una dona com la Isabel. Aquesta era la voluntat, per això sorgeix la història.
Per què vau pensar en l'Ester per encapçalar el repartiment?
Pedro: Bé, perquè és una actriu brutal. Ella era des del principi, des de l'escriptura. Comencem amb 'El llanto' fa força temps, el procés s'ha allargat una mica perquè ha estat una pel·lícula complexa de finançar, d'aixecar. Ester és molt jove, i en aquests cinc anys ha treballat molt, però ja aleshores li vèiem un potencial que s'ha anat demostrant pel camí que ha fet. Veia una versatilitat que volia que la gent descobrís i que aleshores encara no li havia donat temps de mostrar, per raons d'edat, no per res més. I ha estat un procés fàcil, molt divertit. Ella ha proposat molt, n'ha ficat molt en el projecte, perquè Ester és molt exigent. I això és ideal en una actriu. Estic molt content amb la decisió que prenem, no ens equivoquem.
Ester és una actriu brutal
Retrocedint aquests cinc anys, havia de ser el moment en què acabaves amb 'Élite'... Tinc la sensació que després d'aquell èxit t'ho vas prendre amb calma, t'ho vas pensar molt abans de fer el següent pas.
Ester: Sí, sí... aquesta professió és el meu somni des de nena. Crec que l'única manera d'estar a l'alçada del privilegi que tinc, de dedicar-m'hi i de poder triar el que faig és crear una estratègia, pensar cap a on vull dirigir la meva carrera. Perquè vull que duri, i que estigui conformada per projectes que, quan miri enrere, em facin sentir orgullosa, independentment de com els anés o de com quedessin. Però que jo pugui defensar perquè els vaig fer. Si vull fer això des de nena és perquè és una cosa vocacional que em crida, que necessito, perquè m'omple i ho gaudeixo. Vaig començar amb un motor irracional, era una cosa que volia fer i ja. Si participés en projectes en què no hi cregués, buits, sense ànima, no m'omplirien. I jo estic en això per alimentar una cosa que tinc a dins. Si no, no té cap sentit. Pel meu propi gaudi i el meu propi egoisme, necessito fer projectes que m'encenguin alguna cosa a dins, a l'estómac, ja siguin projectes més intensos o més lleugers, que també estan molt bé.
Vols evitar repetir un tipus de personatge com el d''Élite', amb unes característiques molt clares, amb un component sexual tan marcat?
Ester: Sí, bé, és veritat que viure un fenomen tan fort com el d''Élite' sent tan joves ens col·loca en un lloc on cal anar amb compte, per no encasellar-te i fer personatges més madurs i projectes diferents. Efectivament, no volia repetir aquest patró. No passa res per fer escenes de sexe, formen part de la vida mateixa, cal donar-hi naturalitat. Però sí que volia evitar que se'm sexualitzés i cosifiqués en els projectes posteriors a 'Élite'. És per això que encara no he rodat cap altra escena de sexe des de llavors. En algun projecte les he tretes, perquè creia que no eren necessàries. Si ho són, anem amb elles, però si no... I en la majoria de projectes que han vingut després de la sèrie, aquest component ja no hi era, perquè eren històries que no giraven al voltant d'explotar això de mi. Aleshores... bé, no és casualitat que no hagi tingut cap escena d'aquest tipus des d'Élite'. Si cal fer-ho, es fa, però no vull que això em defineixi.
Volia evitar que se'm sexualitzés i cosifiqués en els projectes posteriors a 'Élite', per això no he rodat cap altra escena de sexe
T'està costant molt separar la carrera d'actriu de la part més de 'celebrity', de l'atenció mediàtica, d'estar permanentment sota els focus?
Ester: Bona pregunta, no sé... És veritat que són moments molt diferents, quan actuo i treballo respecte a aquesta altra part. D'alguna manera, una alimenta a l'altra, és curiós. Sens dubte, aquesta part de 'celebrity' és la que menys gaudeixo. I la que més esgota, o la que esgota de manera més profunda, perquè la interpretació també esgota, però amb gust. Crec que el fet de ser dona, jove i sortir d'un fenomen comercial juvenil com 'Élite' fa difícil que et prenguin seriosament. Als homes els costa menys, sembla que nosaltres sempre hem d'estar demostrant alguna cosa, i que mai no n'hi ha prou. Per això també m'importa triar a consciència amb quins projectes conforme la meva carrera. I, bé, ja m'encarregaré jo que sigui així.
La part de 'celebrity' és la que menys gaudeixo. I la que més esgota
L'atenció cap al que fa l'Ester va, òbviament, molt bé a la pel·lícula. Vaig buscar els seguidors que tens a Instagram: 25 milions! Com es viu aquesta atenció? I com es veu de prop, fent la promoció amb l'Ester?
Pedro: Ho veus de fora i dius, quina bogeria! Penses en com serà estar en aquell costat de la seva vida... però veig que ho porta d'una manera molt natural. I ho fa molt fàcil per als altres també, per als que estem amb ella, perquè de vegades la gent et posa en situacions una mica, no sé com definir-ho...
Ester: Bé, és que només ho puc portar amb naturalitat, perquè si no... uf. Em torno boja! És com que ho he normalitzat. És molta gent enviant-me molt d'afecte, i això ho agraeixo, però no puc tenir això en compte tota l'estona. O m'allunyaria més del meu entorn, del meu voltant. Encara més del que, de vegades, ja sento per aquesta circumstància.