[title]
No és cap secret que durant la dictadura franquista es va intentar erradicar el català i es castigava a aquells qui l'intentaven parlar lliurement. Franco, però, no va ser l'únic dictador espanyol que va intentar aniquilar el català, sinó que uns anys abans, Primo de Rivera també ho va fer. El règim dictatorial va publicar el 'Real decreto, dictando medidas y sanciones contra el separatismo' el 1923, un escrit que prohibia l'ús de la bandera i la llengua catalana en l'àmbit públic. A partir d'aquest moment, el català va ser perseguit legalment, una llei que va afectar tothom, fins i tot algunes de les personalitats més rellevants de la història, com va ser el cas d'Antoni Gaudí.
L'arquitecte va ser detingut per les forces de seguretat de l'Estat per parlar català quan anava de camí a missa l'11 de setembre de 1924. Malgrat que tots els actes de celebració de la Diada van quedar prohibits, es va mantenir la missa en record als morts del 1714 a l'església de Sant Just i Pastor, que es va convertir en un símbol de la resistència catalana arrel de la Guerra dels Segadors. De camí, un policia va preguntar al senyor Valls, l'acompanyant de Gaudí, cap on anava: "Vaig a missa" va contestar en català. Després d'una breu conversa on el policia li prohibia passar mentre Valls intentava entrar a l'església, Gaudí va intervenir i un altre policia el va agafar del braç per arrestar-lo.
Cent anys de la detenció d’Antoni Gaudí per haver parlat en català a un policia pic.twitter.com/QCYvIHzN5m
— Dolors Miquel (@dolorsmiquel2) July 8, 2024
Agafats pels braços, tant Gaudí com Valls van ser detinguts i portats a la delegació de Policia de la plaça del Regomir, on els agents van acusar l'arquitecte d'haver-los insultat. Davant les falses acusacions, Gaudí va al·legar enfadat que ell no havia fet allò diversos cops, però finalment va haver de callar i seure davant les amenaces dels oficials. Durant la indagatòria i després que Gaudí expliqués que era arquitecte, el policia va assegurar que "la seva professió l'obliga a parlar castellà", una fal·làcia a la qual Gaudí va respondre que "la professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua".
Després d'una tensa conversa on els policies atacaven els dos acusats per parlar català i asseguraven que "trencarien la cara a Gaudí si no fos tan vell" (en aquell moment tenia 71 anys), van enviar-los a la Delegació de la Llotja, on van deixar marxar a Valls, però no a Gaudí, a qui van escorcollar i tancar al calabós de reixats de ferro. "Les meves armes són aquestes: el sant Crist, els rosaris i el llibre. Permetin-me que faci les meves oracions i després estaré per vostès", va dir Gaudí als policies mentre estava tancat. Poc més tard, un dels oficials va comunicar a l'arquitecte que si pagava una multa de 50 pessetes podria sortir, però com no duia monedes a sobre, va escriure al Rector de la Mercè -amic seu- per demanar-li 75 pessetes: 50 per a pagar la seva multa i les altres 25 per a pagar la del pres que estava amb ell.
Com se sap tant sobre aquests fets?
Durant molts anys, ningú es va fer ressò de la detenció del famós arquitecte, però uns anys més tard, la revista Serra d'or va publicar la crònica de la detenció d'Antoni Gaudí en el seu número del setembre de l'any 1987. Actualment, Plataforma per la Llengua, l'organització de lluita per promoure l'ús de la llengua catalana, ha publicat diversos cops el text transcrit de la conversa de Gaudí amb els policies com a exemple de cas greu de discriminació lingüística a les administracions públiques de l'Estat espanyol.