[title]
El nom ho diu tot: pel carril bici de Barcelona hi circulen les bicis... o així hauria de ser. Perquè per la xarxa per al trànsit de bicicletes de la ciutat hi trobem vehicles de dues rodes, però també d'altres amb alguna roda més. Aprofitant que aquest mes se celebra la iniciativa #30daysofbiking, aquesta és la nostra llista de fauna del carril bici: el top 6.
1. Bicicletes
Sí, és obvi i ja ho hem dit: al carril bici hi ha bicicletes, però n'hi de diferents tipus. De vegades darrere el manillar hi ha ciclistes propietaris, veterans de la circulació urbana a pedals. Els reconeixereu pel seu domini de la situació i pel bon ritme de la pedalada, i perquè de vegades fins i tot van equipats amb casc: així de pros són. Segur que se saben totes les rutes per descobrir Barcelona en bicicleta. Però alerta, perquè muntats en bicis també poden haver-hi guiris d'excursió, que són com els 'doppelgänger' dels ciclistes titulars: no saben per on van, col·lapsen el carril, són 'kamikazes' sempre a punt de llançar-se sobre un cotxe, una altra bici o un vianant. A més, circulen en manada: són com l''evil twin' de la 'serpiente multicolor' del Tour.
2. Bicings
Són la versió pobra dels ciclistes locals, convençuts de la causa mediambiental de la bici però encara massa poc compromesos com per comprar-se'n una, així que estan abonats al Bicing, el servei de bicis de lloguer de l'Ajuntament. Coneixen la seva ruta –bé, almenys els més veterans– però en general no són tan experimentats com els ciclistes propietaris, que poden observar-los amb certa condescendència, sense tenir en compte que s'ha de ser molt bon ciclista per ser capaç de circular amb andròmines en un estat millorable. De vegades grinyolen tant que no cal ni tocar el timbre per avisar que s'acosten: se les sent venir d'una hora lluny.
3. Segways i 'hoverboards'
Tenen tots els inconvenients dels turistes amb bicis de lloguer –acostumen a atacar en grup, entorpeixen el trànsit, són suïcides– amb l'afegit que els seus vehicles van a motor (elèctric, al menys; sinó serien directament el mal), és a dir que no tenen ni la coartada de l'exercici físic per exorcitzar amb el càstig a la carn la seva incòmoda presència. Els distingireu per la seva postura erecta, desplaçant-se sense moure's com en unes escales mecàniques.
4. Bicitaxi
Com els 'rickshaw' asiàtics, són un mètode de transport a tracció humana, amb un que arrossega mentre un parell hi munten, cosa que en funció dels nostres principis de respecte de la dignitat personal ens pot resultar una mica incomprensible, encara que l'explotació física sigui consentida i remunerada. Els bicitaxis generen una sensació ambivalent: simpatia pels que arrosseguen, ciclistes experimentats que dominen el terreny i suen la samarreta, i profunda antipatia pels ganduls arrossegats.
5. Skates i patinets
Els patinadors, en qualsevol de les seves modalitats, teòricament són uns intrusos, però no fan mal a ningú. Viuen i deixen viure, desplaçant-se en equilibri sobre la taula, al seu aire i al seu ritme (més lent que el de les bicis amb pressa), impulsant-se de tant en tant amb el peu, agafats o no al manillar. En aquest grup no hi acostuma a haver diletants, i per tant són individus que coneixen el medi i dominen el seu mitjà de desplaçament, sense destorbar. Les acrobàcies se les guarden per a la plaça del Macba o per als 'skateparks'. Al carril bici hi van a circular.
6. Carretons
Això no fa ni puta gràcia, però al carril bici de vegades també hi ha drapaires empenyent carretons. Economia submergida a ple dia i sota el sol, el que els cal no és un carril propi per no ocupar el de les bicis, sinó una ciutat que cuidi els que hi viuen, sobretot els que ho fan en situacions de precarietat.