Notícies

Gentilicis i malnoms: com s'anomena la gent dels barris de Barcelona

De l'obvietat gracienca a curiositats que no us imaginarieu mai!

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Editor de Menjar i Beure, Time Out Barcelona
Vista aèria de Barcelona
Foto: Shutterstock Vista aèria de Barcelona
Publicitat

Més enllà de la segona corona metropolitana, als barcelonins ens anomenen pixapins (els pixapins, de les pedres en fem pins! En el probable cas que el pipí faci créixer la flora). Ara bé, tenim molts més noms que aquest. Cada barri de Barcelona té un gentilici (o amaga un malnom) que val la pena de conèixer. 

1. A les Corts, panarres. Comencem pel més espectacular. Els habitants de les Corts reben el gentilici de cortsencs i cortsenques, però el seu malnom és el de panarres. Es veu que un any, durant la festa major es van acabar tot el pa, i van haver de baixar a Sants a buscar-ne. Avui dia, amb una fleca de massa mare/eco/artesana a cada cantonada, això ja no passa. 

2. A Sants, santencs i santenques. Cap sorpresa. Ara bé, seria divertit pensar com en diuen de la gent dels barris de dins del barri. Els de La Bordeta són bordes? O bords? I els habitants de Can Bruixa? Proposo pels que som feliços passejant pel carrer de Sants un dissabte sense cotxes, que ens anomenin Nurifelius! Sants, sants, sants, carrer de Sants. 

3. Al Raval, ravalenca i ravalenc. Sona horrorós, però encara ho és més aquell verb que volia imposar l'Ajuntament fa anys: ravalejar. Jo ravalejo, tu ravalejes... De fet, ravalejar era anar al Raval a fer-hi el pixapí, perdó, el pixaporta: Omplir-se de vermut i cervesabeeramigo i pixar a la porta de la persona que no té la sort d'ésser... 

4. Gracienca i gracienc! Sí, aquest gentilici ens és familiar a tots, perquè el gracienc tipus surt cada dos per tres a Betevé, orgullós de proclamar el fet diferencial del seu barri. Que no és cap altre que tenir botigues ecològiques en lloc de colmados 24 hores a cada porta, moltes llibreries i el poder de convertir un carreró en un escenari d'un 'spin-off' de Harry Potter. 

5. Al Fort Pienc, fortpiencs i fortpienques. Estimat eixamplí o eixamplina –que rima amb pamplina! No, aquests gentilicis no existeixen–, has de saber que a la faldilla nord-est del teu regnat quadriculat i cuqui hi ha un barri que es diu Fort Pienc. I els seus habitants tenen l'honor de dir-se com el barri! Sense declinació! "Fortpienc" sempre m'ha fet una gràcia extrema: em recorda a allò del Fuerte de Comansi però ple de llaunes de paté. I aquí l'origen del nom: cap al 1714, a la confluència de Marina amb Alí Bei hi havia un fortí 'made in' Decret de Nova Planta, dit així en honor al general que hi manava: era el Fuerte Pío.  

6. Al Putxet, putxetencs i putxetenques! Oi que sembla un embarbussament? M'encanta aquest gentilici amb regust de titella i d'exentrenador argentí de l'Espanyol (aquell club barceloní que en realitat ara és cornellanenc). 

7. A la Barceloneta, barcelonetenques i barcelonetencs! Aquest és el gentilici més complicat de dir de la ciutat, encara que tampoc es queden enrere els poble-sequencs o les vallcarquenques. Però ja sabeu que la resta de la humanitat nostrada ens resumeix amb aquestes tres paraules d'amor: xava, camacu i fanguers

NO T'HO PERDIS: 16 expressions d'argot local que tot barceloní hauria de conèixer

Llegeix el número de maig de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Més de Love Local

    Últimes notícies

      Publicitat