[title]
Barcelona no necessita excuses per obrir més restaurants. Sobretot si són al carrer Enric Granados, inesgotable Xanadú de noves sensacions gastronòmiques i d'interiorismes d'altíssima gamma. Bé, Enric Granados 86 té un nou veí que crida "més i millor i encara més difícil" en italià. Acaba d’obrir portes Gloria Osteria, el primer restaurant del Grup Big Mamma a Barcelona, un grup de restauració nascut a París que des del 2015 ha aixecat 28 trattories arreu del món.
Atenció: dividit en dues plantes, i amb una capacitat per a 250 comensals, el restaurant ocupa 1.000 m² repartits en dos nivells, amb columnes de mirall en forma d’estrella de més de quatre metres, catifes a mida amb estampat moiré, embolcalls de taronges vintage i una làmpada de vidre de Murano de 400 quilos que presideix la barra com si estiguéssim en un remake glam de La Dolce Vita a càrrec de Baz Luhrmann (segur que passarà). Studio Kiki ha barrejat sense por l’excés i la nostàlgia. Tot molt conceptual. Perquè, és clar, cal concepte per omplir un dels restaurants més grans de Barcelona (els antics hostes van ser Bellavista del Jardín del Norte, aventura de Messi i els germans Iglesias que volia reproduir el poble de les vacances de la teva infantesa, i Salvaje, un restaurant de sushi amb sarau i un interiorisme propi de la casa dels tiets de Luke Skywalker a Tatooine).
Com s’hi menja, a Gloria Osteria?
Tant de dispendi estètic quedaria coix si la carta i el menjar no fossin igual d’ambiciosos. El xef executiu Danielle Tasso lidera un equip de 100 persones, la meitat a cuina i un 80 % d’origen italià. "Tot està fet a casa, no tenim cap cuina central. Aquesta és una de les senyes d’identitat de Big Mamma: que cada restaurant ho cuini tot a casa", m’explica Tigrane Seydoux, fundador del grup. Fins a l’extrem que la pasta fresca i la pasta seca, la massa de les pizzes, els gelats i el pa, tot, s’elabora a Enric Granados, sota les ordres de la xef Elisa Consolo.
Què cal demanar? Tot, també. Des d’una pasta farcida —els casoncelli de llamàntol amb beurre blanc i tàrtar de gamba freguen l’obscenitat, de com en són de bons— passant pels més coneguts espaguetis a la carbonara —amb un toc de tòfona i servits dins una roda de pecorino—, cada plat du el segell de la suculència i el luxe imprès en la seva (impecable) preparació. Des dels més senzills —els espaguetis a la norma— fins a un apartat de pizzes on cadascuna té un gir de gurmet. La més destacada, una pizza de carpaccio de gamba vermella amb encenalls de festuc. Compte amb les postres: Tasso va començar de pastisser i estima la seva vocació. El pastís de llimona —amb una capa de merenga de 18 cm d’alçada— o el de xocolata —amb caramel salat i praliné cruixent de cafè, servit sobre un plat de nata muntada— són delicioses odes a l’excés que fan sentir a periodistes veterans, bregats en els millors pessebres de premsa d’Espanya, com si fossin a la taula de nens d'un casament.
Quant costa menjar a Gloria Osteria?
"Intentem que cada restaurant tingui una personalitat d’acord amb la ciutat, és clar", explica Seydoux. La de Barcelona passa per "ser una mica més prèmium i clàssica que la de Madrid, perquè a Barcelona la gent sap menjar, valora el producte", continua, afalagador, i amb aquesta idea incorporen tot un apartat de peix cru a la italiana que no existeix a Madrid. La proteïna animal i la verdura són de km 0; els embotits i els formatges, italians, és clar. També hi ha picades d’ullet a la gastronomia local, com una bomba a la italiana. Seydoux parla d’un tiquet mitjà d’uns 35 a 45 euros, cosa que queda curta si fem una ullada als preus. Més aviat estem en el terreny dels 60-70. Però amb satisfacció garantida: ningú marxarà amb gana de Gloria Osteria; sortim a Enric Granados a un pas del K.O. per satisfacció. Aquest no serà l’últim local de Big Mamma a Barcelona: el següent serà al passeig de Gràcia, 44, als 800 m² que ha deixat buits el Citrus d’ANGrup.
NO T’HO PERDIS: Els millors restaurants italians de Barcelona