[title]
Marc Vilajuana i Alejandro Narés són 'Grego' i 'Techno', perquè ens entenguem. El cantant, actor i ballarí (busqueu-lo a la família del Club Súper 3, a part de projectes com 'Acte de fe') s'ha unit al músic i productor per dodanr forma a Gregotechno, un projecte singular i engrescador que treu el cant gregorià de l'església i l'acosta a la pista de ball. Curiosament, la combinació funciona de meravella, potser perquè totes dues músiques conviden a certa introversió i cerca de trascendència, encara que sigui en el cos, i justament per això titulen el seu espectacle 'La litúrgia del cos', que presenten en concert el 18 de desembre a La [2] de la Sala Apolo, amb els visuals de Xavier Arqué (doctor en nanobiotecnologia especialitzat en microscòpia i audiovisuals). De moment, podeu escoltar online alguns dels singles que formaran part del seu primer EP.
Com vas connectar amb el cant gregorià, a quina edat i per quina raó?
Marc Vilajuana: Jo ja feia música i, fortuïtament, el meu cosí em va regalar un videojoc de les croades. La banda sonora no era música medieval ni àrab, però tenia tota l'estètica modal i musical d'aquell moment. Vaig continuar estirant el fil, escoltant molt de cant gregorià, i vaig començar a formar-me en cursos d'especialització. Únicament de cant gregorià, fa uns set anys. He après francès per anar a França a estudiar-ne.
Això t'anava a preguntar, on s’ensenya el cant gregorià? Aquí se’n pot aprendre?
MV: No hi ha una acadèmia concreta, ni tan sols de música medieval, a Barcelona, però hi ha l'Schola Gregoriana de Catalunya, que són uns homes que fa moltíssim temps que canten junts a Les Corts, tot i que jo m'he volgut basar en unes notacions més primitives. He tirat molt de Paloma Gutiérrez del Arroyo, que ha begut de l'escola francesa. Hi ha festivals per a Espanya on es fa i a França s'ha estudiat molt.
Hi ha una tècnica concreta per cantar gregorià?
MV: Hi ha moltes hipòtesis de com podria haver estat. Nosaltres ens apropem al gregorià a partir del segle IV, que és quan comença a germinar i només està escrit a partir del segle X.
View this post on Instagram
Però tampoc podem saber exactament com sonava, oi?
MV: La interpretació monòdica es va perdre al llarg dels segles, perquè els estils van canviar, perquè al Renaixement o el Barroc no es fa la missa amb la mateixa música. Perquè és música de missa, és música sacra. Al segle XIX, en un monestir també de França, sempre França, Solesmes, comencen a veure a través de les fonts històriques com relacionar-se directament amb allò escrit originari. D'aquí ve el monestir de Silos, que agafa els estudis de Solesmes, etcètera. Però es va començar a interpretar d'una manera com molt plana, només atenent les notes, mentre que les notacions més primitives parlen de les dinàmiques i això és el que a mi més m'interessa.
I les més antigues de quan són?
MV: Del segle X.
Però l’origen ha de ser més antic, oi?
MV: Clar, en realitat també pren maneres d'interpretar del judaisme, perquè el cristianisme ve del judaisme. I al segle IV, s'entén que ja es comencen a congregar comunitats cristianes i comencen a tenir les eines per generar els seus ritus. Eines musicals, de gestos, d'objectes, de simbologia.
Necessites l'espai per crear el so. És a dir, que el cant gregorià potser no hauria existit sense un espai que ressonés, oi?
MV: Condiciona moltíssim. A l'inici els cristians s'ajuntaven clandestinament. En una cova, sota una casa… en catacumbes. I cada sonoritat condiciona. De vegades hi ha esglésies gegants, però per la porositat de la pedra no ressonen. Això ho vam poder conèixer fent un documental a l'Espanya ‘vaciada’ de Burgos [‘Inania’, de Júlia Girós i Vera Herrero Mercader].
Alejandro Narés: Sí, és molt interessant. Al llibre ‘How music works’, David Byrne diu justament al primer capítol que la música gregoriana està influenciada per l'espai, perquè pots fer notes molt llargues, i que la percussió africana també té moltes notes rítmiques perquè es fa a l’aire lliure. Explica com l'espai condiciona la música que sorgeix.
"Anem a espais medievals, digitalitzem l'acústica, l'agafem i la portem a la discoteca"
De fet, al documental hi ha un concert en una església. I, òbviament hi ha tecno i hi ha cant gregorià. Com es conjuga amb la sonoritat de l'espai?
AN: És un tema. De fet, tenim por de portar el projecte a les esglésies perquè potser no ens funcionaria acústicament. El cant sonarà superbé, però la base potser ressona massa. Aquella església en concret tenia una acústica concreta i estava tractada. De fet, fa poc vam fer un concert en una església i no ressonava com ens agradaria idealment. Per això ho volem portar també a la pista de ball, com a sales de discoteques.
MV: Una manera interessant que hem trobat per poder aplicar una sonoritat interessant dins d'una discoteca és digitalitzant acústiques d'espais medievals. És el que hem fet en aquest documental, és com una road movie de com fem això. Anem a espais medievals, digitalitzem l'acústica, l'agafem i la portem a la discoteca.
No sabia que es podia gravar un reverb.
MV: Jo tampoc ho sabia, soc bastant acústic, però sí.
AN: Ho hem fet a Burgos, però podem fer-ho aquí també. Com que som molt dependents del context acústic, no portem el nostre projecte a l'església, sinó que portem l'església al nostre projecte, amb les acústiques i amb referències visuals.
Com sorgeix Gregotechno?
AN: Quan el projecte encara no existia, el Marc tenia superclara la idea de “vull que el cant gregorià s'expandeixi del seu context i es pugui gaudir en espais que no siguin sacres, religiosos”. L'altra idea era que el volia associar molt al goig. Tot i que de vegades és obscur, és un cant que té moltes referències, com l'al·leluia, de coses relacionades amb el goig. Hi havia aquesta idea d'ampliar el context cap a una cosa festiva. Amb aquesta premissa vam començar a generar idees musicals. I ha sigut un procés de dos anys. Cada vegada estem afinant-ho més, però és un procés que no acaba mai.
MV: I ens trobem també que tant el techno com el cant gregorià són repertoris molt solitaris. No és salsa, no és un bolero. Pots estar en grup però estàs al teu rotllo. És una cosa bastant introspectiva. I també ens agradava jugar amb això.
AN: Sí, la introspecció era una cosa comuna als dos gèneres.
MV: I també veig que la litúrgia cristiana, que és la base d'aquest projecte, ha esdevingut molt platònica, molt ideal, molt teòrica i poc experiencial. I una idea de Gregotechno és portar-ho al cos. Per això la presentació del 18 de desembre es diu ‘La litúrgia del cos’.
AN: El Marc feia molt el discurs de “hi ha molt art que està relacionat amb l'església, però que podem apreciar fora de l'església”, com els quadres, per exemple.
MV: O una nadala.
AN: Exacte. I en l'imaginari popular, el gregorià està superassociat a l'església. Volem trencar això i portar-lo a altres llocs. D'aquí la idea de cantar gregorià als carrers, als lavabos, a tot arreu, per buscar contextos diferents, no només l'església.
MV: O sigui, encara que no sigui un espai sacre, el so pot ser sacre. Hi ha lavabos que sonen increïblement millor que esglésies. I també opino que és sacre tot allò que nosaltres sentim com a sacre. No és una cosa dogmàtica, és una cosa autogestionada en el sentit que si jo ho sento així, és així. Crec que l'espiritualitat té a veure amb això, amb el que sentim, i no tant amb el que és i no és.
"És sacre tot allò que nosaltres sentim com a sacre"
Ara teniu uns quants singles publicats que formaran part d’un EP.
MV: Hi ha uns 3.000 cants gregorians i en aquest primer disc el que vam fer va ser una selecció de cinc cants, tenint en compte que fossin de solista, que tinguessin modalitats musicals contrastades i que m'interpel·lessin a mi, la lletra concretament.
Són en llatí, sempre, oi?
MV: Sí. De vegades hi ha grec antic, del que ha quedat de l'antiga litúrgia, abans de llatinitzat-la, però en general és en llatí. I el que hem fet és, amb l'imaginari de la narrativa dels cants, buscar sons d'electrònica.
AN: Cada cant té una referència visual i sonora concreta, i conceptual. Per exemple, ‘Aquarum’ té referències de l'aigua, ‘Spiritum’ té referències de l'aire, del cel. I tot aquest imaginari, l'hem buscat en els sons i també en els visuals que hi ha en directe. El primer àlbum serà aquest EP de cinc cants, on hi ha una correlació entre tots ells, i un imaginari visual i sonor conceptual en cada tema. Sortirà al novembre o al desembre. També ha passat una cosa curiosa amb el projecte, i és que han sortit concerts sense tenir el disc acabat. Això també ens ha forçat positivament a crear més per poder fer un directe d'una hora.
Esteu parlant d’un primer EP, però hi haurà un altre disc. Serà un àlbum o també un EP?
AN: Jo crec que és àlbum. Però també estàvem parlant dels fer en acústic mateixos cants de l'EP. Ho estem parlant.
MV: Del nou disc no diria massa, però serà més creatiu.
AN: Sí, perquè en aquest primer treball hi ha hagut molt de concepte, hi ha hagut molta limitació. I ara estem experimentant més.
MV: Jo en aquest primer he volgut ser molt acadèmic, sobretot amb la part del gregorià. He partit molt dels neumes, m’ho he après de memòria. Hem tingut en compte que fossin textos de l'Antic Testament. Una sèrie de coses, que jo crec que són importants per generar unes bases. I ara estem en un moment més de laboratori.
AN: Per exemple, pel que fa a producció, el Marc no deixa utilitzar res més que reverb per la veu. O sigui, ni delays, ni autotune.
MV: I que em tallaven els melismes, tio. Em tallaven els melismes, que dius, això fa mil anys que existeix i m’ho tallaràs ara?
AN: Clar, a vegades, perquè quadrés amb el ritme, es tallava un tros de la veu, i el Marc deia, “no, no, aquí hi ha un melisma”.
Esclar, com fas quadrar el ritme?
AN: Ho has de quadrar... Sí, ha sigut un tema, un gran tema.
MV: Gregorià: modal i ad libitum, bé, sense tempo. Techno: tonal i amb tempo.
I no deus cantar amb una claqueta, òbviament.
MV: ‘Nein’. No, no, jo el que vaig fer va ser aprendre amb totes les dinàmiques, amb una hipòtesi de com es devia haver interpetat, però completament basat en manuscrits del segle X suïssos, i després encabir això a la claqueta.
AN: Un punt interessant és que, com que el projecte vol ser accessible, pensàvem “si fem estructures sense tornades, que siguin com més conceptuals, més líriques, del Marc cantant tota l'estona, potser és més difícil que sigui accessible”. Per això vam decidir fer tornades. I sí que tenim parts més ambientals, i després ve la tornada, amb tot quantitzat i la veu samplejada, perquè allà tinguis el moment de ball. És el que hem fet aquest primer treball, però ara estem oberts a potser fer estructures diferents, més obertes.
MV: Realment, aquest disc ha sigut un estira-i-arronsa entre Grego i Techno.