[title]
Encara falten alguns mesos per al festival d'Eurovisió, però des de setembre passat corre per Europa una brillant alternativa que pal·liaria el caire buit i bolcat únicament a l''entertainment' que ha adquirit el més antic i vell dels concursos continentals. Es tracta de 'Concours européen de la chanson philosophique', un espectacle que arriba al Lliure des de Lausana per mirar de canviar les coses. El xou ja ha trepitjat algunes ciutats europees i, a cada lloc, busca un jurat local per puntuar els cançons. Aquí votaran: Antonio Baños, Dolors Bramon, David Bueno, Marina Garcés, Albert Lladó, Dolors Miquel i Bel Olid. Els seus creadors, Claire de Ribaupierre i Massimo Furlan, ens ofereixen algunes idees per fer entrar la filosofia contemporània a Eurovisió.
1. Que les cançons les facin pensadors: Santiago Alba Rico, José Bragança de Miranda o Michela Marzano són alguns dels autors de les lletres de les onze cançons que els intèrprets cantaran en escena. Parlen, ens diu De Ribaupierre, d'ecologia, migració, feminisme, violència, de "l'amenaça del poder únic", "el lloc de tots els animals al planeta", de canibalisme... "Tots són cançons de filòsofs vius escrites expressament per a l'espectacle a partir dels temes que tracten habitualment", afegeix.
2. Que cada llengua s'expressi a la seva manera: per a Furlan, Eurovisió va deixar de ser el que era quan tothom va començar a cantar en anglès. De petit, diu, mirava tota aquella corrua de vocalistes que s'expressaven en bona part de les llengües d'Europa sense entendre res. "Això et feia somiar", apunta. "Nosaltres hem pensat la música per a cada llengua, per a cada cultura", diu. "Hem volgut crear 'hits', però també una música que vol ser cínica, burleta", afegeix. No debades, compten amb Monika Ballwein, col·laboradora de la diva austríaca Conchita Wurst, guanyadora d'Eurovisió 2014. "Hem fet unes cançons brutals: la italiana, per exemple, podria anar perfectament al festival de San Remo", assegura Furlan.
3. Que la filosofia surti del gueto: "normalment, a la filosofia s'hi acosten acadèmics, gent formada, i nosaltres volem arribar a tothom, fins i tot a la gent que no té el costum de relacionar-se amb altra gent que parla i vol transmetre idees", apunta De Ribaupierre. D'aquí el caire despreocupat de la posada en escena.
4. Que sigui un festival popular, no populista: De Ribaupierre contraposa allò popular al populisme, que "divideix, critica els intel·lectuals, estigmatitza". Per a ella, allò popular és "la cultura que tothom pot compartir", sense segregar. És a dir, volen que tothom reflexioni i s'ho passi bé, sense importar d'on són, d'on venen, què són.
5. Que els músics siguin valents: "la contestació fa por", s'exclama Furlan. Els temes que s'escolten al festival de la cançó europea, indica, no surten del trinomi facilot "t'estimo", "et trobo a faltar", "pateixo". "No hem d'oblidar que la música segueix una lògicament merament econòmica", deixa clar De Ribaupierre. "Cal que els músics tornin a ser valents", diu.
6. Que el concurs torni a ser seriós: abans, diu Furlan, "Eurovisió era molt seriós" i ara és "només entreteniment". Això no obstant, els dos creadors de 'Concours européen de la chanson philosophique' són conscients que s'enfronten a un esdeveniment que "tothom detesta, però que tothom coneix".
NO T'HO PERDIS: Teatre francòfon a Barcelona