[title]
Fins a tres vegades va veure Quim Àvila el 'Wasted' de Kate Tempest dirigit per Iván Morales. Per això, quan des del Lliure li van dir que l'últim treball amb La Kompanyia el faria amb ell, s'hi va abocar de cap. L'actor, a la primera reunió, anava amb la idea de proposar alguna cosa de l'escriptora i rapera anglesa, però Morales tenia clar que havien de portar a escena el 'best-seller' de James Rhodes 'Instrumental', un volum que explica com la passió per la música va ajudar-lo a superar els abusos que havia patit de petit. Àvila se'l va llegir i, com bé diu, no va tenir res a dir, va quedar-ne impactat, tot i la “por” que tenia de posar un text tan cru dalt de l'escenari.
“El principal repte ha estat despullar l'obra de tota mena de judicis, ja que és fàcil que el llibre et generi odi, ràbia, però la meva feina com a actor és treure del mig els judicis i aconseguir que el públic faci de lector”, matisa Àvila. Per assolir l'objectiu, afegeix, han activat mecanismes de “distanciament constant”, encara que sovint ell parli en primera persona. La posada en escena té molt a veure amb els concerts-xerrada que fa el mateix Rhodes parlant del seu cas. D'aquí que la música clàssica sigui un element important de l'espectacle: Àvila recomana els espectadors que arribin al teatre un quart d'hora abans per submergir-se en la peça.
Àvila no ha pogut parlar amb Rhodes. Però sí que van conversar amb la Vicki Bernadet, presidenta d'una fundació que ajuda les persones que van patir abusos quan eren nens. “Ens va fer entendre tot el que no enteníem”, aclareix l'actor. “El punt de comunió entre tots nosaltres passa per la relació pare-fill, ja que jo soc fill i l'Ivan és pare, i a partir d'aquí hem pogut fer l'exercici de donar forma a l'obra”, indica.
Tot i haver gastat només 25 anys, aquest no és el primer monòleg d'Àvila. Quan en tenia 20 ja va brillar amb el 'Ricard de 3r', de Gerard Guix, nascut al projecte Croquis de la Sala Beckett, que després va passar per La Villarroel i la Sala Flyhard. “Si allà feia un recorregut físic i emocional acompanyat de la paraula, aquí és just a l'inrevés”, explica.
'Instrumental' és l'única peça que ha sobreviscut a la sèrie de monòlegs que els actors de la liquidada La Kompanyia del Lliure havien de protagonitzar a finals d'aquesta temporada. Mentre feia la segona temporada d''In memoriam', als matins va assajar amb Morales l'espectacle. I quan el teatre va decidir prescindir dels serveis de la tropa, es va trobar que l'adaptació del llibre de Rhodes ja estava acabada. I aquí el tenim.
Per a ell, hi ha un abans i un després d'entrar a formar part de la companyia jove del Lliure. No només perquè se li van obrir moltes portes, sinó perquè, diu, ha pogut “experimentar com es fa una mena de teatre que no havia vist mai, amb grans pressupostos”, a banda de poder treballar “amb gent molt potent”, del mateix Lluís Pasqual a Pau Carrió, Pablo Messiez o David Selvas. “M'he hagut d'exigir molt més a mi mateix”, confessa.
Si ha de quedar-se amb un record d'aquests tres anys a La Kompanyia es queda amb el primer dia del taller que van fer amb Messiez pel que seria 'El temps que estiguem junts'. Els intèrprets de la troba van fer una mena de catarsi, durant la qual “es van desactivar moltes tensions que havien quedat amagades”. Una polèmica? El seu paper de Belize a 'Àngels a Amèrica', on va intentar fer evident, assegura, que el personatge d'un transvestit negre no era per a ell, sinó per a un actor racialitzat.
Àvila diu que es dedica al teatre perquè aixo el fa feliç. Fill d'una família amb cinc germans, això li ha ensenyat que hi ha moltes maneres de veure i viure la vida i el teatre, precisament, “permet connectar el públic amb moltes realitats alienes”. Ell creu que més en l'actor creador que en l'actor instrument. Li agrada molt el teatre contemporani: va debutar amb la demolidora 'Shopping & fucking' de Mark Ravenhill al Tantarantana. Tanmateix, troba a faltar tocar més el clàssic. Tot arribarà.
NO T'HO PERDIS: Grans èxits del teatre anglosaxó a la cartellera de Barcelona