[title]
Actualment, en una nau de la Verneda s’està fent història del cinema. S’hi grava el primer llargmetratge català d'animació en stop-motion, dirigit per la guionista, directora i animadora Irene Iborra. Sota el títol ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ el film explica com la vida d’una nena de dotze anys i la seva família canvia per culpa d’un desnonament. La directora ens obre les portes del rodatge i ens acompanya per 1.600 metres quadrats de platós i tallers on els ninots cobren vida fotograma a fotograma.
“Utilitzar titelles per explicar aquesta història ens permet tractar temes durs i explicar-los als nens. Els infants s’identifiquen amb aquests personatges, que tenen la seva edat, però al mateix temps són ninots i això genera una distància que permet pots explicar-los moltes coses del món”, explica la directora. Irene Iborra sempre ha dirigit curtmetratges fent servir aquesta tècnica i, de fet, és una de les fundadores de Citoplasmas, una productora dedicada exclusivament a la gravació en stop-motion.
Davant dels efectes especials hiperrealistes i les possibilitats que ofereix la tecnologia, Irene Iborra es va apassionar per aquesta tècnica meticulosa i lenta que, com ella explica, “és el cinema fet artesania”. “El que més m’agrada del stop-motion és poder treballar amb les mans i amb la capacitat d’expressió dels materials. No només animem els ninots, sinó que animem la sorra, la plastilina, la roba, la llana”, afegeix. Per a la directora “aquest poder simbòlic” és molt seductor i una gran font d’oportunitats. “A través de la calidesa del tacte podem explicar als infants com és “reinventar-se la vida en un pis ocupat a la perifèria Barcelona”.
El film té l’origen en un llibre juvenil de Maite Carranza, que es diu ‘La pel·lícula de la vida’, guardonat amb diversos premis i traduït a vuit llengües diferents. En la versió cinematogràfica del projecte no només hi participa Citoplasmas, sinó que hi ha implicades productores d’Espanya, França, Bèlgica i Xile, que ja fa cinc anys que treballen perquè la pel·lícula vegi la llum. “És un treball de moltíssimes persones, hi ha molts equips que entren i surten, i hem comptat amb la col·laboració de professionals de tota mena”, conta la directora. És el cas de l’actriu Emma Suárez i el periodista Jordi Évole, que posaran veus a alguns dels personatges.
Però ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ no és només primer film en stop-motion fet en català. També és el primer llargmetratge d’aquestes característiques dirigit per una dona a l’Estat Espanyol. “Sento que d’alguna manera estic obrint camí”, diu Iborra satisfeta, però també fa una advertència: “tinc una mica de por que això desviï l'atenció del tema del film, que aborda la pobresa infantil, i que és el més important per a mi”.