[title]
Potser darrerament heu sentit a parlar del Gambling. Es podria traduir com a joc d’aposta i consisteix en jugar-se un bé material o diners en metàl·lic sobre el resultat d’un esdeveniment incert. El motiu que impulsa el jugador és l’obtenció d’un estímul lúdic i/o econòmic.
Tots els indicadors demostren un increment molt destacat de les apostes en línia en els darrers anys, especialment de les esportives, i també de jocs com el casino, el pòquer o el bingo a través d’Internet. El boom d’aquest tipus de diversió, gràcies en gran part a unes fortes i constants campanyes publicitàries protagonitzades per cares conegudes (bàsicament esportistes de primera línia i presentadors estrella de televisió), els diners inicials que regalen per jugar, i l’obertura de molts salons recreatius i de joc en poc temps, ha encès les alarmes. Mentre als casinos i bingos "tradicionals" hi ha un control d’aquells adults que hi accedeixen, a la xarxa tot això es fa més difícil de controlar — i més fàcil d’accedir al joc encara que, per exemple, no es tingui l’edat legal per fer-ho, i, com sabeu, Internet no té horaris i és accessible des de qualsevol lloc.
Una xifra especialment preocupant: 4 de cada 10 ludòpates s’enganxen als jocs d’apostes quan encara són menors d’edat. Així ho indiquen les dades epidemiològiques disponibles. Que l’addicció al joc és un problema greu queda fora de tot dubte, un problema de salut pública, com afirma la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS). Des de l’Hospital de Sant Joan de Déu, que disposa d’una unitat especialitzada en joc patològic dedicada a joves i adolescents, expliquen sobre la matinera edat de les addiccions: "La majoria de nois i noies d’entre 11 i 16 anys amb conductes problemàtiques respecte el joc han desenvolupat la seva obsessió bàsicament a través o a partir dels jocs d’ordinador i de les xarxes socials que consumeixen habitualment a les seves llars”.
Què podem fer en 5 passos
Si som amics o familiars d’una persona addicta al joc, aquestes són algunes de les recomanacions que fan des de 'Fora de joc', associació per a la rehabilitació de jugadors patològics i altres addiccions:
1. Us heu de mostrar disposats a ajudar-lo, a complir unes mesures preventives, un tractament que l'ajudi a deixar el joc, a recolzar-lo tot i que pugui recaure o equivocar-se. Tenir clar que quan més consens i recolzament tingui el jugador, més fàcil serà que accepti el problema i lluiti per sortir-se’n.
2. Resoldre la pròpia situació emocional, per posteriorment intentar entendre que estan davant d’una addicció. La fermesa amb què es plantegi al jugador els objectius i mesures a seguir han d’anar acompanyades amb comprensió dels comportaments que té el jugador, posant-se emocionalment en la seva situació. Cal mostrar respecte com a persona mentre s’ofereix el recolzament per fer allò necessari per mantenir l’abstinència en jugar.
3. Acudir al suport de professionals, psicòlegs o psiquiatres, amb experiència en joc patològic i addiccions. Rebre l’orientació necessària davant els problemes que sorgiran, facilitar el compliment de les mesures preventives i aconseguir un abordatge terapèutic del menor i el seu problema. La rehabilitació és un procés llarg i recuperar la confiança estarà associat al compliment de molts objectius diferents, no només el control dels diners.
4. En el cas que sospiteu que per al noi o noia el joc ha passat de ser un entreteniment a una necessitat, poseu-vos en contacte amb els professionals sanitaris del vostre centre d’atenció primària. D’altra banda, a Catalunya hi ha hospitals públics amb unitats especialitzades en joc patològic, dues d’elles dedicades a adolescents i joves. I disposeu de l’ajuda les 24 hores del dia del telèfon CatSalut Respon (061). També us podeu contactar amb ACENCAS, Associació Centre Català d’Addiccions Socials.
Llegiu a Internet Segura de la Generalitat de Catalunya l’article complet.