[title]
El Teatre Lliure ha posat en marxa una línia de programació digital a distància, però els grans teatres han renunciat a programar en viu fins a la temporada vinent. L'excepció serà la Sala Beckett que “obrirà com més aviat millor”, confirma el seu director Toni Casares: “A falta d'ajustar els protocols sanitaris, la idea és aprofitar la nostra condició –espai privat de petit format i amb ajuda pública–, i assumir el deure com una de les poques sales que ens ho podem permetre. Serem un banc de proves per veure com ha de funcionar la reobertura de tot el sector”.
La intenció per començar serà reprendre les funcions de '‘La morta’ de Pompeu Crehuet', obra suspesa per l'estat d'alarma, que podria ser el primer muntatge que es vegi en el camí de la “nova normalitat”. S'apostarà també per la continuïtat de les produccions pròpies de la sala, segons Casares perquè “hem pres el compromís de mantenir els projectes que ja estaven en marxa”. Encara no hi ha dates tancades a l'espera de saber com evolucionen les fases, tot i que la intenció és obrir ja sigui amb limitacions a 1/3 de l'inici de la desescalada –a partir de la fase 2– o al 50% de l'ocupació prevista per a finals de juny.
Entre la necessitat, les xifres i les mesures de prevenció
El Festival Grec ha decidit tirar endavant amb l'edició 2020, com va avançar fa uns dies el seu director Francesc Casadesús, encara que no se sap en quin format. Mentre s'estudien fórmules per materialitzar-lo, les sales privades romandran tancades mínim fins a setembre, així ho va decidir en assemblea aquesta setmana la patronal dels teatres privats, ADETCA. Isabel Vidal, la seva presidenta i també gerent del Grup Focus, assegura que sense ajudes públiques concretes els teatres no poden obrir ni a 1/3 ni al 50% d'ocupació: “el sector s'haurà de mantenir hivernat. No podem desnaturalitzar una activitat que és essencialment presencial i social”.
Sense alternatives
La disjuntiva sobre si obrir o no ni tan sols es planteja a les sales més petites i amb altres condicions de finançament. Com reconeix Ferran Murillo, director del Tantaranta, espai amb 100 localitats, “sense un pla d’activació del consum cultural obrir és inviable econòmicament. Amb la previsió d’ingressos que s’esperen en aquests moments seria insuficient tant per a les companyies com per a l’espai, no cobriríem uns mínims”.
Com obrir?
“Com a empresa, ens diuen que la solució són els crèdits, però obliden que no sabrem si després els podrem pagar”, es queixa Semolina Tomic de l'Antic Teatre, sala off ja en perill abans de la crisi, que també es planteja reprendre l'activitat tan aviat com es pugui. Una incertesa que també pateix el seu bar amb terrassa, font de finançament de l'espai: “No sabem quina mena de mesures sanitàries hem de prendre, no sabem com obrir”, conclou Tomic.
Protegir espectadors i també treballadors
Les mesures sanitàries que hauran d'adoptar els espais, encara per definir, hauran de protegir espectadors però també intèrprets, tècnics i la resta de treballadors dels teatres, un cost inassumible sense un pla d'ajudes públiques sobre la taula. Vidal des d'ADETCA assegura que s'ha de fer “l'impossible per tornar”, i es remarca el greuge comparatiu que s'aplica en la normativa, per exemple, a les esglésies que admetran d'entrada en la desescalada ocupacions del 50%.
De moment, per mitigar l'impacte immediat, des d'ADETCA s'aposta per portar espectacles de productores privades a sales i teatres públics, de Barcelona i altres municipis, espais que puguin assumir els percentatges d'ocupació reduïts i els costos de la implantació de mesures sanitàries. També aposten per una normativa de rang d'aforament, que flexibilitzi l'ocupació sobretot en els espais petits: “No és el mateix la concentració d'espectadors a una sala de 1.000 localitats que en una de 100”, remata Vidal.