[title]
No sé si aquest és el shakesperià hivern del vostre descontentament, però sí que fa un fred de nassos. Som en els dies més gèlids de l'any a Barcelona, aquell grapat de jornades en què la pujada de gener agreuja la baixada del termòmetre. Bé, us portem un petit (però gens menyspreable) motiu d'alegria: acaba d'obrir portes el Migrat (Urgell, 92. De dl. a dv. de 9 a 18 h) el segon restaurant que la família propietària del Gelida, els Llopart, ha obert en tres generacions dedicades a l'hostaleria.
(Pels que baixen de l'hort: el Gelida és una casa de menjars a l'Eixample que l'any vinent complirà 80 anys de vida. Es distingeixen per tenir una carta amb una quarantena llarga de plats de cuina catalana casolana amb preus d'entre 4 i vuit euros: fideus a la cassola, mongeta amb patates, bacallà a la llauna, capipota, fricandó i peix fresc... El seu flam de mató tenia un club de fans al Facebook. Tota una institució popular de la cuina catalana i l'esmorzar de forquilla a Barcelona, vaja).
Aquest no és el primer 'spin-off' del Gelida –recordem els molt recomanables Santornemi i Bo de Bernat, de cuiners formats als fogons de la casa mare– però sí que és la segona producció pròpia de la família Llopart en quasi 80 anys. A finals del desembre passat, en Gerard Llopart, va travessar el carrer i va obrir el Migrat. Sembla una broma: una migració que comporta travessar el pas de vianants, no? No és un joc de paraules en absolut. "Quan van obrir el Gelida, el 1946, els meus avis venien d'una masia de Gelida, Can Migrat. És un homenatge", explica en Gerard, tercera generació de restauradors.
No hem anat a fer un Gelida prèmium, només a donar oxigen a l'original
El Migrat funciona "per donar una mica d'oxigen al Gelida i per donar cabuda a la clientela d'allà", diu. Qui no hagi menjat mai al Gelida no entendrà el fenomen: dona de menjar a quasi 500 persones cada dia, des de l'hora d'esmorzar a la de dinar, la terrassa a vegades es col·lapsa i la gent fa cua gustosa 45 minuts, si cal, per trobar-hi taula. Així doncs, el Migrat és "una extensió. No hem anat a fer un Gelida prèmium. Els clients ens diuen: 'el menjar és igual', i amb això ja estan molt contents. No volia canviar res".
És una extensió rejovenida i molt ben parida, un Gelida de butxaca. Mateixa carta, un xic més reduïda –passem de 40 plats a la trentena llarga– mateixos preus, i una carta que en lloc de ser un full mecanografiat i plastificat es pinta al vidre de l'entrada. Hi ha millores: la cervesa és collonuda, cervesa de bodega que ve directament del barril de l'altell, sense pasteuritzar. I han col·locat botes de vi negre Priorat i blanc de Gandesa. Hi dinem: truita de carxofes feta al minut, capipota suculent inconfusible, i una ensaladilla russa clàssica ben feta i de manual. Flam de la casa boníssim. Got de priorat, coca-cola, pastís de Santiago, el tiquet tot just sobrepassa els vint euros.
El Migrat no és només una ampliació, sinó una conseqüència del relleu generacional; l'Albert Llopart, enginyer industrial de formació, s'ha jubilat fa poc. Llopart fil, també enginyer industrial, el 2016 va tornar del Perú per deixar la carrera tècnica per l'hostaleria. "De petit corria per aquí, esclar, i ajudava. Després d'estudiar la carrera vaig treballar d'enginyer i no era la meva intenció continuar el negoci. Però els meus pares es volien jubilar i no sabien donar-li una sortida digna. Digna en el sentit de mantenir el negoci i que continués igual. Si te'l traspasses, això ja no ho saps mai. No està al teu abast", valora en Gerard. Un escrúpol, aquest, que en el món de la restauració és car de veure.
És un negoci dur, però agraït. Tothom que ve en surt content
Té 45 anys i ha vist món. Ara el seu, de dilluns a divendres, és la cantonada de Diputació amb Urgell. Troba a faltar la vida anterior? "No. Aquest és negoci dur, però també molt agraït. No és fàcil gestionar tant de personal, però estic feliç. Perquè quasi tothom que ve en surt content". El Migrat també té una història bonica en el seu traspàs: "Era el Bar La Palmera, d'en Vicenç Bosch, un veí molt proper. Ell és client nostre, ve cada dia, i em deia sempre que havia d'agafar el local. Doncs ja hi som".
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de cuina catalana de Barcelona