[title]
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat la compra de la Casa Gomis. Molts barcelonins i barcelonines respiraran alleugerits: aquest singular habitatge que dialoga amb la naturalesa de la Ricarda estava amenaçat per l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Amb la compra, el Ministeri de Cultura es compromet a convertir l'emblemàtica joia arquitectònica en un centre cultural obert a la ciutadania, després d'un 2024 en què, gràcies a la Biennal Nòmada Manifesta, el públic ha pogut visitar-la, descobrir-la i enamorar-se'n.
La compra d'aquesta casa per part de l'Estat Espanyol ha sigut pel valor de 7.249.077,26 euros, segons ha anunciat el ministre de Cultura. L'Estat l'ha comprada a la mateixa família Gomis que, fins ara, encara n'era la propietària, tot i que feia anys que ningú hi vivia a causa del soroll dels avions de l'aeroport que sobrevolen l'edifici de manera gairebé ininterrompuda.
Fins ara, el futur de la casa i de l'entorn de la Ricaarda era motiu de debat, ja que diverses entitats veïnals i ecologistes s'oposen a l'ampliació de la pista de l'aeroport del Prat a sobre d'aquesta llacuna, un ecosistema catalogat i protegit per la xarxa europea Natura 2000.
El patrimoni natural de la Ricarda continua amenaçat, però de moment la notícia del Ministeri de Cultura ens confirma que la Casa Gomis no desapareixerà: Urtasun ha explicat que, en un futur, s'hi podran fer trobades i visites guiades, i que l'habitatge tindrà un paper destacat en la programació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura el 2026 i al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que també acollirà la capital catalana.
La Casa Gomis, una joia racionalista envoltada de natura
Aquest singular edifici, que el 2021 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, és obra de l'arquitecte Antoni Bonet, qui va rebre un encàrrec de l'enginyer i empresari Ricardo Gomis i la seva parella, Inés Bertrand, per a construir la seva casa d'estiueig, ben a tocar del mar Mediterrani.
La casa mira a la llacuna de la Ricarda, al mar Mediterrani i està envoltada d'una pineda, un espai natural protegit que està envoltat d'infraestructures de tota mena i molt a prop de l'aeroport del Prat, però que en l'any que es va inaugurar, el 1963, suposava un diàleg entre la natura i l'arquitectura. Potser l'element més reconeixible de la casa és el seu sostre, una coberta que enllaça de successives voltes catalanes construïdes amb ceràmica vidriada, que imiten les dunes de la platja. A l'interior s'hi conserven obres d'art d'alt nivell, com un mural tèxtil de Magda Bolumar, gravats d'Antoni Tàpies, ceràmiques de Chiara Camoni o fotografies de Carlos Pérez Siquier. A més, la casa també té un valor històric: durant la dictadura i la transició, va convertir-se en un espai de creació i trobada de l'avantguarda cultural.