[title]
Apunt positiu: els consumidors cada vegada més demanem on i qui fa la roba que vestim i també estudiem l'etiqueta i la composició de les peces que entren a l'armari, tot gràcies a la consciència creixent de les formes de consum més sostenibles i a moviments globals com el de Fashion Revolution, que reivindica el treball digne i el respecte pel medi ambient sorgida arran de l'accident a la fàbrica Rana Plaza a Dhaka, Bangladesh, el 2013. Apunt negatiu: tot i que els productes de luxe quedin lluny del nostre horitzó, indignen notícies com les que recentment publicaven mitjans econòmics sobre Burberry: el 2018 la marca britànica ha eliminat estoc (sobretot cosmètics) per valor de 38 milions de dòlars per no perdre exclusivitat ni valor de marca. Malgrat tot, recollim cinc indicatius que permeten mirar la indústria amb cert optimisme.
1. Vambes de plàstic reciclat
© Adidas
Adidas, que el 2016 va llançar al mercat unes vambes fetes a partir de plàstic d'ampolles reciclat, anunciava fa pocs dies la voluntat de desprendre's poc a poc d'aquesta matèria i el compromís d'utilitzar només polièster reciclat en sabates i tèxtil pels volts del 2024, prescindint així del plàstic verge. Coincideix amb els resultats publicats per Green Peace de la campanya 'Detox my fashion' que des de 2011 reivindica la reducció l'ús de tòxics en la indústria de la moda.
2. La indústria diu 'no' als pesticides
Hati Cecil Visuals / © GreenPeace
Les grans cadenes de distribució i marques de luxe no en queden al marge i treballen per aconseguir reduir a zero l'emissió de substàncies químiques i tòxiques en la seva cadena de producció l'any 2020; segons els informes, les capdavanteres són marques de 'retail' com Benetton, Inditex o H&M, que va ser de les primeres a fer seva la voluntat de 'detox'. Progressen adequadament, però en segona línia, firmes com Valentino, Burberry o Levi's.
3. Texitis alternatius i roba circular
© H&M
Aquesta no és l'única batalla sostenible que té entre mans l'empresa sueca, com explica la responsable de comunicació d'H&M Spain, Ona Bascuñán: "L'objectiu de cara als propers anys es treballar amb teixits que procedeixin de materials reciclats o de fonts més sostenibles (com poden ser tencel, el 'better cotton' i el cotó orgànic) per no ser dependents de matèries primeres que s'esgotaran". També confien en la reutilització i la vida circular de la roba, una iniciativa que van engegar el 2013 i que funciona bé a nivell global i també a Espanya: "som el segon o tercer mercat de tots els de la marca on més roba es recull", indica Bascuñán.
3. Exercicis de transparència
© H&M
En una entrevista al diari Modaes, els responsables de l'Index Higg –que permet mesurar la sostenibilitat de les peces de roba– assenyalaven la inversió en innovació de les empreses pe treballar amb nous teixits i disminuir residus i la progressiva transparència respecte a qüestions com els processos de producció i les condicions laborals dels treballadors. "A H&M hem estat dels primers a a publicar la nostra llista de proveïdors", continua Bascuñán, "i la col·lecció 'conscious exclusive' permet, a través d'un codi, conèixer la fàbrica on s'ha fet el producte, el número de persones que hi treballen, els materials i cura que requereix la peça de roba adquirida".
4. El treball digne sempre
© Thinking Mu
A petita escala, destaca l'exemple de Thinking Mu, una marca nascuda a Barcelona que aposta per la sostenibilitat usant teixits com el cànem tenyit amb flors i fibres sintètiques com el polièster reciclat i produeix a Sabadell, Igualada i també a l'Índia, on treballen una setantena de persones. "Tenen estoc i coneixement, els paguem bé, no els fem anar amb presses i volem donar-los més producció perquè puguin créixer", explica Pepe Barguñó. "La idea és que cada vegada hi hagi més roba sostenible, i també treballadors dignes al tercer món".
5. A les nostres mans
Però de nou es posa sobre la taula un altre dels grans què: cal continuar educant el públic a consumir menys, perquè, com recorda Barguñó, "seguim produïnt quan en realitat potser no seria necessari".