[title]
¿Aquest any sí? Mercè March, mestressa de La Paloma (Tigre, 27), més que centenària sala, ens acaba d'explicar que l'obertura de la mítica sala de balls i concerts del Raval és propera. En un món on s'abusa i es buida el significat de l'adjectiu 'mític', La Paloma el mereix. Estem parlant de “la sala de ball més antiga d'Europa”, explica March amb orgull, "potser no és el cabaret o el teatre més antic, crec que això seria el Moulin Rouge, però sí que és el lloc més antic d'Europa on la gent ve a ballar".
La mestressa vaticina que ja està quasi tot enllestit: "La insonorització ja està pràcticament acabada. Ara estem enllestint coses com posar neveres noves, els focus i insonoritzar els aires condicionats, que ja de pas que fèiem obres els vam posar nous", explica.
Resem perquè no s'escapi cap decibel. Han passat dotze anys d'ençà el darrer ball de la Paloma, que va ser la Nit de Cap d'Any del 2006. L'Ajuntament els va suspendre la llicència per no acomplir la normativa municipal de so (encara que March matisa que no l'han perduda mai, la llicència). ¿Què ha passat en aquests dotze anys? "Doncs jo he vingut a treballar aquí gairebé cada dia", diu.
El repte de la insonorització
La sala mai no ha negat la necessitat de contenir el so, i va efectuar les obres pertinents. Volien reobrir. El 2010 un jutge va anul·lar la suspensió, i l'Ajuntament la va recórrer. El problema, resumeix March, "és que a diferència d'altres sales no hem tingut cap ajuda, i l'Ajuntament no ha tingut en compte que no és el mateix insonoritzar una nau industrial de Poblenou que una sala de cent anys". Apart de l'adequació de la sala de ball i concert, va sorgir la necessitat de regularitzar locals annexos i camerinos, van caducar dates d'execució d'obra i amb el pas dels anys les normatives van canviar i es van haver de tornar a demanar permisos. Un malson de 'work in progress' (March aprofita per demanar "a veure si l'Ajuntament ens dona un cop de mà amb alguna subvenció").
Hi han hagut tantes obertures de La Paloma en fals que prefereix no donar cap data. Perquè, després de tot, "hem estat dotze anys tancats. I les costums de la gent han canviat molt. Tu imagina't, el senyor de 70 i escaig, quan vam tancar, avui en tindrà uns 90. Tu creus que podrà venir?", es pregunta. Així doncs, cal ser prudents i anar pas a a pas: "Començarem fent ball i concerts, amb la mateixa orientació que quan vam tancar. Farem el que podrem, perquè dotze anys tancats ens han desgastat molt. No sabem si podrem fer tantes sessions de tarda com abans, però tindrem una orquestra i volem que la gent torni a ballar". No hi ha una data concreta, però tot apunta a què aquest moment màgic en què la música tornarà a sonar a aquest preciós local del Raval serà a la tardor d'aquest mateix any.
Objectiu reobertura
Per una banda sacrifici. Per l'altra, il·lusió. Perquè "a la gent li riuen els ulls quan li parles de la Paloma, i tothom en té un bon record. I imagina't la nostra il·lusió, perquè per aguantar dotze anys una sala tancada cal molt sacrifici i molta il·lusió", s'emociona March.
Una cosa és ben segura: quan reobri, els habituals us hi sentireu com si el temps s'hi hagués aturat. Perquè els pans d'or, el vellut vermell i els llotges –ara amb una barana afegida per seguretat– són els mateixos de les nits que hi vam anar a veure Sisa, Calexico –un dels millors concerts del 2002!– i Super Furry Animals. Per força: són un element patrimonial que s'ha de respectar. Això impedeix que acabi com la seva parenta Cibeles, del besoncle polític de March: avui, un CAP i un bloc de pisos.
Creuem els dits
