[title]
La representació de les nostres estrelles i personalitats
Sempre he pensat que el patrimoni audiovisual català està mancat de pel·lícules, telefilms o sèries sobre els nostres personatges històrics més destacats, sobre la nostra flora i fauna. ¿Per què encara no hem tingut collons o ovaris de fer una sèrie sobre el cas Fèlix Millet, protagonitzada per Pep Sais? Una pel·li sobre el jove Jordi Pujol, amb David Bagés encapçalant el repartiment? Un biopic de Mary Santpere, interpretada per la gran Alba Florejachs? La vida de Montserrat Roig, amb Emma Vilarasau com a estrella? Sí, d’acord, Vicky Peña va ser Mercè Rodoreda gràcies a Ventura Pons; Joan Carreras va dur els bigotis de Dalí gràcies, també!, a Ventura Pons; Joan Pera va ser un Pau Casals televisiu molt creïble; i Julieta Serrano ens va regalar una La Monyos sensacional. Eduard Fernández, abans de ser els terribles Millán-Astray i Francisco Paesa, es va convertir en el bondadós Pere Casaldàliga a la tele; Abel Folk, en Narcís Monturiol, en un llargmetratge de Francesc Bellmunt; i Luis Iriondo, en Lluís Companys, en una pel·li de Josep Maria Forn.
El 1985, a la sèrie 'La huella del crimen', Arnau Vilardebó es va ficar en la pell (cremadíssima) de Ricardo Fernández Sánchez, més conegut com a Ricardito i autor de l’assassinat de Pablo Casado, de qui n’era el criat i amant. El succés real es va produir el 1929, i el cineasta Ricardo Franco el va mostrar en un capítol de l’esmentada sèrie de TVE, titulat 'El caso del cadáver descuartizado'. 16 anys abans del crim del Ricardito, moria Enriqueta Martí, la Vampira del Raval, sobre la qual feia anys que jo n’esperava un biopic. El realitzador Lluís Danés m’ha fet feliç, i el novembre començarà el rodatge de 'La Vampira de Barcelona', amb Nora Navas ('Pa negre', 'Dolor y gloria') com a Enriqueta Martí. Una elecció molt encertada. La produïrà Brutal Media, amb Filmax i TV3.
Enriqueta Martí, un cap de turc
El projecte de 'La Vampira de Barcelona' té 11 anys, i el guió definitiu el firmen Lluís Arcarazo i Maria Jaén. "Desmuntem el mite de la Vampira", m’assegura Danés, i afegeix que "la Barcelona de l’època va convertir en un monstre Enriqueta Martí per tapar la maldat absoluta i les conxorxes de les classes altes, els polítics i la policia. L’Enriqueta no era una dona centrada, no, i a la pel·lícula no la disculparem, però l’única cosa que es va poder demostrar és que va segrestar la nena Teresita Guitart. El poder i la premsa van crear aquest monstre. Ella va ser un cap de turc". Si ara busqueu per la Viquipèdia i en altres indrets, comprovareu que a la Martí se li van encolomar milers d’actes delictius. Va ser en una Barcelona de grans contrastos, entre el Modernisme i la pobresa del Raval, "un gueto amb milers de nens al carrer, i on les prostitutes no paraven de parir. El Raval era un infern", continua explicant Danés, que dibuixarà un Raval que era "com entrar a la boca d’un llop".
Bruna Cusí i Roger Casamajor, la puta i el periodista
Amb una estructura de thriller clàssic i gòtic, el film també comptarà amb la participació de Bruna Cusí, en el paper d’una puta, i de Roger Casamajor, que donarà vida a un periodista. La resta del repartiment encara s’ha de confirmar, però tindrà cares ja conegudes en l’obra de Danés, que, el 2016, va adaptar a la tele la 'Laia' de Salvador Espriu, amb Miranda Gas, Roger Casamajor, Ivan Benet, Itziar Castro o Miquel Fernández. El director s’encarrega, alhora, de la part visual i artística de la pel·lícula, i reconeix que, en aquesta tasca, potser se li anirà una mica l’olla: "No serà un treball realista, sinó més aviat simbòlic. La imatge serà un personatge més. Serà molt felliniana". Vaja, veurem doncs una versió especial de la presó de dones de Reina Amàlia (enderrocada el 1936), per on va passar Enriqueta Martí, i on va morir per un càncer. Presons, sang, vicis, sexe, nens maltractats, diners, negocis tèrbols, misèria, riquesa, interessos... la cosa promet. La visió de Danés s’apropa a la tesi d’Elsa Plaza al seu llibre 'Desmontando el caso de la Vampira del Raval' (Icaria Editorial), que porta el subtítol de 'Misoginia y clasismo en la Barcelona modernista'.
Marc Pastor, la llegenda i la veritat
Abans de tancar la columna, truco Marc Pastor, que va guanyar el Premi Crims de Tinta de Novel·la Negra, d’Intriga i Policíaca per 'La mala dona', a partir de la història d’Enriqueta Martí, que també és coneguda com la Vampira del Carrer Ponent. La versió original catalana (La Magrana) duu unes nou edicions, i la castellana (RBA) en porta unes cinc. A més, el març, Alianza la reeditarà en castellà amb les mateixes precioses il·lustracions d’una edició txeca. "Ja trigaven en fer una pel·li sobre l’Enriqueta. Però, jo crec que, més que rodar un guió en un to realista, tot aquest tema reclamava fer una pel·lícula de terror de veritat", em comenta Pastor: "El públic vol veure un ‘'nsidious', o sigui, un cinta com les de la productora Blumhouse, i no la vida d’una pobre prostituta que es veu abocada a fer una sèrie de coses. Recordem que l’Enriqueta tampoc era una santa". Segons l’escriptor i mosso d’esquadra, "si vols saber la veritat sobre la Vampira del Raval, ves als llibres, i, en aquest sentit, jo recomano llegir '1912', de Jordi Corominas, que és el més documentat. Però, si tu vols veure un espectacle cinematogràfic, queda’t, sens dubte, amb la llegenda d’Enriqueta Martí".