[title]
La jornada del divendres del Primavera Sound 2024 va començar amb la imatge de nombrosos fans corrent cap al recinte en el moment que s'obrien les portes, a les 15.45 de la tarda. Encara faltaven moltes hores perquè Lana del Rey actués a l'esplanada del Fòrum, però els seus seguidors més apassionats van voler arribar els primers per agafar els millors llocs del concert, que estava previst a les 21.45 h.
@primaverasound IT’S ALL FOR YOU @Lana Del Rey 🕊️🤍 #festival #lanadelrey #barcelona #primaverasound ♬ sonido original - Primavera Sound
L'espera encara es va fer més llarga, ja que no va ser cap als volts de les 22.15 que l'americana va fer aparició a l'escenari. Aquesta dilació –curta, si les compares amb altres concerts, com per exemple l'hora llarga que va fer esperar Madonna en la seva actuació a Barcelona– és altament infreqüent als festivals, on els horaris estan quadrats al minut perquè tot funcioni com cal. En tot cas, quan Elizabeth Woolridge, amb un vestit i botes amb lluentons i tiara, va aparèixer a l'escenari va arrencar aplaudiments i sospirs.
L'espectacle, en què fa un repàs de gairebé tots els seus àlbums i no falten els seus hits més canònics, és la posada en escena de l'univers que ha anat construint al llarg de la seva carrera. Com en les seves composicions, Lana no ha desprès energia, sinó que ens ha embolcallat, amb languidesa, en el seu imaginari de referències al somni americà, estètica vintage, atmosferes etèries i melancòliques, viatges de retorn a l'època daurada de Hollywood: finalment, ens ha fet sentir nostàlgia de mons que no hem viscut –i que fins i tot podríem arribar a detestar. En aquest sentit, el concert és més que probable que no haurà aconseguit atraure nous acòlits a la seva música, però ha aportat amb escreix el que els fans adoren d'ella.
L'escenari Estrella Damm, un dels dos principals del Festival estava ple com un ou –fins i tot ha fet patir una mica quan s'ha acabat i era el moment de sortir cap a altres espais del recinte–, però impactava el silenci que els milers de persones allà convocades mantenien per l'expectació entre tema i tema. Han brillat el 'Doin' time', 'Summertime sadness' i 'Pretty when you cry', en què amb les ballarines han creat una coreografia similar a la d'Escuela de sirenas', però ha sigut amb les peces més delicades i despullades, com 'Bartender', 'The Grants' i 'Did you know that there's a tunnel under Ocean Blvd', que ha aconseguit emocionar.
L'etern estiu, un altre dels temes recurrents de Lana del Rey, també ha fet aparició diverses vegades, com en els visuals que acompanyaven 'Chemtrails over the country club', que ens submergien en unes gravacions d'algun lloc similar a Capri en els 60. En el tram final, però, ha hagut de prémer l'accelerador per recuperar el temps perdut pel retard, i se'ns han fet especialment curts els dos temes que han tancat l'actuació, 'A&W' i 'Young and beautiful'. Finalment, però els fans de cames més ràpides (o més murris) i que han aconseguit millors posicions han tingut recompensa: quan ha acabat el concert Del Rey ha mostrat la seva cara més amable i ha baixat al fossar per fer-se fotos, abraçades i petons amb els seguidors de primera fila.