[title]
Quan encara som en plena carrera dels premis del cinema de 2024, amb les votacions obertes per escollir els Gaudí (s'entregaran el proper 18 de gener) i els Goya (8 febrer), des de Time Out ens ve de gust obrir boca i repassar 10 de les pel·lícules que tallaran el bacallà en el cinema català i espanyol de la propera temporada. Cineastes del talent i el prestigi d'Albert Serra, Carla Simón, Alejandro Amenábar, Alberto Rodríguez, Cesc Gay, Judith Colell, Borja Cobeaga i Javier Ruiz Caldera estrenaran les seves noves pel·lícules en un 2025 que s'endevina tan potent com l'any que deixem enrere.
Tardes de soledad
“M'importa allò que la gent opini des d'un punt de vista artístic, el que creguin de la tauromàquia abans o després de veure la pel·lícula m'és absolutament igual”, deia Albert Serra després de presentar la seva darrera pel·lícula al Festival de Sant Sebastià, d'on es va endur la Concha de Oro. El documental del sempre polèmic Serra segueix el torero peruà Andrés Roca Rey de plaça en plaça, de corrida en corrida, d'estocada en estocada i d'ensurt en ensurt. El cineasta defensa la poètica d'un art que també és barbàrie i crueltat, i mostra la sang i el risc, el sacrifici i els crits, la suor i, de nou, la sang, sense judicis, de forma crua i nua. Una pel·lícula d'extrema bellesa que posarà dels nervis a taurins i animalistes. S'estrena el 7 març.
Wolfgang (Extraordinari)
En Wolfgang té 10 anys, està dotat d'un coeficient intel·lectual de 152, li han diagnosticat un transtorn de l'espectre autista, i té un extraordinari talent amb el piano. Quan la seva mare mor, ha de marxar a viure amb el seu pare, a qui no coneix. Aquesta és la premissa de la nova pel·lícula de Javier Ruiz Caldera (3 bodas de más, Superlópez), adaptació de la novel·la homònima de Laia Aguilar, i una de les més prometedores apostes del cinema català, i en català, de la propera temporada. Amb Miki Esparbé i Jordi Catalán com a protagonsites, Wolfgang (Extraordinari) és una feel-good movie que reflexiona sobre la pèrdua i el poder reparador d'expressar les nostres emocions i de demanar ajuda per superar aquestes pèrdues. Arribarà als cinemes el 14 març.
Los aitas
Borja Cobeaga escriu sobre la paternitat a quatre mans amb Valentina Viso (coguionista de 'Salve Maria') i construeix una comèdia situada al Bilbao dels anys 80 que ressegueix la peripècia de quatre pares (Juan Diego Botto, Quim Gutiérrez, Iñaki Ardana i Mikel Losada) obligats per les circumstàncies a acompanyar les seves filles en un viatge en autobús fins a Berlín, on les noies han de participar en un campionat de gimnàstica esportiva. Director de 'Pagafantas', creador de la sèrie 'No me gusta conducir' i coguionista d''Ocho apellidos vascos', Cobeaga explica que, amb 'Los aita's, vol “reflexionar sobre les diferents maneres de ser pare i filla des de l'humor i la tendresa, en una road movie amb la què els pares cauen en compte que el seu món ja no és el que era i que les regles amb les quals van créixer han canviat”. S'estrena el 21 març.
Un funeral de locos
Un remake i dues seqüeles podrien marcar el camí de les comèdies populars que el cinema espanyol proposa per 2025. En el cas d''Un funeral de locos', el cineasta Manuel Gómez Pereira ('Salsa rosa', 'El amor perjudica seriamente la salud') torna al cinema per reversionar la magistral 'Un funeral de muerte' (Frank Oz, 2007): la vetlla del patriarca d'una família es converteix en una delirant bogeria quan es descobreix un escandalós secret del traspassat. Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez, Inma Cuesta, Hugo Silva o Belén Rueda s'apunten a la festa. Arriba l'11 d'abril als cinemes. Ja de cara a l'estiu, arribaran 'Voy a pasármelo mejor' (20 juny), o la continuació de les peripècies de los Pitus, els adolescents fanàtics dels Hombres G. I 'Todos los lados de la cama' (11 juliol), que torna a l'univers d''El otro lado de la cama' per barrejar comèdia romàntica i èxits musicals dels anys 80 i 90.
Mi amiga Eva
“Una tarda vam descobrir per casualitat que una amiga, que no es diu Eva, visitava pisos de lloguer sense dir-ho a ningú, i encara menys al seu marit. Va ser quan aquesta comèdia va començar a prendre forma dins meu. Una comèdia que cal prendre's seriosament. Plena de malentesos, dubtes, mentides inesperades, moments absurds i situacions ridícules”, explica Cesc Gay sobre la seva nova pel·lícula, que ha escrit amb Eduard Sola ('Casa en flames'). És la història d'una dona de 50 anys, a qui dona vida Nora Navas, disposada a aprofitar la seva darrera oportunitat de viure un enamorament. Juan Diego Botto, Rodrigo de la Serna, Àgata Roca i Miki Esparbé formen el cast. La podrem veure a partir del 5 de setembre.
Los Tigres
Alberto Rodríguez, director de joies com 'La isla mínima' i 'El hombre de las mil caras', ens porta ara a visitar el fons de l'oceà amb la història de dos germans que es dediquen al busseig industrial, jugant-se la vida amb el manteniment de vaixells i tasques de rescat en alta mar. Antonio de la Torre i Bárbara Lennie formen la parella protagonista, aquests dos germans que es descobreixen a poc a poc després de massa temps sense mantenir gaire relació. Agafant les formes de thriller, 'Los Tigres' (és el renom que pengen als dos personatges) promet espectaculars escenes submarines, i la química habitual de Rodríguez amb el seu guionista i còmplice Rafael Cobos. Encara sense data d'estrena confirmada, tot apunta a finals de setembre, quan tradicionalment han arribat les darreres pel·lícules d'Alberto Rodríguez, després de passar pel Festival de Sant Sebastià.
El cautivo
Alejandro Amenábar proposa resseguir els orígens de la vocació d'un geni, un tal Miguel de Cervantes que descobreix el seu talent per narrar històries durant els cinc anys que va passar entre reixes a Argel, després de ser atrapat per pirates barbarescs quan torna a Espanya després de participar a la batalla de Lepant. En tot aquell temps com a presoner, i mentre prova plans de fuga sense gaire èxit, el futur escriptor de El Quijote dona esperança als seus companys de captiveri amb els contes que els explica, cosa que arriba a les oïdes del paixà, amb qui es crearà una particular relació d'afinitat. Julio Peña (conegut per la sèrie 'Berlín') i Alessandro Borghi ('Las cuatro montañas') són els protagonistes d'aquesta ambiciosa tornada d'Amenábar al cinema d'època. Podrem veure-la a partir del 17 d'octubre.
Frontera
Judith Colell, directora d''Elisa K' i actual presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, estrenarà la seva nova pel·lícula, un thriller situat en un petit poble del Pirineu lleidatà, l'any 1943, quan Franco ha bloquejat les fronteres per evitar la fugida de jueus que fugen de la repressió nazi. En aquesta petita vila, un grup dels seus habitants decideixen saltar-se les normes per ajudar els fugitius a escapar d'una mort segura. Cinema d'època amb lectura actual, perquè vivim en un món de refugiats i exilis, que assenyala i posa en valor aquelles persones que fan de l'esperit solidari una forma de vida. Miki Esparbé, Bruna Cusí i Maria Rodríguez Soto encapçalen el repartiment d'aquesta pel·lícula, que encara no té data al calendari però que serà una de les grans apostes del cinema català de 2025.
Olivia i el terratrèmol invisible
Compte amb el primer llargmetratge d'Irene Iborra, el primer d'animació stop-motion produït a Catalunya. Adaptació de la novel·la 'La pel·lícula de la vida', de Maite Carranza, 'Olivia i el terratrèmol invisible' explica la història d'una nena que, després de ser desnonada amb la seva família, reubicats en un apartament d'un barri perifèric, decideix amagar-li la realitat al seu germà petit, inventant-se que tots els canvis i adversitats responen al rodatge d'una pel·lícula. Una mentida piatosa que serveix de base a una història que vol contribuir, en paraules de la seva directora, a “desestigmatitzar els desnonaments i la pobresa infantil, i fer-ho amb una història tan bonica és una manera molt poderosa, i fins i tot bella, de compartir aquest tema tan delicat amb els nens, perquè el missatge és esperançador i està ple de llum”. Vistes algunes escenes de la pel·lícula, donem fe que som davant d'una de les joies ocultes del 2025.
Romería
“Tinc la sort de formar part d'una gran família plena d'històries que han esdevingut la meva font d'inspiració. Les relacions familiars em fascinen perquè no les escollim. La família és l'origen de molts conflictes, traumes i baralles, però també és l'origen de l'amor, la confiança i la lleialtat més profunda”. Així parlava Carla Simón a l'inici del rodatge del seu tercer llargmetratge, inspirat, com 'Estiu 1993' i 'Alcarràs', en vivències ben properes. El film seguirà una noia (la debutant Llúcia Garcia) que viatja a Galícia per conéixer la família del seu pare biològic, mort de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. El retrobament amb avis, tiets i cosins servirà per intentar reconstruir un relat coherent de la història d'amor dels seus pares. Narrada en dos temps, posarà el focus en aquell període de la Transició en la que Espanya va patir els efectes de l'heroïna i del VIH. Romería, explica Simón, “no és només la història de la meva família, sinó la de tota una generació que va desaparèixer tocada per la sida i la de tots aquells orfes que van deixar vius i desposseïts d'orígens, passat i records”.