[title]
Dolor, glòria, guerra i algunes coses més
Quan encara queden uns dies perquè es donin a conèixer les nominacions als premis Goya de l’any vinent, ja hi ha algunes pel·lícules que es destaquen per damunt de les altres, que tenen assegurats més d’un guardó, i no em refereixo només a ‘Dolor y gloria’ i ‘Mientras dure la guerra’. Els últims treballs d’Almodóvar i Amenábar acaben de trobar-se amb dues serioses competidores, que van aprofitar la darrera edició del Festival de Sant Sebastià per fer una espectacular presentació en societat. Encara no s’han estrenat, però estan fent la guitza a les dues (en teoria) guanyadores: són ‘La hija de un ladrón’, de Belén Funes, i ‘La trinchera infinita’, d’Aitor Arregi, Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, que aterraran a les pantalles el 29 de novembre i el 31 d’octubre, respectivament.
Una ‘Madre’ que podria ser la sorpresa
No únicament Funes podria endur-se el Goya com a directora: en el terreny de la interpretació, també es parla d’un duríssim combat entre Greta Fernández, Penélope Cruz (‘Dolor y gloria’), Belén Cuesta (‘La trinchera infinita’) i Marta Nieto (‘Madre’). La ‘Madre’ de Rodrigo Sorogoyen, que arribarà als cinemes el 15 de novembre, és una altra perillosa rival per als directors de ‘Volver’ i ‘Tesis’: la seva versió en curtmetratge va triomfar als Goya 2018. Obtindrà algun premi ara? I què passarà amb Itsaso Arana i ‘La virgen de agosto’?
Una ‘Intemperie’ que s’apropa perillosament
Observant la llista de pel·lícules que també podrien endur-se alguna nominació, hi ha algunes clares favorites. ‘Intemperie’, la nova obra de Benito Zambrano, amb un imponent Luis Tosar, destaca per damunt de les altres. El realitzador de ‘Solas’ (per cert, ja fa 20 anys que va rodar ‘Solas’... però Zambrano encara és “el director de ‘Solas’”) barreja les conseqüències de les guerres en general, l’extrema pobresa i una atractiva road movie, a partir de la novel·la de Jesús Carrasco. Tosar i el nen Jaime López són les víctimes. Luis Callejo, Vicente Romero i Kandido Uranga, els botxins d’una pel·li que té aires, polseguera, sol i dols de western. Dues altres cintes molt ben situades... i amb Tosar al capdavant del repartiment? ‘Quien a hierro mata’, de Paco Plaza, i ‘Ventajas de viajar en tren’, d’Aritz Moreno.
Passions particulars i documentals amb possibilitats
Em faria particularment feliç que ‘Els dies que vindran’, ‘7 raons per fugir’ i ‘Litus’ entressin als Goya, i estic quasi segur que alguna bonica candidatura rebran a principis de desembre. No sembla que sigui l’any d’Agustí Villaronga i el seu caríssim ‘Nacido rey’. Ni de Dani Rovira! Ni de Gerardo Herrero i ‘El asesino de los caprichos’: podem parlar, en canvi, d’alguna opció als antipremis YoGa? Entre els documentals, veig clars tres títols: ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, dels combatius Xapo Ortega i Xavier Artigas, ‘Me llamo Violeta’, de David Fernández de Castro i Marc Parramon, i ‘La ciudad oculta’, de Víctor Moreno. En qualsevol cas, també desitjo moltíssima sort a uns films al voltant de figures tan documentables com són Luis Eduardo Aute, Coque Malla, Mario Vargas Llosa, José Menese i Manolo Sanlúcar. La cultura serà sempre nostra!