[title]
Barcelona està plena de llocs i edificis meravellosos que deixen bocabadat fins i tot el més escèptic, però també hi ha espais misteriosos i terrorífics que amaguen històries que podrien sortir en un capítol de Cuarto Milenio. Sota el terra de la ciutat hi ha algunes estacions que, per una raó o una altra, mai es van arribar a inaugurar o van quedar en desús, i es van convertir en espais plens de misteri que no es podien visitar… Fins ara. El metro de Barcelona celebra el seu centenari el 30 de desembre i convida a tothom a gaudir de l’aniversari amb un extens programa d’activitats, on destaquen les portes obertes a algunes de les estacions fantasma barcelonines.
L’Ajuntament ha avançat, però, que explicaran les dates, el procediment i les estacions visitables els pròxims dies a través de les xarxes socials de TMB. Malgrat que encara no hi ha més informació, podem fer un repàs mental per les possibles estacions visitables. Una de les més conegudes és l’estació fantasma de Correus, una parada que fa més de mig segle que està inutilitzada i que es va restaurar durant les obres de l’L4 l’estiu de l’any passat. L’estació, però, va estar activa des del 1934 fins al 1972 i, malgrat que no hi ha cap element patrimonial, encara es conserva el rètol que indicava el nom de l'estació, on es pot llegir “Correos”.
A més de la de Correus, Barcelona té altres estacions abandonades com la de Banc, entre Jaume I i Urquinaona, que va es va inaugurar el 1911, però mai va arribar a funcionar per les seves dimensions reduïdes. Una altra parada fantasma és la de Ferran, entre la Boqueria i el carrer Ferran, i que la van fer servir els espectadors del Gran Teatre del Liceu des del 1946 fins al 1968. Aquestes tres parades són algunes de les abandonades més conegudes de la ciutat, tot i que TMB encara no ha anunciat si n’obrirà alguna per primer cop en dècades.
A més de les estacions fantasma, TMB també obrirà les portes a altres espais del metro que normalment no són accessibles per als barcelonins i barcelonines. Algunes de les zones són els simuladors on els agents del metro aprenen a conduir els combois, el centre de control i l’antiga escala de cargol d’Urquinaona. A més, l’estació del passeig de Gràcia de l’L3 acollirà una de les principals actuacions del centenari el dia exacte de l’aniversari. De moment, però, TMB no ha avançat més informació, tot i que ha assegurat que “sorprendrà la ciutadania que visiti l’estació”.
Un programa amb una cursa nocturna i exposicions
Més enllà de les portes obertes, una de les activitats més destacades del centenari és la cursa nocturna de 5 quilòmetres en un tram de la xarxa de metro. Segons el que ha avançat TMB, la cursa tindrà un caire solidari i recaptarà fons per a la investigació contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una causa escollida pels treballadors de TMB. Igual que amb l’obertura de portes d’alguns espais, la informació de la cursa es publicarà a les xarxes socials de TMB durant les pròximes setmanes.
La programació també inclou diverses exposicions que faran un homenatge al metro barceloní, com la mostra de trens restaurats de les sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000 durant l’últim trimestre del 2025. Els combois es mostraran restaurats i nets perquè tothom pugui descobrir-ne l’interior, tot i que es mantindran els colors i els elements que tenien quan van deixar de prestar servei comercial.
Uns mesos abans, però, a l’estiu, l’Espai Mercè Sala, a l’estació de Diagonal (L5), acollirà una exposició de realitat virtual per la història del metro de Barcelona. En el mateix espai també s’instal·larà una exposició el 13 de gener amb els llibres del centenari, com La petita història del metro, il·lustrat per Pilarín Bayés. També s’hi podrà veure la mostra fotogràfica El repte constructiu, que recollirà elements singulars d’enginyeria presents a la història del metro de Barcelona. Per concloure el programa d’exposicions, la Generalitat també ha anunciat que n’organitzarà una al Palau Robert sobre la història del metro i com el seu naixement i expansió han contribuït a donar forma a la ciutat i l’àrea metropolitana que coneixem.