[title]
L'eixam quadriculat d'edificis i carrers que conformen l'Eixample el fan reconeixible a vista d'ocell. Separat en dreta i esquerra pel passeig de Gràcia, hi trobem xamfrans, edificis modernistes de gran valor artístic i carrers dissenyats a cop de regle i racionalitat. Aquest podria ser un retrat superficial d'allò que en realitat es cou en un dels barris més poblats de la ciutat, mancat d'espais verds i places i que registra preus de lloguer en escalada.
Marcat per un pla Cerdà alterat en el temps, ja que l'artífex de l'Eixample va pensar la majoria dels patis d'illa com a grans parcs per als veïns, l'Eixample és un barri dels que semblava que s'hi feia poca vida, cada cop més enfocat als pisos turístics i amb un comerç de proximitat agonitzant. Però en tota Gàl·lia hi ha un poblet que resisteix i persevera, i que a l'Esquerra de l'Eixample porta el nom d'Espai Germanetes - Jardins d'Emma, un cas únic d'èxit a la ciutat basat en l'autogestió d'espais per als veïns del barri. La poció: un hort urbà. Els druides: un centenar de veïns que defensen el solar on hi havia hagut el convent de les Germanetes dels pobres. Un d'ells és en Joan Marc (Jota), una mena d'Astèrix ple d'energia, que coneix bé el projecte des dels inicis i que ens obre les portes d'un hort, que a part de tomaqueres, també s'hi planta i fa créixer una cosa més valuosa: el sentiment de barri.
L'illa que es va crear de zero
Poques illes d'habitatges de l'Eixample poden refer-se de zero, sense que un promotor privat en tingui la propietat. No és el cas de l'illa que ocupava, majoritàriament, l'antic convent de les Germanetes dels pobres, 5.500 m2 de solar que l'any 2001 tornaven a la casella de sortida. Les claus del solar van passar de mà en mà, primer per les de l'Hospital Clínic, després per l'Ajuntament, que idea un pla molt similar a l'actual i, finalment, cau en les pitjors de les mans, en les de la degradació.
És en aquest moment que desperta l'embrió de Germanetes, ho fa a través d'una assemblea del barri creada en la mobilització del 15M i que acaba amb la concessió per gestionar 585 m2 del solar. "Aquella va ser una primera conquesta, l'inici de tot, allí vam decidir alçar-nos i dir a l'Ajuntament que existíem i que, per poc que fos, aquell trosset de barri seria pels veïns" diu orgullós en Jota. El 24 de gener del 2014 obrien per primer cop l'hort urbà i els espais comunitaris, el 24 de gener floria una nova forma d'entendre el barri.
Què és avui l'Espai Germanetes?
Aviat farà set anys d'aquella petita gran victòria en forma d'hort urbà i espai polivalent a l'aire lliure. "Érem un petit raconet d'un gran solar erm que tots identificàvem com a casa i això ja era meravellós", diu en Jota i afegeix "que només era l'embrió, calia obrir-nos encara més, teixir més barri i pressionar perquè es culminés el projecte". El projecte del qual parla en Jota és el pla ideat per l'Ajuntament, que inclou la construcció d'habitatges socials per a gent gran, un institut, una llar d'infants i l'habilitació dels Jardins d'Emma. Set anys després s'ha culminat el 80% del que es va prometre, a l'octubre s'inaugura la llar d'infants i només quedarà fer realitat els edificis de pisos, ara mateix paralitzats per incompliments amb la constructora.
La transformació del solar que ocupava l'antic convent es va iniciar el 2014 amb la construcció de l'Institut Viladomat i des de llavors l'Espai Germanetes no ha parat. "El Mercat de Pagès que se celebra cada dissabte és l'altra joia de la corona, ens visita molta gent, els paradistes n'estan molt contents i per nosaltres és l'electricitat que fa moure Germanetes". Cada segon i quart diumenge de mes programen els vermuts dominicals amb tallers, paelles populars, concerts i espectacles que "celebrem directament sobre el xamfrà", diu. Si el Mercat de Pagès és l'electricitat, els horts (Espai Nur, Aula Viva i Germanetes) són l'engranatge que fa bategar tota l'associació, que ja compta amb uns 130 voluntaris. "Ara mateix hi ha més de 100 espècies diferents de plantes", diu en Jota amb un ús del possessiu "nostre" que surt molt de dins. "Busquem un barri més verd i més viu i per això cal que ens reconeguem en aquells punts de trobada que són de tots, només així es pot arribar a superar la identitat de barri dormitori", explica en Jota.
Confinament i altres lluites pendents
"El confinament va ser un revulsiu per l'Espai Germanetes", assegura en Jota. "Molts veïns es van adonar que hi havia un hort al costat de casa per poder estar en contacte amb la naturalesa, per urbana que sigui". Tot i això l'Espai es va veure afectat pel que fa a la programació cultural i d'activitats tot i que va ser "el gran refugi" de la gent gran per esbargir-se mentre cuidaven l'hort o els Jardins Emma, l'únic pati d'illa de la ciutat que depèn directament dels veïns i no de Parcs i Jardins de l'ajuntament. Els horts no només van ser "una vàlvula d'escapament" per als veïns, sinó que també van participar d'iniciatives com la Xarxa d'Aliments, impulsada pel Casal de Joves Queix, i que assistia a famílies vulnerables i portava aliments a gent gran que no podia sortir de casa.
L'Espai Germanetes vol tornar, com tothom, a la normalitat amb el seu bullici de gent de totes les edats, assemblees setmanals, mercats, jardineres i espai obert. "La nostra prioritat ara és que acabin de construir els pisos per a la gent gran i que deixin de ser un cau de rates i brutícia", diu en Jota, i afegeix "que la pròxima conquesta és ampliar l'espai d'hort i consolidar el projecte d'art urbà Nur Gallery a les parets de l'Espai Nur'". Amb la vista posada a la Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample (del 2 al 12 d'octubre), en Jota i el centenar de voluntaris que formen part de Germanetes segueixen lluitant per transformar l'espai en un punt de trobada amable, viu i actiu dels veïns de l'Esquerra de l'Eixample.
