L’exposició més gran sobre la història del tatuatge arriba a Barcelona

Quantes persones coneixes que han decidit decorar la seva pell amb tinta? A Europa, es calcula que un 12% de la població porta com a mínim un tatuatge. Estem lluny, però, que els tatuatges siguin considerats universalment com un art. Ara, el CaixaForum de Barcelona acull ‘Tattoo. Art sota la pell’, una exposició que mostra el tatuatge com una forma d’expressió artística present a tot al món. 

Produida pel Musée du Quai Branly - Jaques Chirac de París i la Fundació “la Caixa”, la mostra permet conèixer la història d’aquesta disciplina, que té més de 5.000 anys d’antiguitat, a través de fotografies, dibuixos, pintures, màscares i segells.

En total són més de 240 peces que conformen l’exposició, entre les quals destaquen objectes com ara una ploma elèctrica presentada per l’inventor Thomas Edison el 1877, que va ser l’antecedent de la màquina de tatuar actual o eines i estris per tatuar del segle XIX provinents d’Indonèsia, Birmània, Tunísia, l’Argentina o Austràlia. A més, també hi ha exposats una vintena de prototips hiperrealistes emmotllats amb silicona i tatuats amb tinta encarregats a tatuadors reconegut com Horiyoshi III, Filip Leu, Mark Kopua, Kari Barba, Colin Dale, Jee Sayalero o  Laura Juan. 

Així, la mostra, comissariada per Anne Ricard, fundadora de la revista ‘HEY! Modern Art & Pop Culture’ vol ser també un homenatge als tatuadors, com a artistes que han fet evolucionar l’art del tatuatge, però que encara no han rebut el reconeixement que els pertoca des dels museus. 

L’exposició recorre la història del tatuatge amb un enfocament antropològic, explicant els orígens d’aquesta pràctica i els seus usos que poden variar de la repressió fins a la reivindicació. Estructurat en cinc àmbits, l’itinerari parteix del vincle entre el tatuatge i la marginalitat i passa a mostrar aquesta tècnica com un art en moviment, detallant com es va expandir pel Japó, l’Amèrica del Nord i Europa. 

La història del tatuatge continua amb el renaixement del tatuatge tradicional a Nova Zelanda, Samoa, la Polinèsia, Indonèsia, Malàisia Oriental, les Filipines i Tailàndia i, a partir del 1970, sorgeixen noves escoles que fan s’expandeixi a la Xina i Taiwan i també Llatinoamèrica, amb el tatuatge xicano. 

La mostra acaba amb una reflexió sobre el tatuatge des del present. Aquest art, sempre caracteritzat per una voluntat de renovar-se i evolucionar, es troba en una cruïlla interessant: els dels artistes que es dediquen a reinterpretar gèneres històrics del tatuatge i el dels que exploren les possibilitats de les arts gràfiques, més enllà dels codis clàssics.